L'Elena donava la benvinguda a l'estiu en forma de descripció dels canvis en el seu armari i en els seus hàbits matutins.
Jo també li dóno la benvinguda. Un pèl tard, com tot darrerament, però ha arribat. Ahir vam anar a la platja, després de la feina, caminant des de casa. Banyador i bon calçat, i 30 minuts de caminar a bon pas. Em vaig deixar el llibre a sobre la taula, quin cap!, per això em vaig passar tota l'estona a l'aigua corrent contra les onades i fent surf de panxa. Dec ser la persona que ha perdut més gomes del cabell a la platja. Ara tinc agulletes. L'Esteve em mirava des de la tovallola i vigilava que no m'ofegués, com feien els pares quan érem petits.
El dia de Sant Joan ja és aquí, i enguany tinc la sensació que ha arribat tan sigilosament. Ens veurem a peu de foguera. D'una o altra.
Quin matí que fa!
ResponEliminaM'ha vingut antoju d'anar a menjar bunyols a la platja... serà enyor tardorenc?
Agulletes?...
Pues yo propongo una emienda a la totalidad que haga desaparecer el verano o, en su defecto, haga desaparecer el calor de la misma estación. ¡Con lo agradable que es el sol que no calienta y lo agustito que nos acurrucamos junto a la chimenea! No compares, no compares.
ResponEliminaSituacionista, cada cosa tiene su tiempo, no? Digo, que el 10 de julio ya estaremos hartos del calor, pero los primeros días en los que un bañito en la playa resulta posible son una delícia.
ResponElimina