Fa uns dies a l'hora de penjar una nova entrada al blog, em vaig adonar que aviat faria les 1000 entrades, i avui, amb aquest entrada, la finestra arriba al número de les 1000 entrades, 6 anys després d'obrir-la.
La finestra mai ha estar un blog temàtic, tot el contrari, des del primer dia ja va ser un calaix de sastre, amb molts temes, política, muntanya, fotografia, castells, Castelldefels, escoltes, pensaments, revolta, foc, cultura, la lluna... Un grapat d'històries que passen en el dia a dia i que d'alguna manera sempre he volgut deixar escrites, com el diari personal d’algunes persones, però d’una forma oberta. Grans inicis compartits, per això totes les entrades no son meves, però sempre exposant part del que succeeix al meu voltant i com diu l'explicació del blog, com ho veig tot plegat.
No sé, a voltes no sé explicar la principal raó de seguir publicant, però ja és part de mi, quan vaig per les muntanyes, pels llocs, a una reunió, xerrant amb algú sobre política, fent castells, corrent pels corriols, al cotxe o dormint a la furgoneta, de viatge... sense adonar-me estic pensant com ho publicaré a la finestra, com ho explicaré per poder-ho compartir. Escric mentalment l'entrada (tot i que al arribar a casa i asseure'm davant de l'ordinador, no me'n recordo de res) penjo les fotos...
També des de que vaig aficionar-me a la fotografia és la meva petita exposició de les instantànies del dia a dia. Un recull de muntanyes, de llocs d’escalada, de rutes i curses, no són descripcions exhaustives dels camins i horaris, això ho deixem pels blogs especialitzats i les guies, vol ser més les idees i les motivacions per ajudar a descobrir a qui vulgui descobrir.
I la meva reflexió, la meva manera d'entendre el món, aquesta revolta global permanent, el present i la necessitat de construir un món millor, més just i molt més lliure.
Esperem que els senyors i senyores de google no vulguin xapar blogger... i que sigui una eina que duri durant molt i molt de temps... almenys 1000 entrades més! jo seguiré escrivint... em segueix motivant.
Fins la propera, la que farà 1001...
dimecres, d’octubre 19, 2011
diumenge, d’octubre 16, 2011
A veure.... Quan ho fas tu, sembla més fàcil!!!
Diumenge cap a Avià a fer una cursa de muntanya després de la cursa nocturna de Burriac. Amb entrenament suficient em presento a la cursa amb moltes ganes, però a l'hora de la sortida tothom surt a tota llet i els kilòmetres són massa plans i em falta velocitat, molta velocitat... i començo a sentir les cames pesades, molt pesades... tot i així, a les baixades puc recuperar i vaig mantenint el ritme i gaudeixo dels corriols, les muntanyes i les baixades. Arribo a meta amb la sensació d'haver pogut fer-ho millor, d'haver pogut donat més. Un regust amarg. Ara a entrenar per la propera cursa del Castell de Burriac.
I després de la cursa i la sessió de fotos que m'he fet la Marta, cap al Roc de l'Alou a escalar, amb moltes ganes després de la visita, el cap de setmana passat, a Céllecs. Anem a una petita escola del Berguedà prop del santuari de Queralt, una escola de roca calcària amb un grapat de vies de IV i V+ ideals per fer metres i fer les primeres vies de primera de la Marta.
Fem 6 vies de IV fins a V+ i ja quan la gana fa resonar les nostres panxes recollim i cap Berga a fer uns plats combinats...
Un diumengue que es pot resumir amb el títol d'aquesta entrada "A veure... quan ho fas tu sembla més fàcil!!!"
I després de la cursa i la sessió de fotos que m'he fet la Marta, cap al Roc de l'Alou a escalar, amb moltes ganes després de la visita, el cap de setmana passat, a Céllecs. Anem a una petita escola del Berguedà prop del santuari de Queralt, una escola de roca calcària amb un grapat de vies de IV i V+ ideals per fer metres i fer les primeres vies de primera de la Marta.
Fem 6 vies de IV fins a V+ i ja quan la gana fa resonar les nostres panxes recollim i cap Berga a fer uns plats combinats...
Un diumengue que es pot resumir amb el títol d'aquesta entrada "A veure... quan ho fas tu sembla més fàcil!!!"
Cursa d'Avià:
Sortida.
Arribada.
Escalada al Roc de l'Alou:
dimecres, d’octubre 12, 2011
Escalada x Maresme
Descobreixo que hi ha una web amb una guia 2.0 d'escalda al Maresme que et pots baixar amb PDF. Anem cap a Céllecs, una escola que ja havia visita amb l'Anna. Fem unes quantes voltes per arribar... la memoria ja no és el que era! i anem el sector de la placa, un sector amb vies d'adherencia, fàcil i ben equipades. Bones vies per iniciar-se i recuperar la confiança... Hi ha moltes possibilitats de sectors per descobrir, una escola propera i de granit.
dimarts, d’octubre 11, 2011
Fontlletera 2575m - Balandrau 2584m
En aquest dies "d'estiu" sortim a fer muntanyes com a l'Agost, furgoneta i cap les muntanyes! Dissabte anem a les muntanyes més properes, setmanes de molta feina amunt i avall. Sortim cap el Ripollès a fer una excursió circular. Sortim des del camí que va el refugi de Coma de Vaca que hi ha a la pista (Tregurà-Ribes). Reseguim el camí fins enfilar la carena sud que puja directe al cim del Fontlletera 2575m per anar despres cap al Balandrau 2584m i baixar per la carena sud-est fins el cotxe.
Una excursió tranquila, amb molt bones vistes de bona part del país, amb uns pirineus amb les primeres enfarinades pero amb unes temperatures de ple Agost.
Una excursió tranquila, amb molt bones vistes de bona part del país, amb uns pirineus amb les primeres enfarinades pero amb unes temperatures de ple Agost.
divendres, d’octubre 07, 2011
Fer Castells
dijous, d’octubre 06, 2011
Pic de salvaguardia 2738m
La llum entra per la furgoneta, és hora d’aixecar-se, mirem el rellotge i ja fa 10h que dormim... així que el diumenge decidim, gràcies a la recomanació del Miquel, pujar al cim de Salbaguardi de 2738m. Desmuntem la furgo i cap al “Plan d’Están”. Esmorzem esperant que el sol escalfi i enfilem el camí que puja cap al Portillón de Benás i el port de la Pica (port per on el 1994 amb la unitat de pioners vam travessar des de la vall d’Aran per venir a fer l’Aneto)
Seguim el camí que ràpidament empalma amb el GR-10 i que sense deixar-lo puja sense deixar descans. Això si, les vistes que poc a poc vas guanyant, a mida que pugem son increïbles. Davant nostre podem contemplar tota la Maladeta i l'Aneto amb el seus Glacials.
Anem pujant i poc abans del portillon veiem un parell de marmotes prenent el sol.
Passem pel Portillon de Benás i seguim pel camí cap el cim on els últims metres són força verticals, tot i que el paisatge fa que tot sigui més fàcil. També ens acompanya un bon grapat de voltors.
Fem cim amb companyia d’uns Valencians on una d’ella demostra la seva “estima“ a la llengua dels Països Catalans i de molts francesos que venen de l’altra vessant del pirineus. Una estona, entrepà de tomàquet, formatge i tonyina i cap a baix amb les millors vistes del macís d’Aneto-Maladeta i de tota la vessant francesa.
Cap de setmana per les valls de Benasc, intens, de molta muntanya, molt desnivell, que cada dia, tot i que sembli impossible, enganxa més... “ Gràcies per la paciència ;) ”
Anem pujant i poc abans del portillon veiem un parell de marmotes prenent el sol.
Passem pel Portillon de Benás i seguim pel camí cap el cim on els últims metres són força verticals, tot i que el paisatge fa que tot sigui més fàcil. També ens acompanya un bon grapat de voltors.
Fem cim amb companyia d’uns Valencians on una d’ella demostra la seva “estima“ a la llengua dels Països Catalans i de molts francesos que venen de l’altra vessant del pirineus. Una estona, entrepà de tomàquet, formatge i tonyina i cap a baix amb les millors vistes del macís d’Aneto-Maladeta i de tota la vessant francesa.
Cap de setmana per les valls de Benasc, intens, de molta muntanya, molt desnivell, que cada dia, tot i que sembli impossible, enganxa més... “ Gràcies per la paciència ;) ”
Aneto
Salbaguardia
Cadira per contemplar la immensitat
Marmota
Marmota.
Voltor.
Pic de la mina.
Voltor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)