dimecres, de novembre 08, 2006

Entensa de progrés, una nova oportunitat.

Després d’uns dies de reflexió, deixo de mirar per la finestra el paisatge que ens ha quedat dibuixat i faig el meu modest anàlisi.

Crec que el nou pacte de progrés ha estat la millor opció que podia fer ERC, tant a nivell de país com de partit. Valorant passat, present i futur és la millor fórmula per fer avançar el projecte independentista i la millora del país.

Esquerra és un partit independentista que treballa per governar aquest país i portar-lo cap a l’alliberament nacional i social. Cal recordar l’aposta d’ERC per arribar a ser algun dia l’esquerra nacional predominant. ERC pretén trencar el bipartidisme actual i convertir-se en el partit gran de les esquerres. No som cap comparsa ni contrafort de ningú.

Per altra banda, crec que no podem basar el nostre vot en decisions personalistes. Quan votem, crec jo, hem de votar per un projecte polític. Ens pot agradar més o menys qui l’encapçali, però hem de ser conscients que votem una ideologia, un projecte de país i hem de tindre confiança que amb el nostre vot s’intentarà fer el màxim per avançar cap el projecte polític en que dipositem la nostre confiança. Votem: per cares o per projectes? per pactes i futurs presidents o per les polítiques que volem que ens governin? Jo sincerament voto per un model de país, sigui quin sigui la persona que ocupi la presidència.

Independència o dependència?

Després del 1 de Novembre hem deixat clar que cap de les dues forces majoritàries, PSC i CIU volen anar més enllà del marc estatuari. També s’ha demostrat que l'independentisme no ha estat la força més votada, encara que hi hagi qui ara vulgui donar la visió que amb CIU avançarem cap a nous horitzons de llibertat col·lectiva. Si fos així, per què van pactar al 1995 i 1999 amb el PP?, perque van pactar un estatut a la baixa? I tinc una llarga llista de preguntes… Cal deixar clar que hi ha diferències entre aquells que diuen ser nacionalistes i aquells que som independentistes. El nacionalsime diuen defensar els interesos de Catalunya però sense molestar els nostres estimats veïns d’espanya, sense trencar amb espanya, sense emancipar-nos, sempre en benefici dels interesos d’uns quants. Els independentistes desitgem marxar d’espanya i construri un nació plena, lliure i justa. Construir des de l'autogovern un model de país diferent a l’actual. Companys no som el mateix, no somiem el mateix, no dibuixem amb els mateixos colors el futur de la nostre nació.

Que ningu pensi que el PSC o CIU ens faran lliures. Totes dues forçes politiques s’han venut el pais a parceles, uns des dels Ajuntaments i els altres des del govern quan l’han tingut. Alguns per complaura els interesus d’estat espanyol i d’altres per complaura els interesus del capital, la burgesia i la familia.

Aixi doncs amb la situació actual, l’aposta d’esquerra, és la més coharent, tant per millora la qualitat de vida dels ciutadans i ciutdanes com per avançar amb el proces d’alliberació nacional. L’independentisme ha trencat amb un tabú, els independentistes, els que hem estat tillats de xenòfobs i d’odiar i anar en contra dels espanyols ara hem donat una lliçor i hem fet president a una persona no nascuda a Catalunya, a un Andalus. Qui pot dir ara que l’independentisme es un projecte excloent i xenofob? I que ningu s’enganyi no ha estat per cadires o cotxes oficials, ja que un pacte amb CIU ens hagués donat moltes més cadires i molts més cotxes. Ha estat per ideologia, per coherencia politica.

Hem fet que el PSC ara per ara trenqui pacificament amb el PSOE i que els seus dirigents començin a fer un petit gir cap al catalanisme. El fracàs del PSC a cinturó vermell els ha fet reflexionar que no ha funcionat el seu comportament d’espanyolització de la politica catalana. Tambe els ha ajudat l’entrada de ciutadans, que els ha alliberat de la càrega d’espanyolitat i antinacionalista que duien a sobre. Sabem que correm el risc de tornar a ser maltractats, calumniats i expulsats pel PSC, pero aquest cop hem apres i som concients del ric.

CIU també ha demostrat quina era la seva aposta, ja que primer va optar per pactar amb el PSC que amb ERC, una demostració més del servilisme del nacionalisme català que no vol trencar amb espanya. Per Zaplana, Bono, ZP Mas era el seu candidat. CIU ens ha tornat a demostrar que eran ells els que volien recuperar el poder a tot preu. I ells han de fer una reflexior sobre el seu paper i perque la ciutadania no els ha donat prou poder per governar. Ells tampoc han sabut mobilitzar el seu electorat i s’han dedicat a trencar tot tipus de ponts ideeologics i politics amb l’esquerra independentista. I ara intenten donar-nos lliçons. No, companys i companyes de CIU, així no es construeix un país. CIU tampoc va dir mai amb qui pactaria i si el PSC hagues fet cas al PSOE ara hi hauria un pacte CIU-PSC. Els votans del CIU, pressuptament, tambe haguesin estat enganyats no?

Camí de futur:

S’esta construint un govern fort, que segur que cometra errors, som humans. Pero com som perseverants ho intentarem fer el millor possible. S’ha apostat per cosntruir un govern que segueixi amb les politiques socials que es van començar ara farà 3 anys. S'ha apostat per seguir avançant en la millorar de la qualitat de vida de tots i totes. S’ha apostat per fer politiques d’esquerres i per mi si que existeixen les esquerres i les dretes. Existeix la diferencia entre beneficiar els més rics i traballar pels més desafavorits. Exisiteix la diferencia entre donar xecs i garantir una escola, una sanitat i una vivenda de qualitat per tots i totes i així un llarg exemple de fets que per mi demostran que existeix l'esquerra i la dreta... han caigut els murs pero no s’han enterat les ideeologies.

Som en un camí llarg, que segur que hi ha persones que van votar ERC, que ara per ara no acaben de veure clar. Jo nomes puc dir-vos, com independentista i socialista que aquest cami ens apropa en l’allibermaent nacional i social, que aquest camí és complicat perque no tenim cap company de viatge que vulgui avançar amb nosaltres. Pero el podrem fer si tenim la força de la gent que entengui que no som aquí pel poder, que no som aquí per ambició personal, si no que som aquí per construir una pais més lliure i just, perque tenim un projecte de societat i pais que volem fer realitat i avui per avui crec que nomes podem avançar en el projecte independetista amb el pacte amb PSC i ICVEUiA.

8 comentaris:

  1. Doncs que pactin el programa com van dir que faríen. I si era tan clar que l'únic company de viatge possible era el PSC, per què no ho van dir d'entrada?
    En fi, d'acord, per mi teniu els 100 dies de gràcia, però estic profundament decebuda.
    El tema de dretes i esquerres ja l'hem discutit molt, però discrepo!

    ResponElimina
  2. M'alegro per tu, atès que el pacte ja està fet, que creguis que és la millor solució possible.
    Et faig una pegunta: perquè en Carod no pot ser Conseller Primer?
    Et faig un comentari: sembla que política lingüística quedarà en mans del president. Bé que es treballi per la ideologia independentment de les persones, però no em negaràs que el binomi llengüa/Montilla té la seva gràcia... (per cert no sé quin mitjà recorda que Montilla va votar sí a l'Estatut de València, però segur que en el seu interior defensa la unitat de la llengua).
    Per acabar et faig una reflexió: dir que ERC ha aconseguit que el PSC trenqui amb el PSOE em sembla, si més no, agossarat. Saps aquell acudit de "susto o muerte"?, doncs, el PSC ha triat "susto".
    Salut! i fins aviat!

    ResponElimina
  3. Darrerament he llegit en aquest blog -i en els seus comentaris- crítiques ferotges a l'antic govern convergent. Coses com ara "qualevol cosa és millor que el que va fer convergència durant 23 anys".

    Mai he votat CiU però no em sembla recordar els 23 anys de CiU com un desastre en cap sentit. Em podeu il·luminar una mica? Què va fer tan desastrós CiU durant els 23 anys?

    No s'accepten respostes com ara "Pactar amb el PP". Primer perquè el PP de 1995 i 1999 no era el mateix que el PP del 2000-2004. I segon perquè pactar amb el PP va ser l'única manera que Catalunya tenia d'aconseguir més autonomia en aquell moment, i ho va fer. De fet, al contrari del que la majoria de gent pensa, a CiU se li hauria de reconèixer el gran mèrit d'aconseguir que la dreta espanyolista ens donés competències en comptes d'escopir-nos com fa ara.

    Desgraciadament, l'única manera que té Catalunya per incrementar la seva autonomia passa per Madrid, i mentre els que governen a Madrid i a Barcelona siguin els mateixos no hi ha cap increment de l'autonomia possible.

    Un respuesta quiero.

    ResponElimina
  4. Confidential.ERC

    Per a votans i militants d'ERC, de MOLT bona font:
    - el dia 1 a la nit, en saber-se que s'assolien 70 escons, el Puigcercós va trucar al Montilla i van dir que endavant amb el 3P, però sense el Carod
    - el dia 2, en Carod va anar a veure el Maragall per dir-li (i pactar) que ell havia d'estar al govern en un lloc preeminent
    - el dia 5 (diumenge), el Carod va convocar una roda de premsa a hora TNvespre per dir que proposaria al partit un pacte amb PSOE amb ell de conseller en cap (o el que sigui)
    - el dia 5 a la mateixa hora, el Montilla i el Puigcercós van fotre uns ulls como unes taronges mentre veien el Telediario. A la mateixa hora, el Maragall es petava de riure

    Ja veieu que del programa no s'en parla.

    - el dia 6 es va reunir la taula de negociacions (PSOE, l'esquerra contrafort i ERC) i van acordar: jo 7, tu 5, ells 2 (amb els mossos). Res més.
    I el programa?

    I Catalunya?

    ResponElimina
  5. He volgut repetir el comentari que vaig penjar a l'anterior post perquè convé que no s'oblidi, sobre tot a l'hora de votar en les properes eleccions.
    Jo també hem demano si dimonitzar els "23 anys de CiU" no hauria de mereixer una reflexió una mica més aprofundida que el simple eslògan electoral (per cert, del PSOE). Alguna cosa deuen haver fet be en 23 anys, si més no, a mi em sembla que Catalunya ha canviat en 23 anys (a millor). I dir, com s'ha dit, que en 23 anys no van voler o poder canviar l'estatut és una fal.làcia, cal recordar que el primer any l'estatut tenia 1 any, el segon, 2... i així successivament.
    Em sembla be que ERC tracti de justificar perquè ha pactat amb el PSC, al cap i a la fi, un cop fet han de tractar de justificar-se. És la seva obligació.
    Ara, que en l'explicació hi hagi qualsevol (QUALSEVOL, insiteixo) raonament d'identitat nacional, de refermament estatutari o, fins i tot, una reivindicació nacionalista em sembla, simplement, un insult a la intel.ligència.
    ERC ha pactat alló que ja estava pactat d'antuvi (vegeu comentari anterior), Puigcercós (en connivència amb en Montilla) ha tractat de treure's de sobre el Carod, i tot dos (i d'altres que els fan costat) han mirat EXCLUSIVAMENT per la seva quota de poder (vull dir, l'Audi, el cop de taló dels mossos de Saura... aquelles petites coses que un polític pot fer).
    Un dia, des de la Trama parlarem de la política d'esquerres dels partits que se'n senten. De moment, només se m'acut dir una cosa.
    Des del més absolut desengany i des d'una profunda tristesa per Catalunya: BOTIFLERS!!!

    ResponElimina
  6. Espero no faltar el respecte amb el següent comentari. Esteve jo no et conec de res, pero he llegit i llegeixo el blog amb una certa constància. I sincerament, la sensació que he tingut a llegir l'últim comentari ha estat de sorpresa. He tingut la sensació que estaves exposant unes justificacions a un fet en el que no hi estas massa d'acord, simplement unes justificacions i no unes raons sòlides que portin a la conseqüent convicció que la millor opció esa el tripart. No se, llegint l'entrada publicada no he tingut en cap moment la sensació de convenciment absolut amb el que normalment escrius al blog.
    A part d'això, jo també dono un vot de confiança al nou govern, però amb una diferència... q ara ja estic advertit, hi ha hagut un trpiartit anterior on s'ha tractat a ERC com si no pintés res; és més crec que qui realment ha sortit vencedor de la darrera legislatura és CIU que va acosenguir aprovar el SEU estatut des de la oposició... té mèrit q la oposició tingui tanta força. I reflexionem una mica sobre la societat en la que ens trobem... recordem el resultat del referendum a l'estatut; estem en una societat comformista que amb l'argument "per poc que ens donin, é millor q el q tenim" (evidentment no hi estic d'acord). I els unics ciutadans valents vam ser els que vam votar que no pq no n'hi havia prou. CIU això ho sap molt bé... amb el comformisme ha anat fent avançar el pais en aquests 23 anys... potser de manera massa lenta pel meu gust... però no se'ls hi pot treure mèrit.
    El què em fa por del tripartit és que en cap moment s'ha parlat de polítiques de govern...

    ResponElimina
  7. Amb menor o major grau estic d'acord amb tot el que s'ha anat dient en aquest i en l'anterior post. Però digueu-me cínic si voleu, des de quan un partit polític (de dretes o esquerres) es preocupa realment pel programa, pel país, estat o nació que pretén representar? I això em porta a una altra pregunta: estem vivint realment en una democràcia?

    ResponElimina
  8. Primer de tot, gracies a tots i totes pels comentaris i per contribuir aquest petit espai de debat i de reflexió. La discrepància sempre ajuda a creixa.
    També aquest ultim post posa de manifest que encara hi ha gent critica que te ganes de dir la seva, de fer política! i això a mi m'apassiona.

    Primer de tot crec que el benji m'ha enganxa't, ja que sense voler amagar res, jo escrivia el post anterior amb certes reserves, sense una total convicció. No estic el 100% d'acord amb el Camí, jo hagués preferit seguir picant Pedra des de l'oposició, però tenen el meu vot de confiança desprès de saber l'estratègia i els horitzons de futur de l'entesa de progrés, crec que és la millor possibilita que tenim ara per ara els independentistes.

    Benvinguda cobaltita a la finestra, estar clar que la meva intenció no era donar per fet el trencament de PSC amb els seus capos del PSOE, però si que ha succeït una cosa que jo no record mai, que el PSC no acceptes les ordres de Madrid. Crec que Montilla si alguna cosa te es que domina el PSC de dalt a baixar. m'alegro que el PSC no acceptes les pressions de Madrid. Ara ens hauran de demostrar dia a dia aquesta independència que diuen haver recuperat.

    La resta de preguntes les deixo per uns propers post... per ja avanço que crec que no vivim amb una democràcia.

    i finalment, en sap greu la decepció, tristor i que hi haguí qui es senti enganyat i enganyada. Però crec el temps farà que recupereu l'il·lusió i la trempera. El tren no s'atura aquí...

    ResponElimina