Llibertat Franki!

Fa uns dies un jove de Terrassa era empresonat per ultratge a la bandera espanyola, després d'un judici sense garanties i semblant més a un muntatge judicial que a un judici en un estat presuntament democràtic...
No poc creurà que la justícia actuí amb aquesta contundència contra una persona que presuntament va despenjar una bandera de l'estat espanyol de l'Ajuntament i després un home apunti amb una pistola a la manifestació del 25 d'abril a d'Alacant i no passi res... Estar clar que en cas de Franki, com en molts altres casos, som davant d'un judici i un intent d'empresonar la dissidència i la resistència contra l'Estat espanyol i les seves estructures.

Tota la meva solidaritat amb el Franki i un crit més que s'uneix a la demanda de llibertat i absolució!

Can boquet....

Dissabte vaig anar a fer "bloc" amb el Cesar, Rubens i la Irene. Es com escalar per blocs de roca petits i no tant petits, sense corda i amb un matalàs per si caus... així que nomes cal els peus de gat i el magnesi... feia molt i molt de temps que no anava a fer bloc, un bon mati amb molt bona companyia, com els vells temps!

Sant Llorenç des d'un altre punt de vista..

Un company de la feina, m'ha passat un programa per fer muntatges de còmic... i he pesat que és una bona manera d'explicar les nostres excursions... aquí va la primera proba (Capítol beta):

Per Sant llorenç...

Diumenge passat, dia gris. Voliam anar a trepar, però res de res... el temps en va fer canviar de plans i anar a cap al parc natural de Sant Llorenç i l'obac a estira les cames, més concretament a la serra de l'obac. Aixi que mirem mirem el mapa i decidim anar fins el Paller de Tot l'Any i proba el camí equipat...

Sortim de l'aparcament de l'alzina de sal·lari i anem cap el coll de les tres creus. D'aquí volem anar pel GR-5 cap a la base del Castellsapera 940m, però els mil camins ens fa agafar un camí que rodeja per la vessant est la roca del castellsapera i que després puja per una canal molt bonica.
Un cop el cim del Castellsapera baixem pel camí normal de pujada fins trobar el camí principal que ens porta un altre cop fins el GR5 que el seguim fins el peu del Paller de Tot l'Any. Fem la volta buscant el camí equipat que deia que existia el llibre de resenyes de vies ferrades però cap senyal.... (a casa varem descobrir que el 2005 les autoritats del parc havien decidit dessequipar aquesta petita ferrada) així que retornem a buscar el el GR5 ja que el cel ja es gris i no gris palid, gris, gris. Peró el peu del Paller començar a plourà.. i poc a poc cada cop més.... fins arribar el cotxe com a pollets remullats.
Encara tenim pendents descobrir alguns indrets d'aquesta part del parc natural, tot i que estigui tant aprop massa cops l'oblidem per llunyans viatges...

i com sempre algunes fotos del dia, fins que va començar a plourà...

Camí el coll de les treus creus.

Vista de castellsapera, el camí normal va per la dreta i nosaltres varem anar per l'esquerra.

Canal de pujada al Castellsapera.

Paller de Tot l'Any, des de dalt de tot del castellsapera i amb el mar de núvol a sota.

Carena del Castellsapera.

Contemplant les parets des de dalt...

Arribat el Paller de Tot l'Any.

Sant Jordi

Avui l'Esteve ha demanat festa a la feina, ja que ha d'estar a la paradeta d'ERC a la plaça del poble. Llevar-nos junts, intercanviar llibres triats (molt encertats enguany, per part de tots dos, que emocionant), caminar junts fins a la meva feina, tot llegint poemes en veu alta (jo, l'Esteve escoltant, només).

Esmorzar amb els amics, i més regals de llibres cap amunt i cap avall. Arribar al despatx i trobar-hi una preciosa rosa.

Escriure correus als amics que no veig mai, i rebre respostes en menys de dos minuts.

Això és el dia de Sant Jordi, i només són les onze del matí. Sant Jordi és un gran somriure envoltat de llibres, roses i molta gent.

Feliç diada als que he oblidat en el correu de felicitació, per oblit o per manca de contacte.

El terrat...

Hi ha cops que busques un punt de vista diferent d'allò que t'envolta, una perspectiva nova, un punt de fuga i alguns cops de fugida... Doncs sembla mentida, però el terrat de casa, ( obro parèntesis, crec que cada cop esta en més en desús els terrats en aquesta vida moderna que vivim, ja no és com abans que els terrats era lloc de trobada dels veïns i veïnes) pots fugir una mica de la realitat i mirar el barri i la ciutat des d'un altre perspectiva.

Les primeres maduixes!

Aquest divendres descobrir les primeres maduixes. Tots els enciams ja han estat recollits i ara li tornar a tocar a les tomaqueres, la pebrotera i les albergínies! i la setmana vinent tornarem amb les pastanagues i més enciams, que ara tenim algun truc...

Per un altre banda, cada cop em trobo més gent que a casa te el seu propi hort el balco... i l'altre dia en vaig trobar compartint trucs i consells amb un veí a la tenda de verdures del barri!

Maduixa

Flors de la maduixes i madauixes en creixamentCreixent..

Tomaquera

Tomaqueres...

Carod a Castelldefels,

El passat dimarts 15, varem rebre la visitar del president del nostre partit, el Josep Lluís Carod-Rovira. Va venir dins de les seves visites a les seccions locals i casals del partit que porta fent des de fa un temps arreu del territori. Per mi, el primer cop que el presentava i tenia el gust d'estar el seu costat en un acte polític.

L'acte va consistir en una explicació general de la situació actual de la política, tant a nivell de país com de partit, i d'explicar el seu punt de vista de cap on hem de caminar els independentistes per aconseguir ser algun dia la força majoritària. Hi va haver una roda d'intervencions i preguntes per part dels militants, que el president del partit va anar contestant, un debat fluid i interessant.

De tot plegat, em quedo amb la sort d'haver sentit una pluja d'idees i d'estratègia al voltant d'un projecte polític. A l'hora que escoltava el Carod, anava reflexionant que cada cop més les idees i els projectes ideològics són menys presents en els dirigents dels partit polítics. Ara sembla ser que la gestió i el tacticisme són a ordre del dia de la classe política. Sembla que les enquestes i els estudis d'opinió marquin l'agenda... i dona la sensació que el que es busca és controlar i estar al poder més que canviar el nostre entorn i avançar cap a una societat millor, més justa i lliure. Poder és el fet que des de que era petit he viscut la política com un debat d'idees, una política feta amb el cor, els sentiments i la rauxa, una lluita per una utopia possible. La política s'està tonant grisa, més distant de les persones, poc apassionada i que dibuixa uns horitzons poc esperançadors. Sort que hi ha qui no es conforma a anar per aquest camí.

Doncs tornem per on havíem començat. Des de Castelldefels tenim clar que ara toca sentir a tothom, de dins del partit. Escoltar, reflexionar i pensar en el país i la seva gent i en com fer d'ERC l'eina, la roda motora per fer avançar l'independentisme cap el punt de sortida. A més a més jo també ho faré pensant que cal recuperar la il·lusió de la gent i retrobar-nos amb les idees, l'empenta, el compromís i la paraula, el camí de la política de les idees i els projectes. Perquè tinc clar que des de la grisor de la gestió, de la pluja fina i sent un partit més de l'arc parlamentari no avançarem.

Déu n'hi dó

Les ràdios de poble és el que tenen. Avui fan una tertúlia amb els "jefes" locals dels partits polítics. Si ho sento, és exclusivament perquè hi és convidat l'Esteve. Avui, un contertulià de l'Esteve, enunciava:

El Ministerio de Defensa, un y dó lo que tiene de carácter internacional.

No sé què volia dir. Però després de pensar-hi molta estona i de malgastar quantitats industrials d'imaginació, només he arribat formular la teoria que volia dir que el Ministeri de Defensa, Déu n'hi dó el que té de caràcter internacional.

Agraïré qualsevol teoria alternativa.

Ara tampoc!

Ni de l'Ebre, ni del Segre, ni mini, ni gran! Fa uns anys sortia al carrer per demanar aturar el transvassament, fins i tot avui encara segueixo portant amb orgull la samarreta anti-transvasament. Fa uns anys aixecàvem la veu contra el creixement desmesurat i insostenible del País Valencià, Múrcia, etc.. i en favor d'una nova cultura de l'aigua... fa uns anys era una majoria social la que dèiem: ni una gota més, no al transvasament!

Aquestes últimes setmanes ens han intentar vendre fum i colar-nos petits transvassments, emergències nacionals, mesures d'emergència, etc... i ara sembla ser que ens volen fer combregar amb el mini trasvasament de Tarragona a Barcelona amb l'aigua de l'Ebre, dient que és una solució d'emergència. Solució d'emergència és portar vaixells, constuir dessaladores a tota llet, potenciar un consum responsable, plantar cara als interesos econòmics que malbaraten l'aigua, recuperar pous i arreglar canonades, etc... pero construir 62km de canonada de 1.5m de diàmetre no és un mesura d'emergència, perquè això seria llençar els diners.... Això sí ens volen fer creure que això ho fan per no deixar-nos sense aigua.... ho sento però que algú m'expliqui que no pot assegurar l'aigua del consum de boca... que representa menys del 10% de l'aigua que es consumeix.. ep, i que jo estic disposat a patir restriccions, perquè en el fons tots som còmplices indirectament i directament de la situació actual.

Així, que anys mes tard, sense canviar de samarreta seguiré lluitant per aturar el transvassament, petit, mitjà o gran, i per un nova cultura de l'aigua!

Tornarem a tenir una primavera com aquella!

Espero que algun dia tornem a tenir una primavera com aquella, en que els homes i les dones varen ser plenament lliures... 77e aniversari de la proclamació de la Republicà.

No estes sol, no tinguis por!

Avui i sempre amb ell i amb tots i totes els lluitadors i lluitadores antifeixistes!

Aqui deixo el comunicat i els enllaços per més info:

El proper 12 d'abril es compleixen 15 anys de l'assassinat del jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot Guillem Agulló i Salvador, que ha marcat la història recent de la lluita contra el feixisme al País Valencià. Des d'antifeixistes.org hem decidit retre-li homenatge amb aquest dossier especial, rescatant tot l'arxiu de notícies sobre el judici i tot el que ha envoltat aquests anys el cas, i recordar que la seua memòria, igual que la seua lluita i la nostra constància, continuen ben vives. Malauradament, la bogeria nazi i feixista també continua, així com la impunitat dels agressors, com demostren els darrers episodis de violència arreu del país. L'autor material de la mort de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continua militant activament als moviments neonazis, i està a l'espera de judici pel Cas Panzer, el més gran contra l'extrema dreta a l'Estat. El jutge del Cas Agulló no va considerar cap motiu polític a l'assassinat de Guillem, i Cuevas tan sols va acomplir 4 dels 16 anys als que fou condemnat. Diversos actes commemoraran l'aniversari i tornaran a cridar ben fort la frase que ha marcat tota una generació:
GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!
LA LLUITA CONTINUA!

Pic de Cabirols 2443m -Cadi-

Diumenge passat varem anar cap el Berguedà. objectiu el pic de cabirols des del coll de les Bessotes. Així que ens aixequem, tot i que es fa dur... i anem cap el Bagà. De Bagà agafem la carretera que puja fins a Gisclareny per anar per una pista fins el coll de les Bessotes. Tot be fins a 2km del coll que en un revolt amagat del sol, hi havia acumulada neu i gel i tot i que es podia passar, varem pensar que millor deixar el cotxe allà.
Aixi que 2km de pista i comença un antiga pista que va fent "S" i anem seguint les senyals de GR i del Cavalls del vent. Seguim pujant fins on hi ha una pla anomenat al Prat Llong i un grup d'isard. Alla abans de deixar el GR i les marques del Cavalls del vent fem un mos. Aqui busquem a gran fita que marca el començament del camí cap el ref. de cortils. des d'on ja podem contemplar el pic de cabirols, el pic de les costes de cabirols.
D'aquí baixem fins la vall i arribar a la font de Cortils seguim fins el coll amb el nom de la roca dreta. (no estic segur) els coll que queda sobre el refugi. Des del coll fem carena pels cims i fins el coll ben marcat (pas dels cabirols) que hi ha entre el pic de cabirols i el pic de costes de cabirols. i d'aquí enllacem amb les marques de GR fins el refugi i desfem el camí fet.

Un excursió maca que ens porta a una part molt poc transita on podem compartir excursió amb una bona colla d'isards i algun volto... També va ser una bona excursió per comprovar l'estat de la lesió... que segueix molestant...

Començament del camí des de la pista.

Isards amb el pollegó sup. (Pedraforca)

Pic de les costes de Cabirols.

Camí del Ref. de cortils.

Ref. de cortils.

Pujant el coll entre la punta aguda 2458m i el pic de Cabirols 2443m

Voltor comú.

L'Eva a la carena del Cadi amb el Costabona el fons.

Costabona i tapat pels nuvuls Puigmal i Canigo el fons.

Pic de Cabirols 2443m

Remontant cap el pas de cortils pel mig de la poc neu que hi ha.

Un raó més per anar a la muntanya....

i + ocells....

Doncs, aquí us deixo amb més fotos d'ocells, poc a poc ja començo a distingir-los... Un bon indret per anar a passar una estona d'aquelles que no saps que fer els dissabtes el matí, després de l'esmorzar i avanç de posar-te a fer feines domestiques dels dissabtes que no estem fent l'isard per les muntanyes.. com si que varem fer el diumenge.

Prenen el sol...

Tortugues... però invasores...

Ànecs coll verd. (Mascle i femella)

Fotja

Flamencs.

Martinets Blancs.