Dijous cap a dos quarts de vuit, començo a filar el camí cap a Berga, com he fet tots els dijous de Corpus dels darrers 9 anys, si no recordo malament. Peró aquest cop el primer que feia camí amb el cotxe buit, però no podia perdrem un dijous de Patum. No ser, hi ha quelcom d' especial, màgic, que no ser explicar que m'ha atrapat i que em fa retornar a Berga per Corpus cada any i ahir era com si saltes amb tots els amics i amigues que en algun moment en saltat amb mi... em vaig sentir com a casa... Així que fins el primer salt de plens vaig aprofitar per anar fent fotos, practicar i desprès del primer salt, deixo la camara el cotxe, menjo i cap a la plaça a saltar, amb les nans, gegants, maces, turcs i cavellets, Gites, Agilà... i com son el segon salt de plens, un parell de tiravolts i a dormir el peu del Pedraforca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada