18a Marató de Muntanya de Catalunya (Sant Llorenç Savall 28/10/12)

Sempre tinc molt respecte a la distancia de Marató. Havia fet tres cops la Marató de Berga (2005, 2006 i 2007) i sempre feia una cursa que no en m'he agradava gens on no gaudia i patia massa. Per mi, la distancia de la marató de muntanya és el límit entre les curses de muntanyes i les marxes. Entre el intentar córrer tota l'estona i el caminar/córrer dosificant per la llarga distancia. Poder sigui nomes la meva sensacions, però això sempre em fa estar molt nerviós davant de les maratons per intentar fer-ho el millor possible. Aquest any només havia fer una i m'havia anat molt be: Trail de Cap deCreus on vaig arribar amb molt bones sensacions, bon temps i molt content de la cursa que vaig fer.
Així que després de 2 curses seguides aquest mes (Tivissa i Bonesvalls) i en el tram final de la meva temporada, la Marató de Sant Llorenç Savall era la cursa per confirmar les meves bones sensacions, o no, de les ultimes curses i dels resultats de la planificació dels entrenaments i sessions de gimnàs.
En anys anterior (2005 i 2006) havia corregut a Sant Llorenç en la modalitat de mitja marató. Sabia que la marató era una cursa on cal córrer molt, amb molts trams de pista, però que amb els canvis de recorregut en la marató que havien fet en els últims anys i la pujada fins la Mola la feien una cursa prou atractiva. De la mateixa manera que tenia ganes de fer-la ja que era l'ultima cursa del circuit català de curses de muntanyes de la FECC.
Així que diumenge amb el canvi d’hora, arribo de nit a Sant Llorenç Savall. Recollida del dorsal i xip, perdre el xip i tornar a demanar un, amb al canvi de numero de dorsal corresponent. Canviar-me i cap a la sortida amb poc temps per escalfar.
Decideixo anar lleure de roba, a l'espera que fred no sigui tant intens quan el sol escalfi... Sortim i veig que vaig un pel ràpid (com sempre) en els dos primers quilometres veig el cap de la cursa. Els primers trams, son trams de pista on cal no posar-se nerviós per la gent que t'avança. Es van formant grups per ritmes, jo no acabo de trobar el meu i començo a menjar-me olla "que si no vaig be, que si massa curses i després arribo cansat, que hauria d’entrenar més..." a l'hora que la gent va passat.

No ser per quin quilometre vaig i tot és fa llarg. Arribo a la part de pujada a la Mola, jo vaig una mica enfonsat psicològicament i fa molt de fred. A la pujada vaig a un ritma on ningú m'he avança, però que vaig pensant que no vaig be de temps, de ritma...
A l’arribada a l’avituallament del cim de la Mola veig que estic al quilometre 26 i que anava molt equivocat, ja que pensava que aquí portaria un ⅓ de la Marató. Fa molt de fred i em congelo els dits i braços, bec poca aigua i menjo molts talls de taronges, miro rellotge i veig que vaig molt be, millor que els càlculs que havia fet, aixi aquí ja duc 2:40:00h i això en fa guanyar molta moral i recuperar-me. Veig que vaig molt millor del que creia i que només en falten 16 quilometres per la meta i que puc baixar de les 5h.
Sense perdre massa temps, sortim de l’avituallament un grup de 4 corredors direcció Montcau, poc a poc ens anem estirant. Al peu del Montcau hi ha l’altre avituallament que és el quilometre 28,5 i jo segueixo a un bon ritma i millor de moral. Aquí comença la baixada fins a l'avituallament del quilòmetre 31 la baixa es prou tècnica per poder anar a tot gas, en els primers trams les cames responen i en fan agafar confiança per seguir. Arribo a l’avituallament i sense para massa segueixo. Ara els 11 quilometres que queden son molt més de córrer. Intento córrer tots els trams menys les pujades besties. Peró a les pistes i corriols cremo tots els cartutxos. En aquest ultim tram hi ha de tot, corriols, pista i fins i tot una bonica grimpada i cresta que cal vigilar pel vent que carda. Al mateix temps que contemplo unes grans vistes, avui és veu fins al mar! Impresionant! 

 
Ultim avituallament a 3 quilometres, miro rellotge i a gas per baixar de les 5h. Aquest darrers quilometres és fan llargs i ara si que noto que vaig amb la llum de reserva encesa... veig les primers cases del poble a l’hora que arribem a una pista plana, aquí un grup de 4 corredors em passen sense jo poder seguir-los. Entrada al poble, últims carrers i cap a la punt d’arribada amb un temps final de 4:49:08 i el 46 de la general.
Molt content i satisfet de la cursa feta, tot i els primers quilometres on he patit massa psicològicament. Peró després he gaudit molt, amb les vistes i els corriols. Poder un pel massa de pista, però força compensada per un bonic recorregut! Una gran marató amb molt bona organització, avituallament molt correctes i molt bon ambient! Una marató per tornar a posar al calendari de l’any vinent!
Ara ja nomes queda el proper dia 11 de Novembre la Cursa de la ratafia i la pujada al castell de desembre i ja a entrenar de cara a la temporada de l’any vinent! I aquest any amb els objectius complerts de passar-ho be, de gaudir de la muntanya corrents i amb mot bones sensacions!

  

Foto: Pep moliner

1er Marxa de Bonesvalls (Diumenge 21/10)

Fa uns mesos un company dels castells em va comentar que al seu poble Olesa de Bonesvalls organitzaven una cursa/marxa. Així que com era prop de casa vaig decidir apuntar-m'hi. Tres setmanes abans de la cursa vaig anar a reconèixer una part del recorregut. Vaig pujar fins al cim de la Mola i baixar fins a Olesa i un altre cop fins a can Grau on havia deixat la furgo.
Així que ja tenia vist part del primer tram de la cursa, el tram que coincideix amb la cursa de 14 quilòmetres. Així que amb la predicció de pluja del diumenge passat em planto a Olesa, arribo amb la pluja i la boira, tinc temps de recollir el dorsal i a l'hora que estic a la furgo preparant tot per anar a la sortida cau una gran tempesta que em fa replantejar si sortir o no. Miro pel mòbil (amb una de les grans aplicacions de radars meteorològics: Alarma de lluvia OSM ) i veig que a l'hora de cursa la tempesta passarà, i també m'ho diu el JR per twitter!
Pantalons curs, samarreta curta i cap a la sortida que s'ha retardat per la tromba d'aigua. Sortim prop de 400, entre corredors i marxaries, els que fem el recorregut llarg 28 quilòmetres i els de la cursa de 14 quilòmetres tots molt ràpid, plou i ens fan passar per la riera plena d'aigua, així que sense gaires manies peus mullats des dels primers quilòmetres. Els primers 6 quilòmetres són molt corredors i em proposo com a objectiu caminar el menys possible i així faig gairebé fins el cim de la Mola (537m) i des d'aquí baixem primer per pista i després pel GR fins la riera de Begues, que és on practiquem el tram de "natació". La riera baixa amb aigua fins la cintura i la travessem molts cops. Arribem a l'avituallament on es divideixen la cursa llarga de la curta. Veig que anava enganxat aun noi que feia la curta (després al mirar la classificació veig que aquest noi va fer 6è en la curta) des d'aquest punt pugem cap a Montcau (658m), el cim més alt de la cursa. Primer per un pista i després per corriol fins a la part més alta de la carena que voreja la pedrera i que es converteix en pista. Aquí als trams més plans intento córrer el que puc per anar mantenint el ritme. Fem cim i baixem a l'avituallament, aquí ens diuen que només han passat una vintena de corredors, jo no m'ho crec gaire i segueixo cap a baix per un llarg tram de pista. En mig d'aquest tram un paio amb quad i una radio ens diu que vaig el 19... enganxat del 18. Veig que estic prou bé físicament per donar més gas a la baixada tot i que no és tècnica i que és un pista llarga, llarga i llarga. Atrapo el company que duc davant i junts anem baixant la pista i arribem a la part més plana de la pista i aquí toca anar pujant amb poc desnivell fins l'últim avituallament. Veig que vaig a molt bon ritme tot i ser un tram de pista on s'ha de córrer així que intento donar gas i anem fent relleus amb el company per mantenir un bon ritme. Avituallament i última gran pujada per pista on aquí començo a avançar alguns corredors. Intento córrer tot allò que puc per no perdre ritme, veig que potser, en algun moment, no podré anar molt més ràpid, però fins que no arribi aquest moment segueixo gas a fons. En l'últim tram de la pista de pujada fins al turó de l'Oró fem un grup de 3 corredors, el que havia atrapat a la baixada que ha vingut amb mi tota l'estona i un últim que hem atrapat. Així que anem el 14,15,16 i segueixo marcant el ritme i comentem que podem baixar de les 3h si anem ràpids. Passem pel quilòmetre 25 i iniciem la baixada tècnica, aquí amb el poble a la vista intento donar encara més gas, deixem enrere el company amb qui havia fet tota la baixada i pujada. Aquí segueixo a fons fins l'entrada del poble on ja he obert una petita distància i veig els corredors que duc davant. Però aquí ens trobem amb el darrer quilòmetre que és per dins del poble i on toca deixar-se els últims cartutxos, miro enrere i miro el rellotge i veig que entro amb 2:41:04, molt content del temps! Una cursa guapa, amb potser massa pista pel meu gust, tot i que el trobar-me bé als trams de pista no es fan molt pesat. Això si, també té molts trams tècnics de corriols que la fan molt divertida i una molt bona organització amb molt bona atenció als corredors. Després de la botifarra i de menjar pengen les classificacions i encara flipo més amb haver fet 14 de la general. Amb molt bones sensacions! Realment ja estem per sobre de l'estat físic de la primera època abans de la lesió. Suposo que els nous entrenaments més controlats, les sessions de gimnàs guiat i les sessions d'osteopatia van donant els seus fruits! 

Prop del km10

km 21

Montsent de Pallars 2883m

i fem salts en el temps... i la crònica de Montsent de pallars del passat dissabte 13/10/2012 

Dormim a la furgo a l'aparcament de Sallente. Ens aixequem aviat per poder pujar cap al Montsent de Pallars des d'aquí. Així que sortim des del mateix aparcament pel camí que puja a l'estany Gento. el mateix que el dia anterior havia fet corrent. Un cop arribats a les antigues vies i ponts anem cap amunt resseguint el riu que baixa de la vall. No hi ha un camí prou marcat tot i que sí que trobem algunes fites que nosaltres decidim seguir. No les tenim totes d'anar pel bon camí però amb l'ajuda dels mapes al mòbil i sense cobertura del GPS anem pujant seguint la intuïció i les fites que creiem que ens portaran a bon port (el cim!). La pujada es fa bé tot i que sempre és vertical, amb poques zones per descansar. Quan arribem prop del coll d'Entremonts veiem el cim que no havíem vist en tota l'excursió i veiem que només ens queda superar l'última pujada. Aquí fa més fred ja que sortim a la vessant més ventada de la muntanya. En l'últim tram, sobre la pedra, hi ha una fina capa de gebre que fa molt relliscós el tram de tartera. Arribem fins el cim nord que està emblanquinat per la gebrada i les restes de l'última enfarinada. Des d'aquí al cim principal només hi ha 3 metres de desnivell però a mig camí, pel llom de la cresta, ens trobem a una parell de perdius blanques. Que boniques que són! ja és el 4t cop que en veig per les muntanyes dels Pirineus. Sembla que estan fent el canvi de plomatge. Ens arribem fins el cim (3h i 1150m de desnivell positiu), fem les fotos, mengem els nostres entrepans de tonyina i cap a baix pel mateix camí de pujada. De camí a casa parem al congost de Collegats per dinar i aprofitem per fer un parell de vies d'escalada al sector d'escalada esportiva "el Niu". Una via de V que sembla més un 6a i un IV que sembla un V... potser el cansament acumulat dels dos dies fa que les vies em semblin un pel més difícils...

Peguera a l'esquerra i em primer pla a la dreta la pala pedragosa.

Perdiu Blanca

Perdiu Blanca

Cim

Escalda a Collegats

Els Carrers Parlen de revolta, els carres recorden! (Fins a la victòria sempre XI i final)

Els Carrers parlen a cada pas, murals, pintades, tanques publicitàries... aquí no existeix la publicitat de marques comercials i les parets parlen de revolta, de tenacitat, de compromís, de construir el somni. Les parets i qualsevol suport reciclat recorden que cal seguir treballant, recorden els valors del socialisme, els herois, les batalles guanyades...
Qualsevol suport és bo per fer arribar el missatge de què cal seguir amb el compromís i la lluita, qualsevol espai a les paret, cases, quadres de llum.

Enllaç àlbum amb algunes fotos mes del mur.

Cursa de muntanya de Tivissa. (14/10/2012)

amb una mica de retard... Crònica de la cursa de Tivissa 14/10/2012

Dormim a Castelldefels i baixem a Tivissa! Tenia cursa de muntanya, feia molt de temps que volia fer aquesta cursa de muntanya que aquest any arribava a la seva setena edició. Arribem a Tivissa i bull de corredors i corredores per tot arreu! Anem a buscar el meu dorsal, tornem a la furgo per canviar-me i cap a la sortida. Després dels dos dies pels Pirineus no sabia com reaccionaria a la cursa, per això em col·loco cap al final en la sortida, per anar més tranquil als primers quilòmetres. Donen la sortida i tothom surt a tota llet, cada dia hi ha més pota en aquestes curses!. Sortim fent una volta pel poble on la cursa s'allarga i poc a poc els carrers del poble i les pistes de després posen a tothom més o menys el seu lloc. Als primers corriols trobo algun tap i me n'adono que puc anar un pel més ràpid, així que aprofito algunes planes per anar avançant gent. Els primers quilòmetres són de pujada i va força bé, les cames responen i no tinc la sensació d'anar lent. Agafo les primeres baixades on em deixo anar sense apretar massa, vull arribar viu al quilòmetre 10! i des d'aquí començar a cremar metxa. La cursa és un pujar i baixar constant en la que em sento molt bé, amb baixades tècniques i pujades de caminar que no es fan massa pesades. Trams de cresta prou espectacular amb molt bones vistes. Trobo que el circuit és un bon circuit tot i que exigent. Les últimes petites pujades es fan un pel més durilles però intento no perdre corda amb els corredors que duc davant i encara n'avanço algun que pateix la duresa de la cursa. Última baixada tècnica i vertical que et deixa ja a la linia d'arribada! Al final: 69 de la classificació general! 3:04:00 pels prop de 24km i 1950m de desnivell positiu (tot i que el meu rellotge marca 1500m positius)

Propera cursa, diumenge (21/10) vinent a Olesa de Bonesvalls 28km pel Garraf!  

Fauna i flora: (Fins a la victòria sempre X)

Aquí un recull de fotos de plantes i “bitxos” fotografiats durant els dies per Cuba. Una gran sorpresa trobar-se molts espais naturals protegits, un país verd, de terra vermella. Espais poc coneguts, no massa allunyats de les platges però poc visitats. Una natura rica i un sistema de protecció que fa també que Cuba conservi aquests espais naturals i la seva diversitat, tot i que com a tots els llocs també existeix la caça furtiva d’algunes de les espècies.

Aquesta Cuba, la Cuba verda i vermella m’ha deixat impressionat, i m’ha fet descobrir una Cuba que no pensava trobar i que val molt la pena tornar a visitar per seguir descobrint muntanyes, boscos, coves, parets...

Entrenament per muntanya: refugi de Colomines i escalda a Àger. (12/10/2012)

Pont llarg, dies de festa a la feina tot i no tenir res a celebrar. Així que aprofitant el pont anem cap els Pirineus. Divendres al matí la Marta té un trobada de mestres a Tremp, així que després de deixar-la a Tremp vaig cap a la Vall fosca a estirar les cames. La intenció és pujar fins l'estany Gento corrent i perdrem una estona per la vall. Arribo a les 10:45h a l'aparcament de l'embassament de Sallente, preparo la logística i enfilo el camí cap a l'estany Gento. Decideixo pujar sense deixar de córrer i tot i que els primers metres es fan durs, ja que no he escalfat, vaig fent sense treva: Després de la primera pujada, on es fa tot el desnivell, arribo al camí que segueix les antigues vies del tren. Passats els túnels arribo a L'Estany Gento i veient que vaig bé de temps enfilo camí cap el Refugi de Colomines. El dia acompanya i realment em trobo molt bé i vaig fent sense aturar-me i sense adonar-me apareix davant meu el refugi, miro el rellotge i marca 1:01:00h! Aquí descanso, no hi ha ningú al Refugi i estic sol. Menjo un parell de barrites, algunes fotos i cap a baix!! així que al final 1:47h pujar, baixar i descans.

Enllaç a la ruta d'entrenament Wikiloc.

Baixo a buscar a la Marta a Tremp,  volíem anar a escalar a Collegats, però el cel es tapa i comencen a caure algunes gotes. Com que tenim la nova guia d'escalada a Lleida busquem alguna alternativa. Mirem el temps i anem cap a Àger a buscar un sector que hi ha a la guia que pinta molt bé. Barranc del Grillo, vora l'ermita de la Pedra, sobre el poble d'Àger. Així que arribem amb prou temps per poder fer 4 vies, un parell de IV+ que la Marta fa de primera i dos 6a que faig de primer. Un sector molt guapo amb moltes possibilitats per fer vies que pinten molt bé!

4+ Barrac del Grillo

4+ Barrac del Grillo

 6a

6a

Ermita de la Pedra Ànger

Cel des de Embasament de Sellente.