Paüls: una cursa molt dura a l’hora que bonica!

Cap a les 6 del mati sona el despertador! Eva dorm... La dutxa de rigor abans de cada cursa, l’esmorzar, acabar de prepara la bossa i arriba la meva mare que avui m’acompanya a Paüls. L’Eva es queda cucant a casa per descansar i recupera son.
Torno a les terres de l’Ebre però aquest cop a córrer com les cabres salvatges que corrent pels ports de Beseit. Ja a Paüls molt ambient, aquest any hi ha més participants que l’any passat uns 250, agafem el dorsal, en canvio, crema de sol i apunt per la sortida, a les 9:30 les noies i 15 minuts desprès es dona la sortida els nois.. avui sortim a per totes!...

En sento be i els primers quilometres vaig a bon ritma, fins el primer avituallament, aquí comença la gran pujada, comencem a caminar per la gran rampa, durilla i amb la calor encara més 750m des desnivell positiu en 3km aprox. La pujada, el final es converteix en una petita grimpada que t’ajudes amb cordes passem pel mig d’un forat natural i ja dalt del primer cim comença la baixada, trepidant i tècnica. La segona pujada, el punt més alt, en començar a trencar una mica el ritma i ja comença el patiment. Des del tercer avituallament començar la muntanya russa, pujar i baixar el que significa un constant canvi de ritma, camino a les pujades més dures i les baixades a per totes encara que conservant forces per l’ultima i un cop dalt d l’ultima pujadeta... baixada que pitjo fort l’accelerador per guanyar temps per arribar en menys de 3hores i entro a Paüls amb un esprint final per que no m’atrapin un grup que havia avançat en l’ultima baixada i que venien bufant a les orella...
23km i 3000m de desnivell acumulats, per una paratge molt bonic, feréstec i solitari... Ara el circuit fins setembre res... però comença la copa catalana amb la cursa que cal córrer més que sol... ja ho explicarem... ara a descansar...