Amb dues rodes...

Avui, quan el sol ha baixat, he decidit agafar la bici i anar a fer una volta, avui amb l'objectiu de pujar tot el “purgatori” sense posar un peu el terra. Animat per la conversa amb el Rubens entre birra i birra del divendres, quan acomiadàvem el Cèsar en el seu viatge...

Així que cap el purgatori, un pujada clàssica d'aquesta zona que puja molt i molt... i que jo sempre havia fet corrents però mai sobre les dues rodes i els cops que intentava pujar sempre acaba fent mitja volta... però avui, plant petit i amunt amunt... tot be fins un rampa molt dreta que te el mig... que tot i suar, he baixat de la bici i he fet els 50m de la pujada caminant... després ja no m'he tornat a baixar fins dalt. Dalt, el camp de tir amb encara amb més ganes he decidit anar cap a la clota i després pujar a la Desfeta. Para el cim de la Desfeta, fotos i contemplar la lluna i un cel amb molts colors i cap a baix, amb ganes de baixar ràpid vaig cap a Begues per fer la carretera fins el kilòmetre 6 que torno a les pistes que en portant a la sentiu, per tornar per la riera del canyars cap a casa...

24km sobre les dues rodes... el final la bici també vindrà en la propera escapada cap les muntanyes de les properes setmanes...


(Avui he provat el nou programa de GPS el mòbil i sembla que en donar millors resultat que l'anterior... ara nomes falta rebre la peça per collar-lo el manillar...)

100... 102 muntanyes...

Aquestes ultima setmana posava en ordre el meu llistat de muntanyes, aquella llista que faig de totes les muntanyes de més de 2000m d'alçada que he pujat. En feia gracia celebrar d'alguna manera especial la muntanya numero 100 de 2000m... però ahir fent el recull que faig en vaig adonar que ja feia 102... i que la muntanya numero 100 va ser el pollegó inferior del pedraforca amb el Xori, que varem fer el passat 5 de juny després d'una nit de Patum... quina millor manera de celebrar 100 cims de 2000m... encara amb l'olor de Patum i amb un gran amic!
Quants anys en passat d'aquella primera Pica d'Estats amb unes colònies de Pujal pels volts del 90... quants amics i amigues hem compartit camí, cim i fotos, alguns més que d'altres i d'altres nomes ocasionalment i fins i tot alguns els he compartit amb mi mateix per després compartir amb els lectors i lectores de la finestra...
Per a molts una conquesta de allò inútil, però que si no fos per aquestes petites conquestes no seriem com som i tampoc ser trobar-li la raó que ens faci tornar i tornar... i més encara voler compartir-ho...
Aixi que ara apunt d'un estiu amb moltes ganes de muntanya, de fer camí, d'acaronar la roca, de somiar sota els estels, de sentir l'aire fred, el respecte, ser part d'ella i fins i tot, qui sap, si trobar allà algun somriure que encara ompli de més de sentit tot plegat...

Muntanyes de més 2000m: 102 Ascensions a muntanyes de més de 2000m: 196
Muntanyes de més 3000m: 29 Ascensions a muntanyes +3000m: 36
Muntanyes de més 4000m: 4 Ascensions a muntanyes +4000m: 5

Ens veiem per les muntanyes ;)

Lluna de Juliol...

Avui he sortit un moment el balcó i he vist el fil de la lluna, de la lluna de juliol que creix, tinc un grapat de fotos de la lluna... però aquesta, no ser, fa un altre cara, somriu d'una manera diferent... i com és?

Quan caminem tots i totes en la mateixa direcció som imparables!

Dissabte omplíem els carrers de Barcelona de senyeres i estelades, no parlaré de números, però per mi la manifestació més gran a la que he assistit. Una manifestació on hi havia un fil que ens lligava a tots i totes, la defensa de la veu, de la voluntat d'un poble.
També cal reflexionar com en l'actual context de desafecció amb la política es produeix la major manifestació política de la democràcia a Catalunya. Fet que posa sobre la taula que no cal seguir parlant de desafecció cap a la política, sinó cap als polítics actuals. I el motiu, ja fa temps que ho parlo amb els amics i amigues, és el fet que la majoria dels polítics ja no responen als sentiments, al compromís, als somnis... i es deixen endur pel tacticisme, la grisor de l'ambició del poder... fet que comporta que massa cops actuïn al servei de les sigles, dels presumptes interessos del partit i no al servei de les idees, dels compromisos, dels somnis i dels projectes polítics...
Ahir va ser un bon dia per aprendre aquesta lliçó i adonar-nos que cal recuperar aquella visió de la política al servei de les persones, de les idees i fins i tot de les utopies que poc a poc es transformen en realitat.
Ahir la ciutadania caminava lluny de discursos maximalistes, lluny d’hipocresies, lluny d’utopies ni de miratges, i encara més lluny de l'oasi... i caminava cap un camí clar i radicalment democràtic, ser el poble, tots i totes els que decidim el nostre futur, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Però amb unitat, unitat per avançar conjuntament en aquest camí. Ara és l'hora del país, de la seva gent, de moure, de transformar... de fer un esforç i buscar els ponts que ens uneixen per fer un veritable poder popular que ens dugui al punt de partida d'esdevenir un país del món...
Ahir hi havia molts colors, molts accents, molts somriures, molts crits, moltes mirades de complicitat, molts anys per davant, molts anys viscuts, ahir el somni esdevenia realitat envoltat d'un poble que quan és capaç de caminar en la mateixa direcció és imparable, però que no hem de tornar allà on érem el dia 9 de juliol i seguir caminant com ho fèiem ahir, perquè el camí és ple de solucions, de sortida de la crisis, de benestar social, de construcció, de justícia, de cultura popular, de llengua, d’història que hem d'escriure...

Ara es l'hora de seguir construint!

Àlbum sencer de totes les imatges de la manifestació.