A viure en directe la final entre el Barça i el Bilbo!

Avui el mig dia el Xori i jo baixem cap a València, Cap a la final de la copa del rei (del rei de això que anomenant espanya) entre el Barça i el Bilbao a més a més d'un partit de futbol, on esperem el Barça aconsegueixi el seu primer titol, també serà un bon moment per demostra que els Catalans bascos no tenim rei... es una final que te un component polític que no es pot negar... fins que no aconseguim trencar les cadenes i els barrots que ens encadenant a espanya, seguirem lluitant amb totes les eines possibles per fer realitat el somni de la llibertat!
Esperem veure bon futbol, gaudir de la festa i reivindicar els drets dels pobles a ser lliure davant del major representant de l'opressió que patim els catalans i catalanes!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Pont del primer de Maig per les terres de l'Ebre. ( III i ultima)

Ahir em van fer recordar que faltava l'ultima entrada del viatge per les terres de l'Ebre, l'ultim dia d'una escapada entre el mar, el delta i les muntanyes dels Ports. Una escapada compartida amb una bona amiga, una gran companya d'aquest viatja i d'aquest ultimes mesos, companya de de llargues estones xerrant, descobrint i pensant com podem canviar el món... Autora de moltes de les fotos d'aquest viatge que va posar el seu punt i seguit on el va començar, a la platja de la banya amb un dia de sol increïble i amb un mar tranquil·la...

a la Banya.

Platja de la banya.

Camins...

Fins la propera parada.

Fent el cabra amb els amics per Montserrat

Avui entrenament del Team-bitxovoladors, després de començar amb l'escalda i la muntanya, des de fa unes setmanes estem preparant les curses de muntanya... serà que ens anem fent grans... jeje Així avui amb el Rubens, el Cèsar em anat cap a Montserrat a fer un entrenament, uns quants kilòmetres i moltes Pujades... sortint de Can Massana, per anar pel camí de l'Arrel fins la canal del mig dia, pujar-la i baixar per agafar la canal de la salamandra que ens ha dut fins el cim del Montgros. D'aquí ja baixada i alguna falsa baixada cap el coll del la llum i el coll del porc. Per anar cap el Refugi d'agulles i tornar a can massana per la portella.
També una Bona excursió per fer a peu, a cavall de les aglomeracions de la zona de sant Jeroni i Agulles...

Mapa de l'entrenament:

Comença la temporada castellera a la finestra

Avui faig el primer post de castells de la nova temporada, tot i que per a part del mon casteller, les colles universitàries son un mon a part... tot i que avui hi havia molts membres de grans colles per la plaça i amb camisa..
Avui, degut que ara tinc més temps, m'he apropat el campus nord de BCN a la diada dels Arreplegats. També actuaven els Ganapies, Pataquers, Xoriguers. Jo tenia interès en veure com intentaven un 3d7 aixecat per sota i el 4d8. Castell de màxima gama que s'han fet des de les colles universitàries.
La gràcia d'aquest castells és que tots els seus membres son universitaris, treballadors de la universitat o professors... així es curiós veure un castell de 8 amb un pont amb gent tan gran... Així que avui s'ha pogut veure una gran actuació dels Arreplegats (4d7s / 4d8 / 5d7). que fins i tot han cridat que volien anar el concurs de Tarragona....

3d7s Arreplegats.

3d7s Arreplegats.

4d8 Arreplegats

Celebració del 4d8 Arreplegats

3d6c Xorigues.

5d7 Arreplegats

i Castelldefels, comencem temporada el proper 17 de Maig a Santa Perpetua de la moguda, una temporada per consolidar la represa dels castells a Castelldefels i posar com objectiu intentar algun castell de 7...

Castelldefels-Agudes-Desfesta-Castell de l'Eremprunyar-Castelldefels

Dimarts sortida a fer km per la muntanya, un dia excel·lent. Així que a mitja tarde em calço les sabatilles de córrer i cap el Garraf. Avui una volta llarga, així que sortida des de Castelldefels, pujar per la riera dels canyars per anar cap a la pista del purgatori i agafar el corriol que puja el coll entre les agudes i la morella, vaig cap a les agudes, la clota i pujada a la desfeta, per baixar per una corriol impressionant (entrenant les baixades extremes) per anar cap el Castell i desprès baixar a l'ermita de Brugues i ja cap a casa... Sembla que tot segueix anat be... així poc a poc anem agafant la forma i amb moltes ganes de baixar el dia 24 a Paüls...

Veure i baixar la ruta a wikiloc:

Pont del primer de Maig per les terres de l'Ebre. (II)

Entre la llum del sol pels forats dels para-sols de la furgoneta, és fa difícil aixecar-se. Fora bufa una mica de vent. Vent que ha fet que en el cel de la nit no hi haguí cap núvol aquest mati. Desprès d'unes quantes voltes ens aixequem, esmorzar a sant Carles de la Ràpita i cap a Paüls, pel camí pujada amb cotxe fins el cim del Caro un cim amb unes vistes impressionants de la plana deltaica de l'Ebre . Un cim de 1441m que s'arribi amb cotxe, i que esta ocupat per grans repetidors, que fan pedrer una mica la màgia d'aquest cim tan bonic si no fos per la carretera...
De baixada i avanç d'anar cap a Paüls fem parada a visitar Tortosa. Un sorpresa descobrir la part vella de Tortosa amb molt d'encant, també hi ha temps per recordar que "lo riu es vida i no el transvasament " Desprès de dinar cap a Paüls a estira les cames, un pont de mar i muntanya i ara tocava muntanya. Sense mapes, intento recordar per on anava la cursa de paüls Per la memòria em falla i decidim anar fent i descobrir camí nous. Un zona solitària on nomes trobem moltes cabres. Arribem fins la mola d'atans i ens tornem pel mateix camí.... arribem a la plaça del poble i quan encenem la radio gooooool de Puyol !!!! i de la plaça del poble cap a la platja de la banya a sentir des d'allà el sisè... Sopar, xerrar, escoltar musica i dormir... desprès de descobrir una part d'aquest petit país, entendre i estimar-lo una mica més..

Platja a la punta de la Banya.

Delta i la serp que dibuixa "lo riu" des del cim del Caro.

Perseguint un voltor...

Les teulades de Tortosa.

No oblidar!

Cabres.

Camins...

...i mai es negre el cel del Nord..

Les roques de Benet.

Formes.

Roques que parlant...

Cabra.

Cabres...

i més cabres...

Pont del primer de Maig per les terres de l'Ebre. (I)

Divendres després de dinar cap les terres de l'Ebre. Aquelles terres massa cops oblidades... Arribem el Delta amb prou hores de llum per descobrir els flamencs, cames llargues, bec d'alena... i alguns més que encara no ser els noms. Una llarga estona observant els ocells i descobrir nous estanys a l'hora que el sol marxa i la lluna apareix. Un posta de sol dalt d'un observatori amb un martinet blanc amb poca vergonya que passeja per sobre dels camps que aquesta època començar a negar-se d'aigua i es transforma'n en miralls naturals... a la nit descobrir Sant Carles de la Ràpita i a dormir a la furgoneta rodejats del mar a la punta de la Banya i sota un cel enteranyinant entre núvols i estrelles i amb una lluna que va creixent.

Bec d'alena

Gavina capnegra (crec)

Cames Llargues.

Flamencs.

Ultimes llums del dia.

La lluna fa acte de presencia.

Camps, cases, vides...

Martinet Blanc, amb les ultimes llums del dia.

Tempestes cap el nord.

Miralls

Miralls.

Per sant llorenç de munt.

Ahir dimarts, a estira les cames per sant Llorenç de munt. Objectiu fer una petita caminada per estira les cames després de la cursa de diumenge, fer algunes fotos i descobrir algun indret nou... Tots els objectius complerts. Així que faig una volta per pujar la Mola, per la zona de la Font Soleia. un gran muralla de roca on hi han vies d'escalada de molt grau... que com no, ahir havia un parell de "frekis" allà enganxats! Al final pujada a la mola per una vessant que no havia pujat mai, amb molt bones vistes i tranquil·litat... una bona excursió per carregar piles i desconnectar una mica...

Camí de pujada.

Agulles, formes.

Parets de Font soleia

Font Soleia.

Núvols.

Últims metres cap a la mola.

Camins, arbres i núvols.

Aquí sembla que no passa el temps...

III Cursa de les Aixetes= ja torno a ser aquí!

- Agost del 2007, la sabatilles a l'armari, el calaix ple de la rova de córrer, visites a metges, fisios, massatgistes, naturistes, intents frustrats de córrer....
- 26 d'Abril del 2009, sabatilles plenes de fang i mullades, samarreta i pantalons xops...
Feia tant de temps que no recordava el que es sentia quan ets a casa rebentat desprès d'una cursa. Avui quan he creuat la linear d'arribada de la III cursa de les Aixetes, he tornat a tenir la mateixa sensació que l'any 2004 ho feia per primera vagada a Sant Joan de les Abadesses desprès de debutar a la cursa del Taga, tot ha canviat un mica... però la samarreta era la mateixa, la de les grans ocasions. Amb l'estalada que jo mateix vaig posar.
Avui a sant Feliu no podia anar millor. Ja començava el dia com el principi, nervis que no deixant dormir be, 24h molt atent de la meva cama, alguna que altre rampa. Sona el despertador, dutxa de rigor, esmorzar, passar a buscar el Rubens i cap a Sant Feliu. Allà, ens espera un recorregut molt maco de 16km, corriols, pistes, i molta i molta aigua. Sortida rapida però a bon ritma, primeres pujades patín i a les baixades com sempre, com una "puta cabra" i cap a baix que fa baixada. Més pista i comença la turmenta, fred, pluja i els corriols començant a ser torrents i cada cop el somriure és més gran a la meva cara. Gaudeixo com un nen petit, crec que més encara, pateixo, però em sento be. Els últims kilòmetres a patir, cansat, molt cansat arribo a Meta. 1:26:22h i per sorpresa meva el 32 de la classificació general de prop de 180 corredors i corredores... Molt content, eufòric, alegre. Com si hagués guanyat! Molèsties, poques, les justes...
Espero el meu company Rubens que avui és la seva primera cursa de muntanya i el tio esta fort arriba molt be i a la que em despisti aviat m'he agafara... Ara a descansar, seguir amb els estiraments, els entraments suaus, musculació... per poder mantenir el somriure, l'alegria i la llibertat de fer el cabra per les muntanyes!!
Gràcies a tots i totes els que m'heu acompanyat aquest últims mesos en els meus kilòmetres, el meu ritma de pujada i les meves pajares...

Fins la propera i ja torno a ser aquí!!

Sant Jordi 09 a Castelldefels

Podria tornar a escriure les mateixes reflexions de l'any passat. Amb alguna canvi, però Sant Jordi sempre te aquell punt que el fa diferent. Una diada de carrer, ple de colors, llibres, roses i molts bons moments amb amics i amigues. Un any amb el retorn de les JERC a Castelldefels, que van donar una mica més de color, llum i alegria!
Un dia que la ciutadania pren els carrers per passejar, comprar llibres i roses...

JERC Castelldefels.

Camí cap una majoria independentista a l'ajuntament

Taula de les JERC Castelldefels

Taula d'ERC Castelldefels

Fins el 2010...