Roma amb els veguers

Doncs ja fa dies, però encara no m'havia posat a escriure'n. Com ja vam fer l'any passat, els veguers vam anar de viatge. De nou, i per casualitat, vam triar Itàlia. Aquest cop, però, Roma. A lo grande.

Val a dir que el grup de veguers va quedar prou mermat, entre una cosa i altra, per causes varies i diverses. De manera que només érem quatre intrèpids viatgers.

Ens vam allotjar en un local d'un grup escolta de Roma, Roma 60 (molt no s'hi van trencar el cap, per a triar el nom), que estava al Bronx de Roma. L'amabilíssim Umberto ens va recollir en cotxe a l'aeroport a les 12 de la nit, i vam improvitzar un sopar amb el que hi havia al local. Quan l'Umberto ens va indicar on hi havia l'armari amb menjar en va sortir un ratolí. Hauríeu d'haver vist aquell tros de scout cridar com si hagués vist el dimoni, i marxar dient No, no us mengeu res, no us mengeu res, aquí està tot, adeu, truqueu-me pel que sigui (mentre ja baixava l'escala com un esperitat). Total, que no en vam fer cas i vam fer un arròs amb xampinyons.

L'endemà vam agafar el bus (havent apuntat ben bé el nom de la parada on havíem de baixar a la tornada, quins busos hi anaven, el nom del carrer, en fi, tot el que se'm va acudir d'apuntar). Si em vau llegir l'any passat, recordareu divertides anècdotes sobre com comprar els bitllets de bus a l'Alguer. Doncs bé, a Roma va igual. T'envien del quiosc a l'estanc que està tancat, i al final, si tens sort, un pizzero te'ls ven d'estraperlo.

Després de l'aventura de bus i metro, arribem al Coloseo. Impressionant!


Al Coloseo fonamentalment hi ha turistes i papanates.

També ens vam acostar fins a la Fontana di Trevi. Com que no teníem massa temps, anàvem per feina. Tothom té la foto? doncs au. El fet que les bateries de totes les càmeres menys la meva s'acabessin va fer que tinguéssim molt temps després per anar a fer un bon gelat.
Vam caminar molt, l'Eli (que va fer d'amfitriona improvitzadament) ens va passejar per aquí i per allà, ens va fer pujar a busos i tramvies, fins que li vam suplicar: una cervesa, per l'amor de Déu!
Vam passejar i jo no vaig perdre l'oportunitat de fer el pallasso al mig del carrer, i de la mà d'un professional.


He posat la imatge amb molt baixa resolució perquè no la pugueu ampliar i veure la cara de susto que feia quan va encendre el foc.


Però m'ho vaig passar molt bé, clar.

Diumenge vam anar fins a la Plaça Sant Pere, per veure el Papa de Roma. Aquí ens teniu aprofitant el sol i esperant que es fes l'hora, veient com la plaça s'anava omplint de la gent més variopinta, grup de moteros amb xupes de cuir inclosos.
El Pep va fer el pallasso sense necessitat de l'ajuda d'un professional.

Quan el Papa de Roma va sortir per la finestreta van passar coses bastant curioses. Alguna gent es va posar a plorar, els motoristes van començar a fer rugir els motors, els músics es van posar a tocar els instruments i nosaltres vam dir, parlant del papa de Roma, POR LA PUERTA ASOMA!