A Ceuta i a Melilla, el que separa el territori espanyol del marroquí és una valla de metre i mig. Però a una distància de dos metres hi ha una altra tanca de tres metres, que degut als "assalts" massius dels darrers mesos han decidit augmentar a sis metres. Fa unes setmanes els periodistes deien assalts massius i es referien a 30 o 50 persones, i aquests darrers dies diuen el mateix i es refereixen a 500 o 1000 persones. Batusses i coses més gruixudes, no sé quants morts i moltíssims ferits... i la solució és una tercera tanca?
El que em deixa perplexa són alguns dels debats que he sentit a la ràdio: "...però una tanca més alta és més fàcil de tombar..."
A mi em sembla que hi ha moltes coses que no s'entenen, i que la millor tanca seria la igualtat: que fos igual estar a un cantó de la tanca que a l'altre. Però segurament, seguint aquella idea d'en Ziegler (al post anterior) sobre el tabú i la humiliació de la fam (i de la desigualtat d'oportunitats, les malalties,...), queda més elegant alçar murs i parets ben gruixudes, no fos cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada