XXXII Pujada al Castell de Castelldefels

Sis de desembre i cap a la sortida de la Pujada al Castell. Realment no les tinc totes comptabilitzades, només sé que de les últimes 10 edicions n'he corregut 5. Està clar que no m'agrada la fórmula actual de privatització de la cursa i que una cursa que era 100% popular i gratuïta des de fa dos anys (coincidint amb el govern municipal del PP+CIU) la cursa s'ha "privatitzat" i ara és molt més destinada a corredors habituals que populars.

2011 (Últim any gratuïta) 635 Participants
2012 (Pagant 9-11€) 356 Participants
2013 (Pagant 9-11€) 237 Participants

Per mi, la Pujada al castell, sempre he estat una cursa popular, la cursa de casa on vaig començar a córrer de petit, segurament la meva primera cursa, i crec que ha estat així per a molta gent de la ciutat. Està clar i comprenc que calia avançar per donar a la cursa major qualitat però crec que el camí seguit no és el correcte ja que per sobre de tot calia potenciar la participació i que la cursa seguís sent una cursa del poble per el poble on tothom d'una forma o altra pogués participar, fer esport i competir.

Crec que puc ser crític tot i córrer i pagar. Defenso que cal anar cap a un model intermig de cursa perquè torni a ser una cursa popular que faci que molta més gent es posi les sabatilles i sùrti a córrer, que molta més gent practiqui esport i tingui una vida molt més saludable.

La cursa, esportivament parlant, com sempre, es tracta de sortir a tot gas i aguantar fins al final, un circuit ràpid que acaba amb pujada i que cal no despistar-se massa. Jo he fet la meva millor marca personal en 5km 19:53 baixant 5 segons la de l'any passat, la meva única cursa d'asfalt de la temporada que serveix per gaudir dels carrers de la ciutat i de la companyia, encara que sigui només per un instant d'amics i amigues!

Al final 21 de la general i 12e de la meva categoria! Aquest any no ser perquè no hi havia la categoria de local.

Ara, ja per acabar la temporada de curses, 15 de Desembre la neorural i encara miro si faré alguna San Silvestre. Sembla que el genoll em respecta i podré tornar al febrer amb moltes ganes i força!

La meva Cursa gravada amb el GPS (Garmin 405cx)

Escalfament amb l'Albert

Amb el Jose, l'Isa i la Patri (1a de la seva categoria)

Escalfament

Arribada

Arribada

Arribada

#PetitsXValents #FMH13EnsHiDeixaremLaPell

Diumenge tanquem una temporada, que avui ja podem valorar com la millor des del 1996. Feina i més feina que en donat el seus resultats amb un temporada amb 60 castells descarregats i 67 P4 i 5 P5 (fins avui) 4d7c, 3d7, 10 torres de sis.... una temporada que el proper diumenge 8 de desembre podem acabar de millorar. En els assajos ho hem donat tot, el millor de nosaltres i hem recollit el seu fruit. Dimarts i divendres hem descarregat a l'assaig molts 3 i 4 de sis nets a més que el passat divendres 29 vàrem descarregar un 4d7 sencer i dimarts passat vàrem fer un 2d6net fins aixecadora!
Que voleu que us digui, per mi la feina ja esta feta!! i el dia 8 només cal anar a donar-ho tot, a deixar-nos la pell a la nostre plaça, però a gaudir dels castells amb la sensació que passi el que passi hem fet els deures, hem fet al feina que havíem de fer i que hem anat molt més lluny del que poder ens podríem haver pensat no fa gaire.
Això si, Cal anar amb l'actitud de voler-ho tot, sense renunciar a res i volen fer l'aleta a tot allò possible, i també allò que fa un temps veiem impossible!
Diumenge dia 8 us esperem a la plaça de l'Església 13h i esteu convidats a venir Divendres a 21h a l'assaig especial al nostre local (Av. Lluís Companys 6)

Entre tots i totes farem possible tot allò que ens proposem!

2d6net fins aixecadora Assaig 3/12/2013

3d7 Granollers 9/11/2013

2d6 Granollers 9/11/2013

4d7 Assaig 29/11/2013

P5 Sant Vicenç dels Horts 1/12/2013

3d6net Assaig 3/12/2013

II Marxa Calellenca del Montnegre (01/12/13)

Ja feia uns dies que la Marta estava implicada en l'organització de la II Marxa Calellenca del Montnegre, fins i tot jo havia participat en el disseny de la samarreta i gravat part del recorregut. L'any passat ja vaig sortir un dia a entrenar per la muntanya seguint els rastres de la primera edició i vaig pensar que en la segona edició intentaria participar. És una Marxa organitzada per l'agrupament escolta i l'associació amics escoltes de Calella on la majoria de gent fa la marxa caminant ja que no és cap cursa o competició. Però aprofitant els avituallaments, el marcatge i que algunes persones també la farien corrent vaig decidir, després de donar moltes voltes i de mirar que pogués tenir temps suficient per després d’anar a l'actuació de Castells que tenia a Sant Vicenç dels Horts, em vaig decidir a participar.
Així que a les 8:45 baixo a la plaça del Bunyol, recollim la targeta de pas i cap a les nou sortim prop de 160 participants (tot i que alguns havien sortit prèviament sense esperar l'hora oficial de sortida). Sortim riera amunt amb un ritme prou tranquil i ràpidament veig que som pocs els que la fem corrent i fins el segon quilòmetre de pista vaig al capdavant seguit per un grup de corredors. Poc a poc em passen un parell que van a un bon ritme i amb el tercer i quart faig fins el coll de l'Era d'en Móra. Aquí enfilem un nou camí "dels Escoltes" que han obert, òbviament, els Escoltes, recuperant un traçat antic que així evita creuar la carretera que puja de Calella a Hortsavinya. El camí puja sense treva, passa per un petit túnel per sota la carretera i enfila per la riera fins a l'antiga masia de Ca l'Estolt on hi ha el primer avituallament. He patit un pèl en la primera pujada dura, així que la segona pujada després de l'avituallament l'agafo amb més tranquil·litat i començo a tenir un bon ritme. El camí des de Ca l'Estolt segueix pujant pel camí "de bast" fins la pista que marca l'inici de la primera baixada, una baixada per gaudir per terreny prou tou que la fa molt ràpida. Baixem fins prop del coll de Sant Andreu i remuntem una mica de desnivell per una pista per tornar a agafar un corriol a ma esquerra que baixar a buscar Can Torrentó, una casa que van descobrir l'agrupament escolta d'un antic veïnat que hi havia a la zona. La baixada és molt maca, tècnica però molt i molt maca pel tipus de terreny i pel bosc per on baixa. El corriol baixa fins la casa i va a trobar la pista que puja de cal Capità fins al coll de Sant Andreu. Una pista que és pot fer a un ritme suau i que ràpidament em porta fins al coll de Sant Andreu, on hi ha el segon avituallament. Aquí les noies de l’avituallament em comenten que els 3 primers han passat sense pujar a Sant Andreu de l'Arboceda, però jo decideixo anar amunt per fer tot el recorregut llarg. Així que pujo fins a Sant Andreu, una ermita que ha comprat l'agrupament i que estan recuperant. Passo per la senyera de Sant Andreu i segueixo pujant fins a Can xic Dalmau per baixar fins la carretera/pista de Hortsavinyà. En arribar a la pista veig que puc apretar aquests últims quilòmetres, així que intento tornar a posar-me a bon ritme, passo un altre cop pel collet de Sant Andreu i segueixo per la pista ampla fins el coll, on veig que vaig per sota de 5 minuts el quilòmetre. Baixo fins el coll de l'Era d'en Móra on trobo el tercer avituallament, menjo un parell de talls de taronja i segueixo pel PR-146 fins gairebé sota el turó de les guilles per agafar un petit corriol, que ja em conec molt, que baixa ràpid i per un terreny divertit entre un bonic bosc d'alzines i camps fins la zona de cases de la riera de la "Minerva". Tot i no ser competitiva miro si em segueix algú i sabent que només queden 2 quilòmetres segueixo buscant un ritme prou viu fins arribar a la font de Sant Quirze, punt final de la Marxa.
Al final 1:20h per fer els prop de 14km (el GPS marca 13.9) i prop de 550m de desnivell, tot i no tenir classificació arribo el quart. Agafo la samarreta groga amb el meu disseny! (que fa molta il·lusió) i cap a casa a fer la dutxa i cap a Sant Vicenç a fer Castells. De camí a casa truco a la Marta per saber per on va i comentar-li que he gaudit molt. Una bonica marxa per indrets molt macos del Montnegre, que cada dia conec més i que comença a fer la competència al meu Garraf. Una marxa que combina molt bé la cultura i el patrimoni humà amb les muntanyes del Montnegre i posa en valor la feina feta per l'Agrupament escolta i dels Amics Escoltes en la conservació de camins i el patrimoni cultural i natural del seu entorn. Això si, em caldrà tornar a anar amb més calma per conèixer alguns dels indrets per on he passat massa ràpid.
Un deu per l'organització, tant en el marcatge com en els avituallaments. El proper any tornarem!

Marxa gravada a Wikiloc (GPS Garmin 405cx)

Plaça del Bunyol

Collet de Sant Andreu

Samarreta 

Volta per Cor del Montnegre

Diumenge s'aixeca un dia gris, les previsions de fred i vent desaconsellen anar cap l'Alta Muntanya i els llençols ens atrapen el llit.
Així que després d’esmorzar agafem el cotxe i puguem cap al Montnegre, per acabar una excursió que fa un temps vàrem deixar a mitges per manca de temps. Puguem amb Cotxe, per les pistes forestals que porten de Calella a Hortsavinyà i que passa per les urbanitzacions que destrossen el paisatge, fins el Coll de Can Benet (523m) on deixem la furgoneta. Agafem la pista direcció Sant Martí de Montnegre (GR92) i en el primer desviament, a ma dreta, deixem el GR i seguim per un pista que perd alçada ràpidament. Pista que va a buscar el fons de la vall resseguien el riu del Sot de la Brinxa que va ple d’aigua per les pluges dels últims dies. La Pista baixa ràpidament fins al fons de la vall i arriba fins el petit Pantà de la Brinxà o del Grog Negre, un petit pantà en mig de la vall. Des d'aquí la pista segueix sense perdre alçada fins a Can Riera on agafem el desviament, un petit corriol que puja dret i que és el GR-83. Anem direcció Mataró. El GR és un corriol que puja per terreny típic de Montnegre, Alzines i terra de sauló ple de petites canal de erosió de les pluges. el camí puja sense treva.
Pel camí trobem moltes restes de tires de plàstic de senyalització d’alguna Marxa o cursa, realment fastigós trobar tants plàstics penjats els arbres i no d’una cursa de fa un dia o dos, que encara no en recollit, si no son plàstics de fa temps que ningú ha recollit. Un fet denunciable i fastigós que l’organització no sigui prou responsable per netejar les restes de senyalització de la cursa. He investigat i no trobo quina cursa va ser la que va transcórrer per aquests corrriols. Seguim pujant i guanyant desnivell fins a un cruament de camins i pistes, aquí deixem el GR i busquem “la Rajoleria” que marca el mapa alpina, Deixem el GR i agafem la pista de la dreta que puja suaument i en uns 100m a la dreta del camí trobem el petit forn on es feien Rajoles molt malmès per la vegetació. Et pots fer una idea de com era el forn de rajoles. Seguim per la pista per anar a buscar la pista principal que passa pel costat del “Suro Gros” que també esta marcat al mapa de l'Alpina. Seguim la Pista fins arribar a Sant Martí de Montnegre (484m). Des de Sant Martí es veu tot el Montseny i part de les muntanyes del prepirineu.
Puguem fins la pista on hi ha cruament del GR-92 i GR-5 i des d'aquí enfilem el corriol de GR-5 que també és el SL-C 103 que junts van a buscar el coll de Basses (691m). El camí transcórrer pel mig de bosc de castanyes i alzines ple de les fulles caigudes de la tardor. Arribem el Coll i deixem el GR-5 (que baixa fins a Sant Iscla de Vallalta) i seguim pel les marques de SL-C 103 que ens porta per una pista fent carena fins el cim de la Telefonista o Turó Gros (759m). Des d'aquí baixem per una petita pista fins a Santa Maria de Montnegre on deixem el SL i agafem la petita pista que baixa per darrera de les restes de l’arbre monumental i que porta fins la pista del GR-92 que ens porta fins el coll de Can Benet.
Bonica excursió pel cor del Montnegre, on trobes una barreja de paisatges, boscos, construccions… En un dia fred que al final ha sortit el sol. Molt recomanable per estira les cames i descobrir els racons del Montnegre.

Ruta GPS al Wikiloc de la Finestra (Gravat amb Garmin 405CX)

Pantà de la Brixà

Pantà de la Brixà

GR-83

Montseny (Turo de l'Home i Les Agulles)

La Rajoleria

Suro Gros

Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre

Santa Maria de Montnegre

Coll de Can Benet

Calella-Sant Pere de Riu-Calella (BTT)

Dissabte 23/11 ens aixequem tard i tot el fred preparem les BTT per anar a fer una volta per les muntanyes de Montnegre. Sortim des de la plaça de l'església de Calella i baixem cap al Mar per la riera per anar a buscar el passeig de Mar. Els primers quilometres son plans i amb vora el mar seguin tot el passeig de Calella fins arribar a Pineda. Només entra a Pineda agafem la carretera que puja per la riera de Pineda. travessem el pont de la NII i seguim per la carretera que puja direcció Sant Pere de Riu, un casa de colònies i església que es veu des de Pineda. La carretera puja sense adonar-te, passa per sota de l'autopista i quan arribem el desviament de Sant Pere Riu seguim la carretera i deixem el desviament a la dreta, que serà per on baixarem després.
Així que seguim la carretera fins el cruament de Can Pallofa i agafem la pista ampla de Can Buc de les Nogueres, aqui els camí puja i puja, és el tram més dret que ens porta fins el coll de Quatre Camins, on fem un parada per fer fotos i descansar una mica. Des d'aquí agafem el PR C-146 Direcció Sant Pere de Rius. La pista no perd massa alçada i fa petites pujades i baixades, sense deixar el PR, passem per Sant Pere de Riu on fem la segona parada del dia. Després baixem fins la carretera per una pista asfaltada i desfem el camí de pujada fins al passeig de Mar de Pineda i fins a Calella.
Prop de 20km i 350m de desnivell, amb un bon temps per estira les cames i fer BTT pel Montnegre amb uns bonics colors de Tardor.

Ruta GPS Wikiloc 

Salts, salta!

Dalt del cim d'una agulla de Montserrat, a a la plaça de Marràqueix, a les platges d'Euskadi, els cims del Pirineus Aragonès, Català o dalt de tot de l'Atles Àfrica, a les dunes d'una illa Cubana, dins una cova a Vinyales, entre els murs d'un castell d'Escòcia, davant d'un talaiots o una platja vermella de Menorca, saltant al Mar de Còrsega o dins d'un llac del Pirineus francès, sobre un mar de lava o sobre un mar de glaç, o sota una gran cascada, sota Volcans d'Islàndia, a les platges del Delta de l'Ebre...

Saltant de lloc en lloc, aprenen en cada salt. Per deixar de toca amb els peus a terra per instant i tornar a la realitat. Saltant per superar les adversitat i per avançar plegats. Compartir les alegries i els somriures a cada salt. Cada Salt és diferent, per l'indret i per com saltem, però tot és part del mateix gran salt, fins el proper salt!

II Cursa de la Ratafia 26km ±2400m 10/11/2013

I diumenge 10 cap a Santa Coloma de Farners. Durant la Festa de la Ratafia és celebra la cursa de la Ratafia, una cursa per muntanya de 26km i 2400 de desnivell acumulat. L'any passat ja vaig fer la seva primera edició i aquest any tornava també per tornar a córrer amb el Xori també participava i sempre és bo trobar amics a les curses.
Fa unes setmanes vàrem anar a Santa Coloma de Farners per presentar la Ratafia que hem elaborat aquest any. Ens hem presentat el concurs de Ratafies dins de la Fira de la Ratafia, i ja vàrem aprofitar per fer una excursió per alguns dels corriols de la cursa i per visitar el Castell de Farners punt mig de la traçat i per on sempre passes massa ràpid i no pots contemplar-lo. Així que amb un mica de reconeixement previ i amb alguns canvis en el recorregut de l'any passat el dia 10 estàvem a primera hora del mati a l'aparcament per canviar-nos, trobar el Xori i sortir com un coet!
La Marta ens fa la foto sota l'estelada de la Sortida/Arribada i ens col·loquem a lloc, la sensacions son estranyes ja que fa dies que torno a tenir molèsties el genoll i no tinc clar com sortir, però em dura poc els dubtes ja que quan sona el trabuc que donar el tret de sortida no poc baixar el ritma i surto com sempre, el primer quilòmetre fa una lleugera baixada que fa que el fem a 3:50 i des d'aquí ja comença la muntanya rusa, primer uns trams de pistes amples que poc a poc van perdent amplada i que em col·loca el meu lloc arribant al final de la primer pujada un pel justet per l'esforç inicial. La primer baixada es prou divertida i ràpida per allargar la pota i continuar a ritma per un corriol em mig de la faixeda de roures i castanyers i aquí la segona pujada que ja fa que comencem a caminar en algun tram fins arribar al primer avituallament i un dels cims de la cursa. Des d'aquí iniciem un bonic descens amb trams de pista i tècnics que pots córrer prou be. El ritma de la cursa es ràpid i ja començo a estar en el mateix grup de corredors que ens anem avançat i fent la cordior. després de la baixada toca pujar fins el castell de Farners una pujada que ajuda a recuperar les cames dels primers quilometres.
Al Castell segon avituallament i inici de la baixada, una llarga baixada i trams plans per un camí a l'obra i em mig del bosc frondós. Aquí i ja quan portem 12km les punxades del genoll és fan presents i cada cop tinc més carregat tota la zona i fan mal. Però em permet córrer i això em fa pensar que almenys intentar acabar la cursa. Després del pla iniciem un pujada que hem de fer a 4 grapes i on la sorra fa rellisca, Tot i que les pujades no son el meu fort aquí vaig millor ja que quan vaig amunt el genoll no fa mal, així que aprofito per intentar anar més ràpid aquí, son un parell de murs amb un petit descans entre mig d'una zona de pista plana, però tant el primer mur i el segon que son concentrat en dos quilòmetres fan que la cursa es faci molt més dura que l'edició de l'any anterior. Amb calma i recuperant temps arribo fins el cim de la cursa i on comença una llarg baixada de prop de 8km que porta fins l'arribada. El primer tram de la baixada es per pista fins el tercer avituallament, parada ràpida agafar taronges i cap baix tot i el dolor que em deixar córrer però no tot el que voldria i fins i tot crec que podria. Amb un pel de resignació baixo com puc fins a l'ultim regal que fa que no siguin 8km de baixada continua, un petit corriol que puja sense treva a buscar ja la part d'ultima pista i el quart i últim avituallament i cap baix primer per un terreny pla amb algun petit desnivell de pujada fins arribar els corriols que per terreny més tècnic baixa ràpid i per un terreny molt divertit fins al riu i des d'aquí ja per un corriol pla per mig de la faixeda fins l'arribada on intento anar ràpid fins atura el rellotge amb 2:55:56 amb el GPS que marca 25.95km i 1200m de desnivell positiu.
A l'arribada la Marta en fa les fotos i em comenta que tenim premi del sorteig del numero del dorsal i resulta que ens toca una caixa de 12 cerveses artesanes Keke!!! Primer regal amb cara i ulls en una cursa! Això si un regust amarg i preocupació pel genoll que no acaba de recuperar-se i em fa no poder gaudir el 100%
Acabem el matí fent una volta per la fira de la Ratafia on no hem tingut sort amb les nostres ratafies! provarem sort l'any vinent en la ratafia i en la cursa!

La meva Cursa en GPS a Wikiloc (Garmin 405cx)