Sona el despertador a les 5, a Calella, i amb la son a les orelles i els llençols enganxats sortim cap a Benasque per anar a pujar el pic del tempestats. Arribem a 2/4 de 11 al refugi de Corones a 1970m, preparem les motxilles i sense temps per res més comencem a pujar direcció la vall de Llosars. Primer resseguim el GR-11 i després, abans del pont que travessa el riu, agafem el camí de l’Ibon de Llosars.
El camí comença a pujar i a guanyar desnivell. Arribem a l'ibon de Llosars 2500m, unes fotos impressionants del llac amb les parets que el voregen i iniciem la pujada pel torrent que baixa del ibon petit. Des d'aquí pugem ja sense treva direcció al Cim de Tempestades. Camí que ara guanya tot el desnivell en pocs metres, primer terrasses d’herbes i després ja per un camp de blocs de granit. Aquí entre les roques veiem una parella de perdius blanques que intenten fugir de nosaltres, tot i que són molt a prop les podem fotografiar.
Deixem enrere el desviament del Russell i seguim fins al peu de l'últim tram del cim, on amb alguna petita grimpada fem cim amb prop de 4h.
Un dia amb unes vistes increïbles, on podem contemplar el cim de l’Aneto, les cretes, Posets, Vignemale, Mont Perdut... un temps que sembla més d’un dia d’Agost que del primers dies de tardor.
Baixem per la mateixa ruta de pujada, baixada que es fa llarga i amb moltes ganes d’agafar la furgoneta i muntar el llit per dormir, tot i que abans passem pel Barrabés a comprar la guia del Toubkal (Go To Toubkal al Desembre) ens trobem agradablament amb el Miquel que està fent muntanyes per la vall i fem uns plats combinats al bar de la Plaça amanits amb converses de muntanya.
Ibon de Llosar
Paret nord de Vallhiberna
Perdiu Blanca (plumatge de tardor)
Pic Rosell
Cim del Tempestats
Aneto
Cim del Tempestats 3298m
Trencalòs.
La lluna sobre el cim del Vallhiberna
Cel des de campament de Senarte
Panoramica des del cim de Tempestats 3298m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada