dilluns, de juny 30, 2008

Revolta Global (V) No puc pensar que no hi ha solució.

Com sempre la visita del meu oncle, que viu i lluita a Veneçuela, em tornar a fer pensar que havia d'escriure un altre cop, com faig sempre que em visita, un capítol més d'aquesta visió sobre la Revolta Global. Aquest ha estat una de les visites on hem parlat més. Fins i tot vaig tenir un petita conversa en el decurs d'un dinar familiar, amb alguns dels seus vells amics d'antigues lluites que encara són presents.

Crec que deu ser l'edat, l'actual situació política-econòmica que viu el món i el fet de haver lluitat tota una vida per unes idees que no s'han acomplert que de les converses em va quedar un regust amarg.

Sense haver renunciat a la lluitar, perquè si no als seus llargs 70 anys no seguiria on és, treballant i lluitant per un món millor, la frase que més repetia en aquesta darrere visita i enmig de les converses sobre la situació actual era: per què cony ha servit tot això.

Sense tampoc descobrir res de l'altre món que no estigues ja reflexionat, arribem a la conclusió que l'home ha evolucionat a passes de gegant en el terreny tecnològic, però que hem caminat com els crancs amb el terreny moral, ètic o del pensament, com vulgueu dir-li. Ell ens preguntava retòricament de què han servit les religions, la cultura universal, els vells pensadors, la filosofia, l'educació, etc... si com a ésser humans seguim comportant-nos com a animals, seguim prenent les decisions amb la rauxa, l'odi o la passió en comptes de reflexionar objectivament i decidir després allò que objectivament és millor, no per nosaltres com individus o pel nostre entorn més immediat, sinó per la globalitat.

Llargues reflexions que com sempre em fan pensar, però que en comptes de portar-me al desànim, em fan reflexionar de com hem de caminar per poder vèncer. Al mateix temps que em reafirma que hem de seguir treballant des de tots els fronts possibles, perquè em nego a acceptar que no hi ha res a fer. Que els ésser humans podem seguir contemplant com uns pocs ens manipulen, ens oprimeixen, ens maltracten i nosaltres no som capaços de rebelar-nos i enfrontar-nos al gran monstre.

Però m'hi nego en veure que fins i tot aquells, com el meu oncle, que han lluitant durant tant de temps, són conscients que hem caminat en la bona direcció, que hem avançat, passos petits, però han aconseguit obrir i fer més ampla l'escletxa per poder seguir caminant. Que han fet més gran l'exèrcit de persones que lluitem i treballem des de tots els fronts per aconseguir un dia la utopia.

Així doncs, no puc pensar que no hi ha solució, que tot el que està per fer mai arribarà, perquè fins i tot en els ulls d'aquests vells lluitadors, tot i el temps, l'esforç, els kilòmetres i les cançons els segueix brillant la flama de la revolta i la flama de que algun dia tot serà possible!

Endavant amb la lluita popular!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada