Som a les portes d’una oportunitat que mai haguéssim cregut poder tenir a les mans. Tenim la oportunitat de poder visualitzar en el referèndum pel Estatut dos grans objectius, començar dos gran camins... Per una banda, som a les portes d’un punt d’inflexió important en l’estratègia política d’esquerra independentista, hem de tenir en compta la crida a les urnes com un prova de foc per saber quin pot ser el recolzament que hi pot haver en un futur procés d’alliberament nacional, si realment hi ha un majoria social que demana més, no pregunta els límits de fins on es pot arribar, però si, si hi ha una majoria dels ciutadans i ciutadanes que desitgin tenir el dret a decidir el seu futur.
Crec que pot ser una bona prova, abans d’un possible referèndum per l’autodeterminació i una bona prova per les forces que conformen l’independentisme social, poder fins i tot pot servir-nos per redefinir l’estratègia política a seguir. Hem d’aprofitar aquest referèndum per intentar començar a trencar les cadenes, és una gran oportunitat que tenim i que no podem desaprofitar, un NO que guanyes obrir una escletxa entre Catalunya i l’Estat espanyol el mateix temps que reforçaria el discurs independentista, trencaria amb
I per un altre banda, si els ciutadans i ciutadanes per majoria diuen NO, es un cop aquest democràcia, a les institucions i sobre tot els polítics que l’han desprestigiat. Si es diu NO també es una manera de lluitar contra el sistema establert, es un crida a demanar més participació en la vida política del país, es un una gemec que demana participar, actuar i que no poden fer el que ells vulguin amb tota impunitat. Ser que encara queda molt pel 18 de juny, (data probable del referèndum) però hem de començar a ser conscients que tenim molt més a guanyar com a poble dient No que dient Si.
viam finestra, no m'acabes de convèncer que amb el NO trencaríem cadenes amb Espanya. De fet, no en trencaríem. Seria simplement -com sempre- una derrota política d'alguna gent (que no ens agrada massa) i una victòria polítca d'una altra gent (que no ens agraden gens). Però no es trencaria res. Deu ser que la distància em fa perdre el pols del país, però no em puc imaginar cap escenari realitsta a mig termini en el qual el NO ens porti a trencar cadenes amb Espanya.
ResponEliminaD'altra banda la pinça amb el PP és un estratègia molt perillosa per l'independentisme d'esquerres. T'has fixat que, canviant un 2% de les paraules del teu escrit el podries posar a la boca del Rajoy? Això em fa plantejar si el que dius és realment possible i constructiu o si només forma part l'eterna lluita inert i infructuosa entre catanisme radical espanyolisme.
Salut!
Primer de tot m’has d’explicar més a fons això que només canviat un 2% el meu escrit fos assumit per Rajoy... perdona la meva perplexitat! I això de la pinça??? no podem caure en la demagògia política. Anem a votar amb consciència i amb el que creiem més correcte i defensat els interessos col·lectius e individuals, no amb qui concedim amb el vot... (Quants cops el PP i el PSOE i fins i tot CIU han fet la pinça contra els interessos de Catalunya o contra els interessos dels treballadors, estudiants...)
ResponEliminaAquí no hi ha vençuts ni guanyadors, quan parlo de trencar amb espanya no vol dir guanyar a espanya i la seva gent, si no començar a caminar sense ella, amb poder de decisió propi. Jo no vull guanyar a ningú, si no viure en un sistema més just i lliure i aquest crec que s’aconsegueix creant una majoria social que recolzi una projecte polític concret. El referèndum es un bon terreny de joc per visualitzar aquesta manca de justícia i llibertat i de donar un toc d’atenció el sistema democràtic.
Company, jo no en considero un catalanista radical, ni en cap moment platejo un lluita cos a cos amb l’espanyolisme. Cal fugir d’aquests planejaments del romanticisme polític. Des del meu independentisme socialista fujo de plantejaments de confrontació del “catalanisme” i “l’espanyolisme” per això el mateix temps que platejo que el No és un trencament amb espanya cap a la emancipació col·lectiva, també penso que el No és un atac el sistema democràtic actual en benefici de tots i totes... L’actual estatut perpetua el model actual...