dimarts, de març 07, 2006

Diguem NO!


Que no ens tremolin les cames i diguem NO, aquest bunyol de l’Estatut. Ara el camí del procés estatuari ja esta arribant a la seva fi avanç del referèndum. El nou Estatut que veu la llum no és cap eina de millora social i de les llibertats col·lectives, no aportar eines per fer avançar l’economia del país i els serveis a les persones, és un conjunt d’engrunes més dignes d’un pacte entre formacions polítiques que un pacte pel país i la seva gent.
Hem vist com els de sempre s’han ficat d’acord, els que es reparteixen el poder han tornat a repartir-se al pastis entre ells. Hem vist retallada la proposta d’Estatut sortida del parlament en tots els seus capítols. Hem vist com en comptes d’una negociació en defensa del text aprovat pel parlament ha estat un negociació pels diferents poder de Catalunya i l’Estat Espanyol. El PSOE el beneficia més que a Catalunya governi CIU que el tripartit i l’actitud del PSOE va encaminada a destruir el tripartit i tornar el govern de la Generalitat a CIU. CIU ha jugat prou be les cartes en favor seu, per tornar a mamar de la mamella. Qui es creu que el PSOE esta content amb el PSC de Maragall. Montilla, Corbacho , Manuela de Madre i companyia tenen unes ganes tremendes de fer fora Maragall i desfer-se d’ERC per tornar el PSC-PSOE al centra-espanyolisme, on tan be es troben. Fins i tot els ha sortit competidors en l’espai polític que ells ocupant i que els donar molt rendiment, Boadella i companyia els faran pedra part de la parròquia.
Tot aquest procés ha demostrat que era encertada l’aposta que ERC va fer pel pactar amb el PSC, ja que sense aquesta aposta no s’hagués tirat endavant el procés de reforma d’Estatut. Amb un pacte amb CIU no s’hagués donat una reforma per la negativa del PSC a l’oposició. Però no cal oblidar, que ERC no te cap més clau, aquest últims fets han demostrada la veritable capacitat de ser la clau, que s’ha reduït només a la del pacte del Tinell. Ha quedat demostrat que ERC no te cap eina de pressió en aquesta negociació. Quan realment s’ha apostat per avançar i transformar el sistema, (una transformació minsa tot s’ha de dir) els poder fàctics i les famílies polítiques de sempre ha decidit blindar l’estat i han tornat a unir-se per pactar seguir igual i en benefici dels del sempre. Ha tornat a quedar clar que tant PSC (i el seu eco: ICV-EuiA) i CIU son el mateix, que no existeix diferencia entre les sigles d’aquest partit. Defensen la mateixes classes social, econòmiques i el mateix sistema polític. Uns son l’esquerra espanyola unida i inamovible, camuflada sota un socialisme pervertit i mal entens que cada dia embruten més, i els altres son la dreta venuda els interessos de les classes dominats del país i d’estat espanyol que poc els importa la nació i la seva gent. No malgastaré cap ratlla en els comunistes i ecologistes de xapeta, que han perdut la dignitat, el compromís i el nord per 4 cadires. Tot plegat tornar a desemmascara que no podem construir un veritable alternativa, sense sumar una majoria que desallotgi aquesta tribu dels poders públics i poder collar els poder privats. Aquesta gran Tribu, viu lluny de la realitat social d’un país que diu estimar-se. S’ha tornat a posar de manifest la ineficàcia, hipocresia i els veritables interessos que defensant uns i altres.
(Que quedi clar, que sempre en refereixo els cap visibles de la política, molta de la militància de base dels partit no es mereixen els representats que tenen.)
Jo ho tinc clar, a l’Estatut d’ara jo diré NO, tocarà aguantar la pressió mediatitzada del poder, la pressió contra els que en declarem dissidents del Estatut i pensem votar NO. Però ja que ara la ciutadania te l’ultima paraula, fem-la servir amb força i diguem molt alt i clar: NO en el nostre nom. Cal fugir de partidismes i que no ens tremolin les cames, que dir No es dir Sí en favor d’un altre societat i d’un futur més digna per tots i totes els que vivim i treballem a Catalunya. Aquesta petita nació, que no pot ser-ho, s’ha de revelar pacíficament i deixar de conformar-se i amb les engrunes! Ara volem el pa sencer!

6 comentaris:

  1. Un discurs... "encoratjador", sens dubte. La "tàctica" que he emprat CiU, en aqeuest cas (recordem que l'Estatut que volia presentar el tripartit era més dèbil que els que és va presentar finalment), és la mateixa que va utilitzar Francesc Macià que aconseguir la Generalitat, demanant l'autogovern de Catalunya. Així doncs, com deia ara hem repetit: hem demanat un estatut d'exelent (quasi impossible d'aconseguir) i hem rebut, com esperàvem, un Estatut de notable. També s'ha de dir que no ens podem conformar tan sols amb aquest i voler millorar-ho, en un futur, aquest és un primer gran pas. Però no adobtar mesures radicals de "tot o res".

    Bona tarda:

    ResponElimina
  2. Bones Oriol, el dir NO, no vol dir o tot o res, això es el que volen donar a entendré aquells que començant a intoxicar. Dir No es dir que el text no arriba a uns mínims, que no és suficient, que no comportar una millora substancial per la que valgui la pena dir sí. Aquest text comportar que ens hipotequem massa, parlant en temps, i això no ens ho podem permetre a nivell del país i sobre tot a nivell de la gent i les classes populars.
    Per això, si no es un pas decisiu, des de la meva modesta opinió, crec que no val la pena dir Sí, cal dir No des de la critica constructiva per cercar nous camins que si que es poden trobar aparti de dir No majoritàriament. Que diu que som en un tot o res es qui pressions per que tots i totes diguem Sí, si el no guanyes no s’acaba el mon!
    Amb aquests temes sempre hi ha dos estratègies fonamentals. Acceptar les millores encara que no sigui molt substancials o plantar-se. La primera s’ha demostrat que sempre ens ha fet mal i ens a portat a la situació actual en que som, (Estatut 1979) I Un No a l’estatut pot portar a una transformació del mapa polític que ens aporti canvis. Per això dir No crec que es apostar per fer avançar el país. dir Si es seguir amb més del mateix i continuar ancorats als desitjós dels de sempre. Deixem de ser tan porucs i siguem valents/es i si això vol dir ser radical. Doncs endavant amb el radicalisme!!

    ResponElimina
  3. AVE!!

    Tens raó, l'Estatut que ara tenim (el del 1979) és molt pobre, perquè: doncs perque els socialistes, PSOE, i els comunistes, PSUC, eren forces majoritàries depenents de Madrid i van ser elles les que van pactar l'Estatut (deixant de banda ERC i CiU -acabat de formar-), un estatut de Bé que ens el van tornar de suficient.

    El No d'ERC només és per mantenir contents als "joves radicals". Els actuals dirigents del partit, encara no han madurat, es pensen que encara estant a la oposició i ara formen govern. S'han de treure la gabardina de radicals, la de pancartistes (encara es pensen que són gent de "La Crida") i possar-se la gabardina del govern i anar-se'n a negociar amb Madrid, ha negociar un millor Estatut. Així com ho va fer Macià en l'Estatut de 1932 (que és millor que l'Actual (1979).

    ERC dient NO trencarà el tripartit (que portser és el que vol el PSOE i fotre fora en Maragall), i també trencarà la seva oportunitat per "millorar Catalunya". Com va dir Nadal: "el tripartit és com estar dins d'un 600". Un 600 estret i que no pots moure ni un dit, sinó l'altre es queixa, la imatge del tripartit és la d'un govern divergent, tan externament, com internament (en Maragall, persident, no pot canviat les conselleries, per una banda volen la conexió elètrica amb frança, els altres no, uns volen el tercer cinturó, els altres no...), no hi ha cohesió i això provocarà una fractura.

    Bona tarda

    ResponElimina
  4. A veurà...
    Crec que desconeixes molt la feina que esta fent ERC a el govern de la Generalitat i a molts Ajuntaments. Val més que t’informis de les accions que estan porten a terme des dels respectives conselleries per desprès poder afirmar el que afirmes, no et deixis portar per la intoxicació mediatica.
    El que no entenc es com es pot intentar ridiculitzar a una formació política per seguir una trajectòria coherent i per defensar un projecte d’estatut aprovat per la més alta institució del nostre país, d’això s’han diu coherència i compromís, no ser un radical. Si actuar amb coherència ara s’han diu ser radical amb gavardina, endavant company!
    Que te de dolent ser radical? Es dolent? Es dolent defensar un model de societat radicalment oposat a l’actual?
    Doncs aquest radicals va ser recolzats per 500.000aprox. votants a les ultimes eleccions nacionals i 800.000aprox a les ultimes eleccions a l’estat espanyol. Quina colla de radicals!!!

    Tinc molts dubtes:
    Quan un governa:
    un s’ha de deixar trepitjar? ha d’acceptar la corrupció? s’han de deixar els principis aparcats pels quals t’han votat? s’ha de deixar la dignitat aparcada i el compromís vers els teus ideals? s’ha de deixar de manifestar-se? S’ha de deixar de dir No en allò que no creus?...

    I quan es governa:
    s’ha aprovar PHN? S’ha de malmetre la vall fosca i tot el país? s’ha de vendre el país a l’especulació? S’ha d’hipotecar el futur de la gent? s’ha d’embutxacar el 3%? S’ha de potenciar una societat capitalista? S’ha de anar sempre a Madrid a pidolar?

    I quan es governar amb coalició:
    Es dir el mateix el que els teus companys de viatge? Cal estar amb acord amb tot, fins i tot amb allò que no esta pactat?
    Tot allò que no estigui pactat el pacte del Tinell és el 100% discutible. Cal recordar que el pacta de Tinell diu que els partit del govern han de votar i defensar el mateix aquí que a Madrid amb referència a les propostes del parlament, així doncs qui exerceix d’immadur es aquell que no compleix els seus pactes...

    Poder alguns es pensava que ERC era un partit normal... però és un partit diferent: independentistes d’esquerres i si també vols, radical. Poder el que emprenya més és que no som com els altres. un partit que treballa des de molts Ajuntaments, la Generalitat... per construir un projecte polític i social radicalment oposat a l’actual! Que ningú s’enganyi! Ara, que cadascú jutgi pels fets i les realitats, ens farem un gran favor a tots i totes.

    ResponElimina
  5. Bé, bé!!!

    He de confesar vàries coses:

    No s'haguès presentat un progecte d'Estaut si no fos pel tripartit.

    No estitc d'acord, ni molt menys amb el PHN, no estic d'acord amb malmetre la natura. ESCOLTA QUE VAIG AL CAU!!!!
    Però ja que anem al pasat, anem al pasat:

    CiU va pactar amb el PP, cert, però no amb aquest PP d'ara, sinó amb el dels inicis. Llavors el PSOE no feia garire cas a les demandes de Catalunya, i gràcies amb aquell pacte vàrem aconseguir els mossos i més competències... arabe, el segon pacte va ser més diferent el PP ja no necessitava CiU i ho van passar realment malament, el PP els va "trair" i poca cosa CiU va aconseguir per Catalunya, EL SEGON PACTE VA SER UN ERROR i van haver de votar al PHN i tot això...

    -----

    En cap moment he possat en dubte l'eficàcia d'ERC a nivell d'ajuntaments (ara hem bé a la memòra aquell regidor d'ERC acusat de participar en pornografia infantil, no se pas com va acabar...).

    La meva intensió no era desprestigiar ERC, si no dir el que vaig. Primerament, ara fa una legislatura ERC he feia el pes, (un discurs radical nacionbalista etc.. però m'ha defraudat en la manera d'actuar en el govern i per la falta d'un bon projecte...

    Una curiositat savies que ERC va estar cerat per masons fracesos, d'aquí el triangle de l'escut i el seu caracter republicà... encara que ara tenen poc d'esquerres...

    ResponElimina
  6. Uiui...

    Nomes comentar-te un parell de coses, primer de tot jo en considero independentista i socialista i estic molt content de militar en un partit d’esquerres, que no es altre que ERC. Tampoc tinc cap problema de militar en un partí fundat per massons i no nomes massons francesos fins i tot Catalans com el president Companys.
    I segon que en sembla d’un baix perfil polític i social que un debat com aquest facis referència el regidor que pertanyia a ERC i va se acusat de pornografia infantil. Es d’un mal gust i una mala fer que et fa pedra el valor dels teus arguments. El que esta clar es que en aquest país hi ha dos vies i tu creus en una i jo en un altre, però mai faré servir casos fastigosos, reprovables i condemnables per intentar desprestigiar un parit polític i la seva gent.
    Company, si ERC t’ha defraudat ho sento. Mai hem fet un discurs radical nacionalista. Sempre hem fet un discurs en positiu de construcció nacional d’una societat més justa i lliure, si algú pretén que fem d’escolanets d’algun altre partit ho te negre. I per últim, si us plau analitzar la feina que s’està fent des conselleries, com la de benestar i família o des de les secretaries, com la de joventut, per valorar si es fan o no politiques d’esquerres des del lloc on es ERC.
    I una altre curiositat, tant que t’agrada la historia, en al primer intent de reforma d’estatut en els últims 100 anys, aquest que estan ara es 4. Cambo va arribar a Madrid amb el reconeixement de Catalunya com a nació i moltes coses més... des de Madrid li va dir a tot que No. Cambo no ho va acaptar i va marxar dient en veu alta i clara que cauria la monarquia, poc desprès s’instaurava la primera república. Quina colla de radical, va dir no i van fer caure la monarquia, qui ho pogués viure ara!!

    Gracies per llegir el nostre bloc.

    ResponElimina