Seguim el camí que ràpidament empalma amb el GR-10 i que sense deixar-lo puja sense deixar descans. Això si, les vistes que poc a poc vas guanyant, a mida que pugem son increïbles. Davant nostre podem contemplar tota la Maladeta i l'Aneto amb el seus Glacials.
Anem pujant i poc abans del portillon veiem un parell de marmotes prenent el sol.
Passem pel Portillon de Benás i seguim pel camí cap el cim on els últims metres són força verticals, tot i que el paisatge fa que tot sigui més fàcil. També ens acompanya un bon grapat de voltors.
Fem cim amb companyia d’uns Valencians on una d’ella demostra la seva “estima“ a la llengua dels Països Catalans i de molts francesos que venen de l’altra vessant del pirineus. Una estona, entrepà de tomàquet, formatge i tonyina i cap a baix amb les millors vistes del macís d’Aneto-Maladeta i de tota la vessant francesa.
Cap de setmana per les valls de Benasc, intens, de molta muntanya, molt desnivell, que cada dia, tot i que sembli impossible, enganxa més... “ Gràcies per la paciència ;) ”
Anem pujant i poc abans del portillon veiem un parell de marmotes prenent el sol.
Passem pel Portillon de Benás i seguim pel camí cap el cim on els últims metres són força verticals, tot i que el paisatge fa que tot sigui més fàcil. També ens acompanya un bon grapat de voltors.
Fem cim amb companyia d’uns Valencians on una d’ella demostra la seva “estima“ a la llengua dels Països Catalans i de molts francesos que venen de l’altra vessant del pirineus. Una estona, entrepà de tomàquet, formatge i tonyina i cap a baix amb les millors vistes del macís d’Aneto-Maladeta i de tota la vessant francesa.
Cap de setmana per les valls de Benasc, intens, de molta muntanya, molt desnivell, que cada dia, tot i que sembli impossible, enganxa més... “ Gràcies per la paciència ;) ”
Aneto
Salbaguardia
Cadira per contemplar la immensitat
Marmota
Marmota.
Voltor.
Pic de la mina.
Voltor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada