La finestra al cim més alt de Catalunya

Divendres sortíem cap la Vall Ferrera per l'endemà intentar la Pica d'Estats per la ruta Gabarró. Un ascensió que és una alternativa a la saturadíssima ruta normal, tot i que té passos aeris i grimpades interessants.

Dormim a la furgoneta, estrena oficial amb tots els complements acabats... Cap a les 7 del matí sona despertador i cap al cim, com no tenim clar el camí que porta al primer cim de la cresta, pugem per la ruta normal fins a l'estany dels Estats i aquí abandonem la ruta normal per pujar per uns torrents cap el coll del pic del Canalbona. Des d'aquí seguim el cordal de muntanyes passant pel pic Rodó de Canalbona 3004m, Punta Gabarró 3115m i des d'aquest cim comença la part de la cresta més aèria i tècnica, hi ha poca dificultat però és prou aèria per fer-nos anar a nosaltres encordats. Arribem al cim de la Pica d'Estats, força gent.... així que fem la foto i descobrim una placa col·locada el dia 1 d'agost d'aquest any amb commemoració dels 100 anys d'escoltisme.... (nosaltres varem llançar una idea perquè Escoltes Catalans promogués una iniciativa similar...)

Després de les fotos al cim comencem la baixada, però aprofitem per baixar per la cresta que baixa directament al Coll del Sotllo i passar pel cim Verdeguer 3131m.
Des del coll, baixar, pla, baixar, pla alguna pujada.... i al final 12:30h de excursió... molt cansats i derrotats. Peró contents d'haver tornat a trepitjar al cim de la Pica i descobrir un ruta solitària i bonica.Foto 1: Rètol que indica el camí cap a la Pica.
Foto 2: Primer Llac amb la piràmide del Monteixo al fons.
Foto 3: Estany d'Estats amb Pic Verdaguer, Pica d'Estats i Punta Gabarró.
Foto 4: pujada cap coll del pic del Canalbona
Foto 5: Estanyet, l'estany més alt de Catalunya
Ultims metres cap al primer tresmil de la jorndada
Rodó de Canalbona 3004m
Punta Gabarró 3115m el segon tresmil de la jornada.
Cresta que porta cap al cim de la Pica d'Estats
Eva en els passos aeris de la cresta

Xemeneia final avans de la PicaTota la cresta al fons amb la punta gabarro amb primer terme.100 anys d'escoltisme
Cim de la pica d'estats 3143mPic Verdeguer 3131m

Furgoneta equipada per dormir!

Ja tenim la furgoneta equipada (llit amb matalàs i para-sols per les finestres) per poder dormir dins quan anem a la muntanya. Hem fet un llit de 176cm plegable que es guarda sempre el maleter. Des de que varem comprar la furgoneta varem dir que faria un llit per poder anar al monte i dormir dins i després de varis intents, buscar informació i fer mes alguns dissenys, ja tenim el llit i tots els complements apunt per fer l'estrena oficial aquest cap de setmana. Oficial ja que no sera el primer cop que dormim al llit, pero si el primer amb matalas i para-sols. Fins ara dormiam amb les esterilles sobre les fustes i amb llençols a les finestres enganxats amb cinta adhesiva i agulles d'estendre la roba.

*Editat 27/06/11 (enllaços documentació per muntat la furgo)

PDF Explicatiu.

PDF Mides

Que no s'apagui la llum!

Sembla que després del repòs de l'estiu hi ha alguna cosa que es mou al meu petit país.
L'estiu fa massa temps que dura, la calma s'havia apoderat fins i tot dels més combatius i lluitadors, fins i tot aquest estiu ens ha deixat un dels grans lluitadors.
No crec que quedin massa opcions i cartutxos per cremar, vivim un moment de pessimisme col·lectiu (dins de l'independentisme, catalanisme, sobiranisme,...) i de pèrdua de confiança en aquells que ens havien fet somiar i treballar per la recerca del somni de la llibertat.
No podem deixar de somiar i intentar construir plegats un projecte conjunt de país. Hem de deixar de banda lluites internes i lluites externes per les cadires i les quotes de poder, posar per sobre de tot la unitat, això no vol dir abandonar l'horitzó propi de cada col·lectiu, partit.... però per poder començar a caminar cap al horitzó propi de cadascun hem d'haver construir una carretera que ens porti aquell punt de sortida: tenir dret a decidir el nostre futur amb llibertat.
És hora que tornem a cridar fort, que recuperem la coherència i el compromís que ens ha portat fins aquí, que abandonem al conformisme i la pluja fina, que recuperem l'empenta i el somriure. Que abandonem al seny i recuperem la rauxa. Que abandonem els despatxos i tornem al combat diari.

hi ha alguna cosa que es belluga i espero que no s'apagui la llum!

- El sector independentista de Convergència es mobilitza

- Intel·lectuals posen en marxa un fòrum sobiranista

Segona collita a l'hort de la Merla

Segona collita de l'any de tomàquets, semblava que al tornar de vacances tindríem l'hort mig mort... però amb les ultimes pluges les dues tomaqueres (una esta molt futada) han tornat a florir i sembla ser que si amb la primera collita nomes varem poder recollir 7 tomaques amb aquesta crec que cauran algun més. És espectacular com de la flor va sortint un tomàquet.
Avui he fet un neteja de fulles per que tinguin més força... amb l'alfàbrega estem recollint les llavors per l'any vinent i la menta ha tornat a rebrotar i sort amb força i un colr i una olor ben macos. Això si hem patit unes baixes de dos maduixeres ben boniques que la nostre gateta s'ha menjat, esperarem a l'any vinent.

Foto 2: Flors del tomàquet(23/08/07)


Foto 3: Tomàquet creixen (23/08/07)


Foto 4: Flors del tomàquet(23/08/07)

Foto 5: Tomàquet amb creixement (23/08/07)

Foto6: Menta rebrotant (23/08/07)

Foto7: Alfàbrega amb les ultimes flors i les llavors (23/08/07)

Pirineus 2007

Aquests dies de vacances hem estat pel Pirineu francès, tot i que els primers tres dies els varem passar a la tenda i fent de turistes per la zona sota la pluja. Després de quatre dies ja varem poder treure les botes de la bossa i començar a recórrer les muntanyes del vessant nord d’Ordesa o millor dit la zona de Gavarnie.

Així que varem modificar el calendari i varem començar per descobrir la zona del Col de Tentes, un lloc on es pot arribar amb cotxe i que és el punt de sortida per anar cap a la Brecha de Rolando, Taillon, Casco de Marbore... El primer dia varem anar a descobrir altres indrets on varem poder contemplar, per primer cop als Pirineus, exemplars de flors de neu. Nosaltres només havíem pogut veure flors de neu a Eslovènia. Foto: Flor de neu (Pirineu Aragonès)

Aquell primer dia de muntanya, també varem poder veure perdius blanques (tot i que nomes son blanques al hivern), marmotes, isards i molts voltors.

Així que arribat el bon temps ja no varem parar. Hem pujat al Taillon, La Munia (una de les ascensions més maques que hem fet a un tres mil) i un parell més cims de 2600m de la zona.

Foto: Llums de primera hora cap al Taillón

Però la finestra de bon temps semblava que no duraria gaire, així que varem decidir anar cap a Benasc per intentar pujar el Posets. La notícies meteorològiques tampoc acompanyaven així que nomes anunciaven mig dia de bon temps.

Així varem pensar en intentar el Ballibierna si el dia s’aixecava bé. Al dia següent un dia sense núvols, autocar fins a Corones i sortir ràpidament cap al cim. A poca estona ja el temps va començar a canviar, sense ploure però tot ben tapat. Varem poder fer cim pel pas del cavall i cap a baix per una pedrera.... impressionant!!

Foto: Panoràmica de massís Aneto-Maladeta des del cim de la Tuca de Ballivbierna

Com sempre un dies per Tor (de l’Emporda) a descansar i gaudir de la tranquil·litat d’aquella zona.

Es pot dir que han estat unes vacances molt pendents que s’obrís una finestra de bon temps... un vacances per desconnectar, descansar i tornar a acaronar el cel per aquelles alçades.

Unes quantes fotos i aquí i també a l’àlbum de la finestra.

Foto: Flor de neu amb la cara nord del Aneto i la cresta del Tempestats-Margalida-Russell al Fons.

Tot a punt!

Definitivament, marxem aquest migdia a Gavarnie, en un principi per quedar-nos-hi fins el dia 15 o 16. Ahir vam comprar, empaquetar i apilar, amb aquella angoixant sensació que t'estàs deixant alguna cosa... però ja ho tenim tot, o això esperem, de manera que... fins la tornada!

Si voleu deixar algun missatge, feu-ho després de sentir el senyal.

Piiiiiiip!

Preparem les vacances

Estrictament encara no estic de vacances, però l'Escola està tan deserta i l'ambient és tal que sembla que fer vacances no comenci un dia, sinó que sigui una mena de transició. De fet, ahir a la tarda, en plegar vam anar a la platja. Hi vam trobar uns amics, vam estar jugant a l'aigua, l'Esteve se'n va anar a córrer... En un dimarts. La veritat és que no sé per què no ho fem més. Quan vaig arribar a casa em semblava que era diumenge. Amb l'avantatge que l'endemà, en lloc de dilluns, és dimecres!

Al que anava. L'Esteve i jo estem en plena preparació de vacances, fem tot de fulls d'excel amb les coses que hem de comprar, què farem cada dia, el menú de dinar i sopar de cada dia i tot. Ara a més ho fem "en línia" perquè hem descobert els docs&spreadsheets del Google. Després ni imprimim els fulls ni els fem ni mica de cas, però serveixen per fer-nos una idea i sobretot per mentalitzar-nos que marxem uns dies abans. De fet, estem taaaan enfeinats amb això que ni tan sols hem escrit que marxem ni on marxem!

Doncs finalment, després de diversos canvis de plans, hem decidit anar a Ordesa, o més ben dit, a Gavarnie, almenys els primers dies, i després ja veurem què fem. Com que anem de càmpings i amb tot el que necessitem carregat a la furgo, ningú ens espera enlloc i solem improvisar bastant... Qui sap, pot ser que acabem al País Basc. Mai se sap.

En els anys que portem fent vacances de càmping ens hem fet ja un "fons de material" que ens permet passar uns dies la mar de còmodes:

La nostra tenda, amb les taules, les cadires, fogons, plats i olles de la mida perfecta per cabre i encaixar com un tetris en unes capses de plàstic.

El matalàs inflable en el que es pot llegir i dormir còmodament...I el que ens distingeix com a campistes professionals, allò que és l'element que diferencia els principiants que han anat al Decathlon i s'han equipat d'aquells que estan verament curtits (ho sento però no en tinc fotos, però es veu en la 1a que he posat): una caixa de fruita de plàstic en la que posar els plats bruts i anar-los a rentar al safareig.

Catalunya te una Historia...

Quina gran sorpresa, avui llegia a directa.cat que podem tornar a veure al Dragui a través del web verpeliculasonline.com. Hi ha molts que segur que no la recordeu, d'altres que mai l'haureu sentit parlar d'ella, però recomano a tothom veure la serie per entendre una mica més aquest petit país i conèixer la seva historia. Aquesta serie la feia TV3 quan era realment una televisió Nacional, la nostre i no com ara que cada dia més es una televisió estatal.

Doncs del tot recomanable tornar a retrobar aquesta "mítica" serie de dibuixos animats que crec que caldria tornar a emetre!
I una gran iniciativa a web verpeliculasonline.com ja que permet veure molts continguts, pel·lícules, series, documentals.... online i gratix.

Quan ja no pots més...

Diumenge, 24km i prop de 2000m de desnivell positiu em van deixar petat (com mostra la meva cara a la foto) La III SkyRace de Vallnord, proba puntuable per la copa del món i per la copa de Catalunya de curses de muntanya. Vaig sortir tranquil, però la pujada fa pujada i quina pujada, els km no passaven... sort que tot allò que puja també baixa... i a les baixades podia intentar anar més ràpid i recuperar, però el km 17.. un pujada de prop de 500m em va tombar! i xino-xano, patint vaig arribar dalt del coll per fer els últims km de baixada, baixar i algunes rampes... al final 3:59:49 l'objectiu de baixar de les 4h complert... però rebentat...
Ara ja fins el setembre a descansar i recuperar.

Li diuen democràcia i no ho és!

Sé que tothom ja ha vist la portada d'El jueves, però no em puc estar de penjar-la aquí com a solidaritat. La monarquia és anacrònica, es una demostració més que l'estat espanyol no és un estat totalment democràtic, ja que aquesta família te més drets que qualsevol altra només pel fet de dir-se com es diuen i són intocables! això sí, ens podem riure dels polítics i ridiculitzar-los al màxim i no passa res. Tot i ser persones (ens agradin o no) són triats pel poble.
Entre altres, cal abolir la monarquia per esdevenir un país més democràtic! Borbons paràsits del sistema, solidaritat amb "el jueves"!

Bessiberi sud 3030m

Arriba tard però arriba. Dissabte passat (14/07/07) tornàvem al Bessiberi. Aquest cop amb la companyia de l'Elena i el Víctor. Desprès de dormir divendres a la furgoneta i esmorzar amb l'Elena i el Víctor sortíem cap al cim. molt bon temps, un vall molt maca i solitària a primera hora del dia pq desprès allò semblava la rambla... isards, marmotes ens feien companyia.
Vistes impressionants des del cim amb molt bona companyia!

Pont de pujada

Llac del Bessiberi 2000m

Rampes despres del Refu 2200m.Petita grimpada pel torrent.

Vistes de part de la cresta dels bessiberis.

Ultimes Rampes fins el coll 2800m Cim! el primer 3000 de l'Elena i el Victor.
De Baixada, amb el Bessiberi Sud al Fons.
Fotos de l'Estany del Bessiberi 2000m
Camí cap el cotxe.

Aviat més fotos a l'album de la finestra

La trama

No us perdeu els xiringuitos a la Trama, quin fart de riure... (per no plorar).

Castell de focs a Tarragona

Divendres 6 rondava per Tarragona i em van dir que hi havia un concurs de castells de focs artificials, així que com portava la camara al cotxe vaig decidir apropar-me i fer fotos, aquí teniu una petita mostra. Sempre m'han agradat molt els focs artificial a mi m'agradaria treballar dissenyant, provant, muntant castells... és espectacular.

Si algú te ganes de mirar més fotos, aquí hi ha l'àlbum sencer que a partir d'ara aniré omplint dels nostres petit reportatges.

+ fotos

Ens diuen que caminem, però cap on?

Dies de calma, de tranquil·litat, de silenci... Digueu-me impacient, però aquí res es belluga, res canvia, res sembla indicar que avancem em l’alliberament nacional i social. La pluja fina no acaba de mullar els carrers i tinc la sensació de que no plou gens.

Tinc la sensació com si estigues corrent un cursa de muntanya i hagués arribat anar el primer, avançant a cada pas, guanyant confiança i guanyant credibilitat. Tinc la sensació que quan semblava que podia anar sol, guanyar aquesta cursa de llarga distancia. He decidit esperar els perseguidors per fer km plegats. Ara la cursa sembla més llarga i fins i tot començo a dubtar que amb els dos companys d’escapada no ens hagem perdut. Fins i tot començo a dubtar que faig corrent cap una direcció que no ens porta enlloc.

Grenoble II

Doncs aquí estem, en Josep, en Màrius i jo, sincrotroneando que es gerundio. Com no, el Josep i jo ja hem trobat algun conegut en comú, i per aquí estem, ara fent temps mentre els que saben com va la joguina optimitzen el feix per a les mesures en 8KeV, ja que fins ara estavem mesurant a 25.

El més divertit de tot és que quan obres l'habitació on hi ha la mostra, és a dir, on entra el feix, hi ha tot de mesures de seguretat per tal que no et pilli el toro (i quan dic toro vull dir raigs X de molta intensitat, jeje). Abans de començar a fer mesures cal fer un search. Que sona a que vas a calibrar alguna cosa, o alguna altra història tècnica, però no: és una cerca literal. El sistema és el següent: tu poses la mostra, i abans de poder obrir la finestra del feix per tal de començar a fer mesures, has d'apretar un botó que diu "Start search", i llavors has d'anar per dins de l'habitació de la mostra, comprovant que no hi ha ningú (imagineu-vos, és un espai de 15m2, hay alguieeeeeen...?), i apretar un altre botó que hi ha a dins (això és per assegurar-te que mires que no hi hagi ningú), i després tornar a sortir i apretar un altre botó que diu "End Search", com dient, sisi, no queda ningú. Llavors pots tancar l'habitació, sona una alarma durant una estona (per si no ho has mirat bé i quedava algú, que tingui temps d'aprentar el botó de parada d'emergència), i finalment pots obrir la finestra.

A part d'això, les mesures que hem de fer no acaben de sortir, però esperem que en traurem alguna cosa...

Jo de moment, m'ho estic passant molt bé. És un privilegi poder conèixer de primera mà unes instal·lacions tan impressionants, veure funcionar tota aquesta maquinària, i tot això en un entorn super preciós, rodejat de muntanyes i de verd, amb una temperatura més que agradable... Estic aprenent (i recordant... que em sembla que ja no recordo res de la carrera!) tot de coses, i les hores passen agradablement.

Més notícies, els propers dies.

Grenoble

Tot just avui començo el meu primer viatge de turisme científic, és a dir, vaig a veure coses pel món amb l'esperança d'aprendre alguna cosa.

De moment, avui només hem fet una volta amb bici per dins de l'anella, i demà comencem les mesures i els experiments.

Estic de llet, perquè ens acompanya un super professional dels sincrotrons al que podré preguntar tota l'estona "i aquest botó, per a què serveix?"

XVII Nuria-Queralt 92km

Hi ah cops que posem el nostre cos al limit de la seva resistencia fisica. Avui ha estat un dia d'aquest per mi. Dissabte cap a els 16:30 sortia del santuari de Núria per anar fins el santuari de Queralt a Berga. 92km per corriols, pistes, camins, carreteres... 3879m de desnivell positiu i 4620m de desnivell negatiu això la converteix amb la marxa de resistència més dura que he fet mai... he patitit i he estat apunt d'abandonar un parell de vagades, pero al final cap a les 9:37 del mati he arribat a Queralt després de 17:07h de marxar...
Molt content i feliç... i ara a dormir que demà toca treballar...