dimarts, d’abril 22, 2008
El terrat...
Hi ha cops que busques un punt de vista diferent d'allò que t'envolta, una perspectiva nova, un punt de fuga i alguns cops de fugida... Doncs sembla mentida, però el terrat de casa, ( obro parèntesis, crec que cada cop esta en més en desús els terrats en aquesta vida moderna que vivim, ja no és com abans que els terrats era lloc de trobada dels veïns i veïnes) pots fugir una mica de la realitat i mirar el barri i la ciutat des d'un altre perspectiva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una gata bien elegante.
ResponEliminaLlegir al terrat amb el sol ponent i amb l'esteve fotografiant tot al voltant és dels plaers de la vida.
ResponEliminaLo dices por mí, situacionista? ;)
Eva, no seran "Les benignes" aquest llibrot que tens entre mans? :P
ResponEliminaés cert, recordo sant joans celebrats al terrat de casa!... i ara ha canviat força,el tema!
ResponEliminaera les benignes? crec que no, perquè en un arranque d'aquells el podria haver arribat a llençar daltabaix jajajaja
No! Es "Invierno en Madrid", un regal d'uns amics que estic disfrutant d'allò més. En breu el comentari, no us impacienteu! ;)
ResponElimina¿Acaso lo dudabas?
ResponElimina