Ni de l'Ebre, ni del Segre, ni mini, ni gran! Fa uns anys sortia al carrer per demanar aturar el transvassament, fins i tot avui encara segueixo portant amb orgull la samarreta anti-transvasament. Fa uns anys aixecàvem la veu contra el creixement desmesurat i insostenible del País Valencià, Múrcia, etc.. i en favor d'una nova cultura de l'aigua... fa uns anys era una majoria social la que dèiem: ni una gota més, no al transvasament!Aquestes últimes setmanes ens han intentar vendre fum i colar-nos petits transvassments, emergències nacionals, mesures d'emergència, etc... i ara sembla ser que ens volen fer combregar amb el mini trasvasament de Tarragona a Barcelona amb l'aigua de l'Ebre, dient que és una solució d'emergència. Solució d'emergència és portar vaixells, constuir dessaladores a tota llet, potenciar un consum responsable, plantar cara als interesos econòmics que malbaraten l'aigua, recuperar pous i arreglar canonades, etc... pero construir 62km de canonada de 1.5m de diàmetre no és un mesura d'emergència, perquè això seria llençar els diners.... Això sí ens volen fer creure que això ho fan per no deixar-nos sense aigua.... ho sento però que algú m'expliqui que no pot assegurar l'aigua del consum de boca... que representa menys del 10% de l'aigua que es consumeix.. ep, i que jo estic disposat a patir restriccions, perquè en el fons tots som còmplices indirectament i directament de la situació actual.
Així, que anys mes tard, sense canviar de samarreta seguiré lluitant per aturar el transvassament, petit, mitjà o gran, i per un nova cultura de l'aigua!
Evidentment, a mi que també duc la samarreta (la meva és la S, que sempre em poses la M a la meva pila!!), no em trobaran defensant cap transvassament. El que no era bo per València, no ho ha de ser per Barcelona. I el model de país i blablabla que tinc al cap és el mateix que el dia que érem a la mani.
ResponEliminaPerò, Esteve, construir dessaladores, potenciar un consum responsable, plantar cara als poders econòmics que malbaraten l'aigua... Tot això no són solucions d'emergència, com dius tu. Això són solucions a llarg termini. I el drama és que no faci deu anys que es van començar a dur a terme. O com a mínim sis: els sis que fa que es reclamen, com a mínim, des dels opositors al famós transvassament de l'Ebre (i al PHN en general).
I sí. Crec que fer una canonada de 1,5m de diàmetre que és una trista solució d'emergència, a més d'una cutrada i una idea de polítics de poca talla. Que diguin que la construcció d'aquesta obra és fruit de la responsabilitat i la política de previsió és un insult: per paliar la sequera, les mesures que es prenen a l'abril, companys, només poden ser d'emergència.
I dit això: si els polítics no han sabut fer res per posar paliatius a l'emergència nacional de la sequera, que dimiteixi qui s'escaigui, i a continuació que els tècnics diguin quina solució d'emergència és la més adequada. I si és transvassament, doncs dues pedres. Que qui pertoqui en pagui el preu polític.
ep, no volia dir que fossin mesures d'emergència els temes que numerava. volia dir que calia haver fet les coses el seu temps, amb previsió. i segueixo pensant que hi ha alternatives (entre elles les restriccions) abans de portar aigua de l'Ebre. Com podem ara negar l'aigua aquells que la demanaven? Crec que cap transvasament es la solució, ja que es anar tapant forats i fent d'altres amb les conseqüències que això comporta.
ResponEliminajiji... molt bé això de publicitar les mitges discrepàncies político-matrimonials. Jiji, jo trenco una llança per l'esteve: està clar que el que esmenta no acaba d'encaixar al calaix de de les "solucions d'emergència" ara, el problema a pal·liar quin és excatament? Em sembla que l'Esteve té prou raó quan apunta que tots plegats ens hem cregut més del compte la supermalignitat de les restriccions i el seu caràcter innegociable-irredistribuïble o diguem-ne com vulgueu. Una abraçada família, ens ceiem fent la sargantana.
ResponEliminaCrec que l'eva condensa bastant bé el que jo penso. Tot i així, trobo a faltar un punt al debat... fins ara sempre s'han fet polítiques de l'aigua compartimentades i així actualment, mediambient per una banda, agricultura per una altra, industria etc... van posant mà desde les seves competències en les reserves hídriques de Catalunya.
ResponEliminaCal una estratègia/política comuna amb el tema de l'aigua. No pot ser que per un costat es digui que estem aplicant el decret de sequera i per l'altre s'aprovin noves hectàrees de reguiu, (i a més quin tipus de reguiu! ni gota a gota ni res: inundació!)
en fi, és un tema molt ampli en el qual cal que hi hagi una coordinació nacional clara de tots els agents implicats i no com ara que anem tapant forats a correcuita evitant afrontar el debat de fons que hi ha darrere això.
Ah! i jo també segueixo anant amb la samarreta del nus (una mica feta caldo ja) però no em vaig atrevir a portar-la a València...
ens veiem,