i la recerca va donar el seu fruit, escalada a Euskadi.

I abans de tornar cap a casa fem una parada en una petita escola d’escalada prop de Donosti. Seguim les indicacions del GPS, les indicacions de la Vèrtex especial País Basc... i fem voltes i moltes voltes... sense cap indici de les parets... Al final, a l’entrada del poble de Passai Donibane trobem un grup de persones amb cordes el coll... així que decidim aparcar i travessar el petit poble per anar fins al final de la ria on vora el mar hi ha les vies. Aparquem al barri del Port i travessem el bonic poble pels seus carrers peatonals, estrets i plens d’encant. Sortim del poble i seguim el camí que va fins al final de la ria on trobem les parets. Aquí ja està ple d’escaladors i escaladores locals i d’un grup de catalans que, també guiats per la vèrtex, han arribat fins aquí. Fem 4 vies de 4 fins a 6a. Un sector curiós de fer una visita amb bon equipament i una roca bona en general i vies de tots els graus i llargades. Això si, el millor: el lloc on està situada la paret....a l'entrada de la ria, vora el mar amb vistes espectaculars...! i el agradable passeig pel poble de Passai Donibane. Un bon complement per uns dies per Euskadi, una Euskadi que camina cap a la Pau i la seva llibertat...