Dalt del cim d'una agulla de Montserrat, a a la plaça de Marràqueix, a les platges d'Euskadi, els cims del Pirineus Aragonès, Català o dalt de tot de l'Atles Àfrica, a les dunes d'una illa Cubana, dins una cova a Vinyales, entre els murs d'un castell d'Escòcia, davant d'un talaiots o una platja vermella de Menorca, saltant al Mar de Còrsega o dins d'un llac del Pirineus francès, sobre un mar de lava o sobre un mar de glaç, o sota una gran cascada, sota Volcans d'Islàndia, a les platges del Delta de l'Ebre...
Saltant de lloc en lloc, aprenen en cada salt. Per deixar de toca amb els peus a terra per instant i tornar a la realitat. Saltant per superar les adversitat i per avançar plegats. Compartir les alegries i els somriures a cada salt. Cada Salt és diferent, per l'indret i per com saltem, però tot és part del mateix gran salt, fins el proper salt!
És veritat que quan caus a terra després de saltar és impossible no somriure.
ResponEliminaSi perquè, si no somrius vol dir q l aterratge no he estat bo! ;)
Elimina