Avui sembla que el país s’ha venut a la rauxa i la festa, sembla que estem a les portes de tenir un nou estatut. Jo estic preocupat, si, pot semblar estrany quan la majoria de la ciutadania deu estar pensant: “quina sort que això de l’estatut ja s’acaba i a veurà si començaran a treballar”. Un gran error dels polítics a estat no saber explicar o no voler explicar les raons del nou estatut i la seva importància social i econòmica per la nostra NACIÓ.
Jo estic preocupat, davant d’aquest moment històricament tant important. Estic preocupat com a Independentista, com a ciutadà que desitja construir un nació plena, lliure i justa per tothom els que la conformem, els que acaben d’arribar i els que ja i erren des de fa temps, els que penses d’una manera i els que pensen de l’altre... Però som a les portes d’assistir a un esdeveniment, que malauradament la política catalana sembla abocada, som a les portes de tornar a vendre el país i d’hipotecar un futur més lliure i just per la ciutadania, per la prosperitat de les persones.
Jo no poc acceptar l’actual proposta que sembla que sigui la gran solució, no poder deixar de ser ambiciosos i tornar a amagar el cap sota l’ala i dir que això es el millor que es podia haver aconseguit, que més no podia ser, que ara o mai... perquè tenim un classe política tant covard, tan avergonyida?
Jo poc acceptar un estatut que no es l’estatut de la llibertat i la justícia social,
que no ens dur a ser un estat, això podem renunciar ara, els independentistes no som un majoria i hem de ser realistes. Però si que hi ha una majoria que va apostar a les ultimes eleccions per una majoria nacionalista, per un avanç substancial en el reconeixement de Catalunya i en la construcció d’un societat més justa. I això desgraciadament, no ho podem construir sense els diners i si Catalunya no te un agencia pròpia (que es digui com es digui) però que recollir tots els impostos i sigui el govern de Catalunya qui paga en concepte de serveis a l’estat espanyol, Catalunya haurà de seguir pidolant com ho fet sempre. Sense diners podrem assumir totes les competències tan ambicioses que aquest estatut ens donar? Podrem fer uns aeroports i ports com deu mana? Podem tenir el tren d’alta velocitat? disminuir el deute i millora la qualitat de la sanitat?... Ara per ara tampoc tindrem una relació bilateral amb l’estat, seguim sent un autonomia més, “el cafe para todos” segueix. Els drets històrics no s’igualaran els drets forals... i podria fer una llarga llista de diferencies amb el projecte aprovat per el parlament.
El que ara ens proposen es més similar els pactes que CIU va fer en el seu moment per fer presidents el PSOE i el PP que no un nou estatut per Catalunya que impulsi la Catalunya a nivell de benestar, a nivell social i econòmic.
El senyor Ibara ja ha dit que els que han perdut en aquesta negociació son els nacionalistes. I clar ara els polítics catalans ens donaran gat per llebre...
Decebut, desanimat... així no anem enlloc...
Espero que algú, encara li quedi prou dignitat i sàpiga dir que NO, que sigui prou valent i compromès amb molt i moltes, que en el seu dir vam votar uns sigles, un ideà de Catalunya. Això no es cap estació del llarg viatge, no es cap avanç, es fum... no es cap pas real per construir un Catalunya, si us plau no en vengui cap moto més i avancem decididament per demostra a la societat que es el que desitgem des de la coherència ideològica, des del independentisme d’esquerres!
Jo crec que no només pels independentistes d'esquerres és un estatut decebedor. Sincerament crec que s'ha avançat molt poc respecte als objectius que en un principi va fer plantejar a la classe política la necessitat de redactar un nou estatut. No s'avança en tema econòmic, factor clau per tot el que implica poder disposar dels propis diners, però tampoc s'avança en temes socials i pel què s'està escoltant aquests dies, en la redacció del text s'utilitzarà molt el temps verbal condicional... és a dir que serà com una declaració d'intencions, de bones maneres però no obligarà res a ningú.
ResponEliminaSimplement recordar que l'última paraula la tenim els catalans, els ciutadans i que per molt que els polítics vulguin arribar a tenir alguna cosa per no llençar a les escombraires "tant" de treball i passar sigui com sigui a la història... Hem de ser valents, conseqüents i dir que NO quan se'ns pregunti.
Benjamí,
ResponEliminaestic molt d'acord amb tu. Crec que això està acabant com una mala obra de teatre, que ja prometia poc al primer acte, tenia un moment de millora just abans de l'entreacte, per evitar que el públic fugís a mitja funció, i ha acabat de manera trista i discreta, avorrint, cansant, amb un mal final però amb tothom desitjant que acabi d'una maleïda vegada.
Crec que això de l'estatut, tristament com gairebé tot el que planteja la classe política, no era més que una qüestió d'estratègia dels partits (la seva estratègia consisteix en fer tot allò que suposen que els mantindrà aferrats a les cadires), però uns resultats electorals inesperats (parlo de Madrid) han fet que es trobessin tots ballant una música que l'havien posat només per sentir, no creien que haurien de sortir a la pista. I menys amb aquestes parelles de ball.
El més trist és veure que un cop més, els és igual que ahir estiguéssin dient que era irrenunciable i avui ja hi han renunciat... eeeh! que el vídeo ja està inventat, les paraules no se les emporta el vent!!
Però sí, en aquest cas, per sort (o per desgràcia) al final això no dependrà de majories parlamentàries sinó del que diguin els ciutadans de manera directa. Només espero que siguin prou honestos per no intentar disfressar el NO de conservador, com ja van fer amb la Constitució Europea.