ETA i l’Estatut...

Avui és primer dia de treva permanent d’ETA. Ara començar un llarg camí en que hi hauran moltes pedres a supera, cal que l’objectiu final sigui transformar les sigles d’ETA en les de la PAU.
El camí cap a la llibertat nacional d’Euskadi avança a molt bon pas, ara pot supera un dels seus gran obstacles, obstacle que el mateix temps la catapultat on és ara, però que fa molt de temps havia perdut tot el sentit d’existència.
Esta clar que ells no negociaran amb Madrid els termes nació, finançament, ells ara son a les portes de començar a negociar el seu futur en llibertat cap a la sobirania plena.
Euskadi tornar a obrir la porta a intentar transformar el marc politic. El pla ibaretxe va tornar a casa amb el NO degut el soroll que deien que havia de les armes, ara aquest soroll s’ha aturat i les armes son ara les paraules i els arguments. Desprès ha vingut l’estatut de Catalunya, el consens i la suposada unitat obrir les portes a les reformes. Quin millor moment per moure peça des de l’esquerra independentista basca? Ara s’obre el procés per un nou marc polític i democràtic a Euskadi, aniran molt més enllà del que podem somiar els catalans i catalanes, del que els nostres polítics estan compromesos a portar-nos. Sentirem parlar d’autodeterminació amb normalitat i com un poble majoritàriament ho demana i els seus polítics estan a l’alçada.
No poden fer simetries de les situacions dels pobles que conformen aquest estat fictici anomenat espanya, però el queda clar és quins pobles tenen la voluntat col·lectiva d’esdevenir lliures i quins no. No podem tampoc mira cap el nord i voler ser com ells, però el menys si que demana el mateix compromís i lleialtat els nostres polítics vers el País.
I aquí a casa nostre, sembla que tornem a la realitat mes catalana, ara sembla ser que els dirigents d’ERC començar a prepara la maquinaria per intentar vendrà un SI crític el Referèndum. No ens dobleguem, si us plau, demostrem que som diferents, coherents i que encara tenim dignitat nacional! No tinguem por a dir No amb veu alta i clara. Ja no només no s’entendria des d’una òptica independentista, si no que tots i totes els que ens recolzen, han tingut simpatia o s’han manifestat pel dret a decidir, ens abandonaran... no companys i companyes no cometem el mateix error que han comes la resta dels polítics. Ells han abandonat al poble que cridem els quatre vents que hem de tenir el dret a decidir el nostre futur polític i social, el dret a construir sense haver de demanar permís. ERC no pot pujar el bus del Estatut!
Siguem valent i comencem a trencar cadenes que ens ancorant el passat, a la precarietat social, política i econòmica.