Fa dies que penso en el tema de la vaga general del proper 29 de setembre, i tot i que no sigui gaire popular, i lluny del dogma de l'esquerra, no les tinc totes. Per mi aquesta vaga és una vaga a la carta de ZP, un maquillatge dels sindicats (els grans). Els amics de ZP han decidit no molestar gaire. Primer va ser la data, ara els serveis mínims... abaixar el cap i no alçar la veu. Per mi, és un penós paper lluny del sindicalisme que va fer avançar Europa en drets socials dels treballadors i treballadores.
L'Estat Espanyol organitza una vaga quan la reforma laboral ja està aprovada, els sindicats majoritaris han demostrat que són incapaços de mobilitzar els treballadors i treballadores en els pitjors moments de la crisi i quan més s'ha retallat en els drets socials dels treballadors i treballadores.
Hem vist com els fils de les titelles són moguts pel govern. Es pregunta al govern del PSOE quan li va bé fer una vaga general. Un dia es diu que no es faran serveis mínims i que pararan tot l'estat, i el dia següent serveis mínims... Lluny d'aquella lluita de l'ultima vaga general, que fins i tot va anar als tribunals per aturar el país quan governava el PP.
Aquest últim any, sempre he pensat que en el mateix context econòmic i social, amb el PP al govern de l'estat, aniríem ja per la cinquena vaga general, com a mínim, amb intel·lectuals, músics, sindicalistes, SGAE i tothom al carrer...
Avui França fa la seva cinquena vaga general pel retall del seu govern en el tema de les pensions... i nosaltres encara estem discutint com farem la primera.
Està clar que és necessària la vaga, la mobilització i la reivindicació, per no anar més endarrera, però a voltes em sento utilitzat pels interessos del PSOE i els seus amics, coneguts i saludats dels sindicats (majoritaris), que crec que han demostrat un cop més el seu partidisme i amiguisme, que avantposen el seu "pressumpte" color a la defensa dels treballadors i treballadores, a la defensa dels nostres drets.
El proper dia 29 seré al carrer, però amb un regust amarg i amb certa sensació que hem perdut força com a col·lectiu i que cal una re-formulació del sindicalisme actual. Apostar per una alternativa sindical que no actuï depenent de qui té davant, sinó dels seus fets i en defensa dels drets dels treballadors i treballadores tot i que això suposi enfrontar-se als teus amics. Està clar que hi ha molt bona feina des dels sindicats minoritaris i nacionals i aquí és on m’hi trobaran.
Cada dia ens segueixen demostrant que ni són d'esquerres, ni obrers.... això sí, molt espanyols. I que, no tan en el fons, són el mateix que el PP.
El dia 29-S tots i totes al carrer, lluny de les grans sigles, per un altre sindicalisme i en defensa dels drets dels treballadors i treballadores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada