Fa uns dies escrivia una entrada amb aquesta mateix títol i dies després el Rubens comentava aquella entrada (recomano llegir-la)... Com sempre els debats amb el Rubens són enriquidors i molt interessants tot i que gairebé sempre tenim visions des d'angles diferents de la realitat que vivim. Un plaer poder seguir debatent, parlant amb amics com ell.
Però com ja he dit, en la majoria de casos no compartim la mateixa anàlisi de la realitat i aquest és un nou cas. Comparteixo part de la feina ben feta del jutge Garzón en els àmbits de la justícia internacional. Totalment d'acord amb les causes que ha obert i la seva tenacitat perseguint dictadors i les seves atrocitats. Però no puc compartir l'anàlisi que fa, el qual dóna a entendre que Garzón és un exemple de que vivim una bona salut dins del pilar judicial de la "nostra democràcia". Per mi, moltes de les actuacions del jutge Baltasar Garzón no són més que un exemple d'aquest fet.
Com l'ampliació de la llei de partits que ell aplica i que només aplica a una part dels partits polítics. Vivim en un país on per presentar-se en unes eleccions a Euskadi cal condemnar la violència però per fer-ho a les eleccions de l'estat espanyol i a molts pobles de l'estat no cal condemnar la violència racista o condemnar el règim dictatorial que hem patit a l'estat espanyol fins i tot hi ha qui fa bandera d'aquest règim i es pot seguir presentat... (si els hagués il·legalitzat.....)
També em plantejo dubtes les seves actuacions contra part de la cúpula del PSOE i sempre hi ha la pregunta: què hagués pogut passat amb Barrionuevo i Vera si el PSOE l'hagués fet ministre de justícia? i aquell fet em fa preguntar-me si en un veritable estat de dret un membre del poder judicial pot haver estat membre d'una llista electoral d'un partit polític.
El que tinc molt clar és que per mi no hi ha distinció entre 30 o 10.000 torturats o entre 1 o 50000 morts en mans de les estructures d'un estat i fins i tot filaria més prim si aquella mort o les 30 tortures son causades per un estat que presumptament és un estat de dret i no una dictadura... però repeteixo no vull fer distincions i per mi és el mateix i no hi ha torturats ni morts de primera ni de segona i torno a dir que en els casos de l'operació Garzon el tribunal d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures (Garzon no va voler), tot i els indicis que demostraven les mateixes i així ho reconeix la sentència del tribunal internacional dels Drets Humans d'Estrasburg
Està clar que sempre hi ha molts angles i tinc clar que el meu bon amic Rubens no és cap progre de cap de setmana i el meu comentari va més per aquells i aquelles que practiquen la política de la moda i de seguir el corrent, d'aquells fidels d'un discurs, d'aquells que tot és blanc o negre, d'aquells que abans miren la font o el missatger que el missatge, d'aquells que es deixen portar per la política de la por, d'aquells que sempre miren fora i mai el que passa a dins...
D'aquesta mateixa manera que mai no posaré tots al mateix carro, jo no faré distincions entre bons i dolents, entre estàs amb mi o contra mi, jo des de la mateixa independència que diuen té el jutge Garzón no penso recolzar-lo i si tan bona es la justícia al nostre país, si aquest jutge ho ha fet bé, si vivim en un estat democràtic i on realment es va fer una transició democràtica i gaudint de llibertat en la justícia i sense camises blaves sota les sotanes, la justícia posarà els jutges i els acusats al seu lloc...
i no puc deixar de recomanar llegir un post que escrivia el 2005... ja que aquestes alçades del camí encara hi ha qui en diu nacionalista...
*Articles recomanats:
Las fechorias de Garzón en Catalunya
L'article que fa referencia el Rubens en seu comentari:
Entrada a la finestra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada