dimarts, de maig 22, 2012

37e Travessa del Montseny

Diumenge sona el despertador a les 2:30 del matí i aquest cop no només m'aixeco jo per anar a una prova de muntanya, aquest cop la Marta també participava en la prova, així que amb la son a les orelles agafem les motxilles i cap al cotxe per anar fins a Gualba, lloc d'arribada de la travessa del Montseny.
Arribem a Gualba i agafem l'autobús cap a Aiguafreda. Ja des de la sortida de Gualba comença la pluja, la tempesta i a l'arribada d'Aiguafreda tot segueix igual, recollim dorsal, fem cua per sortir dels primers i després d'una estona d'espera sortim a les 5:05. És de nit, així que amb la llum del frontal sortim pels carrers Aiguafreda per agafar el GR5 i anar cap el Tagamanent, pel mateix camí que vàrem fer farà unes setmanes. Pugem sota la pluja que poc a poc ens deixa mullats, seguim la filera de llums i sense adonar-nos i amb menys temps del previst arribem dalt del cim i amb les primeres llums del dia i quan la pluja ens dóna la primera treva. Fitxem i cap al pla de la calma, el ritme és bo i anem amb bon temps. Primer avituallament, segon control i seguim pel pla de la calma camí del coll Formic, fins i tot fem algun tram al trote "cochinero".

A poc d'arribar a Coll formic torna la pluja. Sort que a coll formic tenim cafè i te, que ens ajuda recuperar la calor del cos, mengem els primers donuts i posem la reductora per pujar cap al Matagalls. Aquí s'obra la segona finestra de bon temps, fins i tot en els últims trams de la pujada el Sol escalfa i ajuda a entrar en calor i assecar la roba. Arribem dalt del cim del Matagalls i cap a baix per la fageda on baixem ràpid pels corriols plens de fangs. Arribem a Sant Marçal i seguim per la pista del GR cap a l'avituallament on aquí descansem i mengem, ens canviem els mitjons i seguim per la pista cap a la última pujada, pugem a les agulles pel GR, un camí que sense treva puja i puja, agafem el ritme i cap dalt sense aturar-nos i mantenint un ritme constant. En els últims trams de la pujada la pluja torna, pluja que en pocs minuts es transforma en una calamarsada que fins i tot, l'impacte de la pedra sobre la pell fa mal. A pocs metres del cim de les agulles i amb la calamarsada en el seu punt màxim ens trobem que el control baixa del cim per les condicions meteorològiques, aixi que baixem amb el control fins al coll. Allà fem una cua, fitxem i seguim fins al turó de l'Home, la pedra deixa pas a una pluja fina que ens porta a una nova treva.
El camí ple de calamarsada i amb el fred al cos arribem a l'avituallament del turó de l'home que per les condicions meteorològiques també han baixat fins al coll. Fa fred i vent i costa recuperar la temperatura, mengem fruita, bevem isotònic, seguim el GR i cap a baix!!! 17km de baixada! Baixem pel camí del GR (per on feia un any feiem la primera excursió) i anem camí de Santa Fe on ens espera l'últim avituallament, i a poc menys de mig quilòmetre de l'avituallament torna a ploure i ens tornem a mullar... Arribem a l'avituallament mengem encara més Donuts... i ja a fer els últims quilòmetres. Portem 8:30h i sembla que si anem ràpid podem baixar de les 10h, tot i que els càlculs els havíem fet per anar per sota de 12h però la Marta ha anat prou ràpida a les baixades i amb molt bon ritme a les pujades. Sortim de l'avituallament i resseguim el camí ja cap a Gualba, el cel torna a donar una finestra de bon temps i cap baix, pels camins i les pistes que ens porten per l'embassament de Santa Fe i després cap a Gualba. La pista es fa llarga i llarga tot i que anem a molt bon ritme, corrent i caminant. Però a uns 5 quilòmetres torna una pedregada forta, ens tornem a mullar i el genoll de la Marta diu prou i comença a fer-li mal, punxades que ens fa anar més lents. Així que amb calma abaixem el ritme per fer el dolor més suportable i anem baixant amb ganes de veure Gualba i arribar. Per sort el sol torna i ens escalfa els últims quilometres per una pista que es fa llaaaaaarrrggaaaaaa i que ens porta fins el poble i per fi..... l'arribada!!  Així que arribem amb prop de 10:40 després d'haver sortit d'Aiguafreda amb pluja, fang, calamarsada, lluita i esforç. 48 quilometres i 2400m de baixada i 2200m de pujada!

Per mi un altre manera de viure les travesses, marxes o curses, sense tanta competitivitat i oblidant el rellotge, a un altre ritme i amb una altra filosofia de gaudir de la muntanya fent quilòmetres i muntanyes, i fent el cabra! Esperem tornar a repetir l'aventura de les marxes de resistència amb la Marta!! Almenys ja tenim el calendari marcat (i ja preinscrits) la Matagalls-Montserrat! I diumenge vinent tornem a donar guerra amb les curses i faré la Cursa de la Roca Negra 21km i 1200m desnivell positius a Sant Boi! primer cop que faré menys quilòmetres en cotxe que corrent!










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada