Després del Madrid-Barça i lluny de l'orgasme col·lectiu dels barcelonistes... hi ha alguns comentaris sobre el futbol de certes orbites de "progressistes" que sempre m'han fet reflexionar... lluny d'entrar en un debat de gustos, de afiliacions e estimació a uns colors o altres, que fins a cert punt els puc entendre, com a mi no m'agraden alguns esports, la caça, els toros o anar el karaoke (no és que no m'agrada, és que no ser cantar..)... Peró el voltant d'aquest partit hi ha qui es posiciona contrari aquest partits per que sembla que et faci superior a la resta, que pots estar per sobre els deus grecs i veure que a tots i totes ens estan prenen el pel i som com a burros que no sabem veure res més i que som dèbils davant els que ens manipulant... si, sempre m'ha fet molta gràcia aquest discursos, que a voltes sempre son reproduïts pels i per les que tenen un discursos correctament polític per cada situació però que a l'hora de veritat no son més que un samarreta plena d'adhesius i xapes...
Jo soc conscient de tot el circ del futbol i més encara del circ de Barça-Madrid, soc conscient, en part, de tota la manipulació, interesso, del món fosc que hi ha darrera, però també soc conscient de l'espai que representa per a molta gent tot el que es viu el voltant del futbol (sentiments, passió, eufòria, desconnexió dels problemes...) i també tot el que representa molt més enllà del futbol. Tot plegat no esta gens barallat amb quan l'arbitra pita el final del partit, i fas la visita a canaletes, el dia seguen al llevar-te tornes a la feina, el compromís i a la lluita amb un un somriure una mica més gran i amb moltes més ganes! Clar si guanyem ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada