Ara, i amb el seguiment d’aquest primers dies de campanya, me n'adono que allò que deia el Joan Tardà: que som els camàlics de la independència, és totalment cert, que té molta raó i segueixo pensant que tot i els errors comesos, no seriem on som ara sense els grans encerts. Que ERC és un projecte polític viu, que la nova ERC recupera l’esperit de la política del sentiments, de la política del valor de les paraules i a mi especialment em torna a enganxar de nou, després dels mesos de reflexió.
Segueixo creient en l’eina que representa ERC i amb la voluntat de sumar i tinc la sensació que tornem al camí després d’algunes dreceres que ens han fet perdre algun llençol... Així que a les portes del 20N i sent on som, en el moment en el qual hi ha més independentistes a Catalunya segons les enquestes, on la situació del conflicte amb Espanya és molt viu i on molta gent se n'adona que per sortir de la crisi, per construir un estat del Benestar, el que per a ells era un somni d’uns quants folls, ara és l’eina, la solució i una possibilitat real
Hem de fer que ERC torni a ser el referent, el pal de paller dels independentistes, que segueixi construint l’esquerra nacional, el vot útil, lluny de jocs de mans, anar a Madrid per últim cop per dir adéu a Espanya, a les comunitats autònomes i dir: Hola a la república Catalana del Sí!
Visca Catalunya Lliure!!
Visca la República catalana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada