Sempre m'ha sorpresa la solidaritat i la condemna de la manca de llibertat que es fa des de casa nostre cap a la resta de pobles del mon que panteixa la repressió d'un estat autoritari, "demòcrata", comunista, capitalista, etc... Sempre m'ha fascinat la facilitat de certs sectors de la nostre societat, opinados a sou, artistes, sector denominats "progres", i ciutadans de peu, que quan a milers de km es comet una injustícia, una manca de llibertat, ells son els primers a alça la veu, a criticar els governs repressors, a solidaritzar-se i manifestar el seu rebuig aquells que no complexant els drets humans, que reprimeixen a una minoria, que retallant llibertats, que prohibeixen idees, persones, que tanca'n fronteres, etc...Per aquesta fascinació per aquestes persones es converteix amb perplexitat qua a casa nostre es viuen episodis similars. Moments en els quals tothom mirar cap un alta banda i sembla que aquella mateixa defensar es converteix amb radicalitat i extremisme reprovable. "Que no hi motius per queixar-se o que si son a la pressor o han estat torturats sera per alguna cosa que han fet.." es molts cops la resposta que rebes d'aquest sectors. Sempre és més fàcil ser solidari amb aquells que viuen a 500km o 4000km que amb el veí de sota o del poble de costat que lluitar en el fos per mateix. No es facil solidaritzar-se amb el jove de l'assembla del poble que per defensar les seves idees ha estat empresonat o que per despenjar una bandera o cremar una foto del rei han estat condemat, etc...
Ara esta de moda criticar, demanar el boicot, etc.. dels jocs olímpics de pekin 2008, però quina diferencia hi ha entre les practiques repressores que es van dur a terme contra l'independentisme el 1992, la neteja de BCN de petits lladres, prostitutes, l'especulació urbanística, amb la situació repressora que es viu actualment a la xina... L'Estat espanyol era i es més democràtic que la xina? Un estat que il·legalitza partits i persones, que tortura a les presons com any rere any demostra l'informa d'aministia internacional, Quina mena de llibertat política es practica a espanya quan aquells que ens declarem dissidents d'aquesta preso de pobles som reprimits per les nostres idees. De quina llibertat política parlem quan es nega el dret de decidir dels pobles que forma'n això que anomenan Estat espanyol?
Sempre serà més fàcil, per la situació física i de violencia que viuen, defensar la llibertat dels pobles del món com Palestina, Tibet, Sàhara, quan en el fons demanem el mateix, poder decidir el nostre futur amb llibertat i construir els nostres propis horitzons. Estar Clar que els terrenys no son comparables, però en el fons estem parlant de llibertats col·lectives, de llibertat de pensament. De defensar dels drets humans. I sempre és més fàcil veure la injsuticia quan aquell que reprimeix apunta amb la pistola que aquells que ho fan amb les lleis i em defensar de l'ordre establert i amb la cobertura d'un estat i una societat adormida i anestesiada.
Això si, tot el meu rebuig aquest muntatge dels jocs olímpics de pequin, a la hipocresia del comitè olímpic, a la repressió que pateix la dissidència a la xina, el Tibet ocupat, etc..
I un crit internacionalista en defensa de tots els pobles que ens alcem dempeus davant les injustícies que patim, davant la manca de llibertat i que lluitem i treballem per la llibertat i per la justicia social. Aqui i a Peki!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada