Sempre
tinc molt respecte a la distancia de Marató. Havia fet tres cops la
Marató de Berga (2005, 2006 i 2007) i sempre feia una cursa que no
en m'he agradava gens on no gaudia i patia massa. Per mi, la
distancia de la marató de muntanya és el límit entre les curses de
muntanyes i les marxes. Entre el intentar córrer tota l'estona i el
caminar/córrer dosificant per la llarga distancia. Poder sigui nomes
la meva sensacions, però això sempre em fa estar molt nerviós
davant de les maratons per intentar fer-ho el millor possible. Aquest
any només havia fer una i m'havia anat molt be: Trail de Cap deCreus on vaig arribar amb molt bones sensacions, bon temps i molt
content de la cursa que vaig fer.
Així que després de 2 curses seguides aquest mes (Tivissa i Bonesvalls) i en el tram final de la meva temporada, la Marató de Sant Llorenç Savall era la cursa per confirmar les meves bones sensacions, o no, de les ultimes curses i dels resultats de la planificació dels entrenaments i sessions de gimnàs.
En anys anterior (2005 i 2006) havia corregut a Sant Llorenç en la modalitat de mitja marató. Sabia que la marató era una cursa on cal córrer molt, amb molts trams de pista, però que amb els canvis de recorregut en la marató que havien fet en els últims anys i la pujada fins la Mola la feien una cursa prou atractiva. De la mateixa manera que tenia ganes de fer-la ja que era l'ultima cursa del circuit català de curses de muntanyes de la FECC.
Així que diumenge amb el canvi d’hora, arribo de nit a Sant Llorenç Savall. Recollida del dorsal i xip, perdre el xip i tornar a demanar un, amb al canvi de numero de dorsal corresponent. Canviar-me i cap a la sortida amb poc temps per escalfar.
Decideixo anar lleure de roba, a l'espera que fred no sigui tant intens quan el sol escalfi... Sortim i veig que vaig un pel ràpid (com sempre) en els dos primers quilometres veig el cap de la cursa. Els primers trams, son trams de pista on cal no posar-se nerviós per la gent que t'avança. Es van formant grups per ritmes, jo no acabo de trobar el meu i començo a menjar-me olla "que si no vaig be, que si massa curses i després arribo cansat, que hauria d’entrenar més..." a l'hora que la gent va passat.
Així que després de 2 curses seguides aquest mes (Tivissa i Bonesvalls) i en el tram final de la meva temporada, la Marató de Sant Llorenç Savall era la cursa per confirmar les meves bones sensacions, o no, de les ultimes curses i dels resultats de la planificació dels entrenaments i sessions de gimnàs.
En anys anterior (2005 i 2006) havia corregut a Sant Llorenç en la modalitat de mitja marató. Sabia que la marató era una cursa on cal córrer molt, amb molts trams de pista, però que amb els canvis de recorregut en la marató que havien fet en els últims anys i la pujada fins la Mola la feien una cursa prou atractiva. De la mateixa manera que tenia ganes de fer-la ja que era l'ultima cursa del circuit català de curses de muntanyes de la FECC.
Així que diumenge amb el canvi d’hora, arribo de nit a Sant Llorenç Savall. Recollida del dorsal i xip, perdre el xip i tornar a demanar un, amb al canvi de numero de dorsal corresponent. Canviar-me i cap a la sortida amb poc temps per escalfar.
Decideixo anar lleure de roba, a l'espera que fred no sigui tant intens quan el sol escalfi... Sortim i veig que vaig un pel ràpid (com sempre) en els dos primers quilometres veig el cap de la cursa. Els primers trams, son trams de pista on cal no posar-se nerviós per la gent que t'avança. Es van formant grups per ritmes, jo no acabo de trobar el meu i començo a menjar-me olla "que si no vaig be, que si massa curses i després arribo cansat, que hauria d’entrenar més..." a l'hora que la gent va passat.
No
ser per quin quilometre vaig i tot és fa llarg. Arribo a la part de
pujada a la Mola, jo vaig una mica enfonsat psicològicament i fa
molt de fred. A la pujada vaig a un ritma on ningú m'he avança,
però que vaig pensant que no vaig be de temps, de ritma...
A l’arribada a l’avituallament del cim de la Mola veig que estic al quilometre 26 i que anava molt equivocat, ja que pensava que aquí portaria un ⅓ de la Marató. Fa molt de fred i em congelo els dits i braços, bec poca aigua i menjo molts talls de taronges, miro rellotge i veig que vaig molt be, millor que els càlculs que havia fet, aixi aquí ja duc 2:40:00h i això en fa guanyar molta moral i recuperar-me. Veig que vaig molt millor del que creia i que només en falten 16 quilometres per la meta i que puc baixar de les 5h.
Sense perdre massa temps, sortim de l’avituallament un grup de 4 corredors direcció Montcau, poc a poc ens anem estirant. Al peu del Montcau hi ha l’altre avituallament que és el quilometre 28,5 i jo segueixo a un bon ritma i millor de moral. Aquí comença la baixada fins a l'avituallament del quilòmetre 31 la baixa es prou tècnica per poder anar a tot gas, en els primers trams les cames responen i en fan agafar confiança per seguir. Arribo a l’avituallament i sense para massa segueixo. Ara els 11 quilometres que queden son molt més de córrer. Intento córrer tots els trams menys les pujades besties. Peró a les pistes i corriols cremo tots els cartutxos. En aquest ultim tram hi ha de tot, corriols, pista i fins i tot una bonica grimpada i cresta que cal vigilar pel vent que carda. Al mateix temps que contemplo unes grans vistes, avui és veu fins al mar! Impresionant!
Ultim avituallament a 3 quilometres, miro rellotge i a gas per baixar de les 5h. Aquest darrers quilometres és fan llargs i ara si que noto que vaig amb la llum de reserva encesa... veig les primers cases del poble a l’hora que arribem a una pista plana, aquí un grup de 4 corredors em passen sense jo poder seguir-los. Entrada al poble, últims carrers i cap a la punt d’arribada amb un temps final de 4:49:08 i el 46 de la general.
Molt content i satisfet de la cursa feta, tot i els primers quilometres on he patit massa psicològicament. Peró després he gaudit molt, amb les vistes i els corriols. Poder un pel massa de pista, però força compensada per un bonic recorregut! Una gran marató amb molt bona organització, avituallament molt correctes i molt bon ambient! Una marató per tornar a posar al calendari de l’any vinent!
Ara ja nomes queda el proper dia 11 de Novembre la Cursa de la ratafia i la pujada al castell de desembre i ja a entrenar de cara a la temporada de l’any vinent! I aquest any amb els objectius complerts de passar-ho be, de gaudir de la muntanya corrents i amb mot bones sensacions!
A l’arribada a l’avituallament del cim de la Mola veig que estic al quilometre 26 i que anava molt equivocat, ja que pensava que aquí portaria un ⅓ de la Marató. Fa molt de fred i em congelo els dits i braços, bec poca aigua i menjo molts talls de taronges, miro rellotge i veig que vaig molt be, millor que els càlculs que havia fet, aixi aquí ja duc 2:40:00h i això en fa guanyar molta moral i recuperar-me. Veig que vaig molt millor del que creia i que només en falten 16 quilometres per la meta i que puc baixar de les 5h.
Sense perdre massa temps, sortim de l’avituallament un grup de 4 corredors direcció Montcau, poc a poc ens anem estirant. Al peu del Montcau hi ha l’altre avituallament que és el quilometre 28,5 i jo segueixo a un bon ritma i millor de moral. Aquí comença la baixada fins a l'avituallament del quilòmetre 31 la baixa es prou tècnica per poder anar a tot gas, en els primers trams les cames responen i en fan agafar confiança per seguir. Arribo a l’avituallament i sense para massa segueixo. Ara els 11 quilometres que queden son molt més de córrer. Intento córrer tots els trams menys les pujades besties. Peró a les pistes i corriols cremo tots els cartutxos. En aquest ultim tram hi ha de tot, corriols, pista i fins i tot una bonica grimpada i cresta que cal vigilar pel vent que carda. Al mateix temps que contemplo unes grans vistes, avui és veu fins al mar! Impresionant!
Ultim avituallament a 3 quilometres, miro rellotge i a gas per baixar de les 5h. Aquest darrers quilometres és fan llargs i ara si que noto que vaig amb la llum de reserva encesa... veig les primers cases del poble a l’hora que arribem a una pista plana, aquí un grup de 4 corredors em passen sense jo poder seguir-los. Entrada al poble, últims carrers i cap a la punt d’arribada amb un temps final de 4:49:08 i el 46 de la general.
Molt content i satisfet de la cursa feta, tot i els primers quilometres on he patit massa psicològicament. Peró després he gaudit molt, amb les vistes i els corriols. Poder un pel massa de pista, però força compensada per un bonic recorregut! Una gran marató amb molt bona organització, avituallament molt correctes i molt bon ambient! Una marató per tornar a posar al calendari de l’any vinent!
Ara ja nomes queda el proper dia 11 de Novembre la Cursa de la ratafia i la pujada al castell de desembre i ja a entrenar de cara a la temporada de l’any vinent! I aquest any amb els objectius complerts de passar-ho be, de gaudir de la muntanya corrents i amb mot bones sensacions!
 |
| Foto: Pep moliner |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada