Ara fa uns dies que ETA ha decidit trencar l’alto al foc permanent que havia anunciat el passat 24 de març del 2006. L’esperança de pau a Euskadi s’ha estroncat. Primer de tot, vull condemnar la mort dels dos equatorians, per mi està clar que els seus únics culpables són els membres d’ETA que van posar la bomba. Ja no estem en temps de guerra, cap mort ha de ser el preu que calgui pagar per arribar a aconseguir la Pau d’un poble, per aconseguir la independència d’un nació. Però tampoc puc estar-me de dir que com a espectador del procés de pau d’Euskal Herria no puc entendre el paper passiu del PSOE i en conseqüència del Govern de l’estat espanyol. Crec que aquest factor fa entendre el punt on som ara. L’estat espanyol i francès han seguit reprimint, empresonant i perseguint els membres d’ETA. L’estat espanyol no ha fet res visible en favor de la solució del conflicte. Cap gest cap a l’esquerra abertzale i en favor de la seva incorporació a la vida política basca. No ha derogat la llei de partits, no ha fet cap gest en favor de l’acostament dels presos/es politics/es. ETA el passat 24 de març va fet el primer pas per arribar a la pau i encara esperem, 10 mesos després, algun pas visible de l’estat espanyol.
Estic totalment convençut que el PSOE no ha marcat una política decidida per solucionar el conflicte basc per por al PP. El PSOE està mirant més en tornar a governar l’estat espanyol i que la negociació amb ETA no li passi factura, que a fer una política valenta per arribar a un escenari de pau. Una altra mostra que tot allò del “talante” de ZP és una cortina de fum.
Amb tot això no vull dir que el PSOE sigui el culpable de les morts ni estic intentant justificar la bomba d'ETA a la T4. Tinc clar, com deia al principi que només hi ha uns culpables. Però el PSOE no ha estat a l’alçada i no ha fet res per evitar-ho. PSOE viu acomplexat i atemorit pel PP, per la por a pedre el poder.
ZP m’ha tornat a enganyar i m’ha defraudat per segon cop.
Ara tornem a estar al cap de carrer i amb l’esperança que es torni a obrir la llum de la llibertat i la Pau
El artículo poblicado hoy en La Vanguardia sobre las críticas internas del propio PSOE al proceso y la nueva estrategia del PP de ocultar su linea dura apartado (al menos de momentos) a personajes como Acebes, es bastante clarificador del momento en el que se encuentra el proceso de paz. El rendimiento electoral por encima de la paz, me temo.
ResponEliminaSí, fa bastanta pena que cada cop que s'obre una finestra al diàleg acabin pesant més els rendiments electorals i la por a perdre el poder que la voluntat real de fer passos endavant.
ResponEliminaJo també estic decebuda del paper que ha fet el govern en tot plegat.
És tant trist com el que dius Eva, els polítics només volen guanyar les eleccions per arribar al poder i per mantenir-s'hi i per això no es mullen prou en temes tant importants com el del conflicte armat al País BAsc (bé, no només al País Basc sinó a tot l'Estat espanyol!)
ResponEliminaPer cert estevet, faig un blog i no t'hi passes mai???!!! des de luegut!!!