Aquella senzillesa dels seus monòlegs a 4, que recorden vivències fàcilment traslladables a qualsevol de nosaltres. Histories de al vida diària, dels problemes, dels camins i dels cims i tot amb un visió prou potent que et fa veure tot d’un altre manera, gira la mirada per poder somriure... i molt grans, i més quan veus que ells ho viuen amb aquella intensitat i emoció que ni els deixava parlar a l’hora de marxar d’un escenari del qual no volien marxar.
Gran el Palau, gran la gent que tenim el privilegi de poder escapar-nos de la rutina diari amb aquest petits moments i més si trobem nous somriures...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada