Sembla mentida però sempre succeeix, la poca memòria de certs sectors de l'esquerra progre i la facilitat que tenen de pujar al primer autobús que passi... Ara tots i totes a córrer, polítics, els de centre i els de l'esquerra de debò, intel·lectuals, tertulians... Tots a defensar i cridar justícia en favor del jutge Garzón. Ara com a cants de sirenes canten les mil grans meravelles del procés que ha fet aquest jutge.
Són els mateixos que aproven una llei de la desmemòria històrica escapçada i els mateixos que a l'acte de reconeixement de les víctimes del franquisme, com llegia al blog del Joan Tarda, van tenir els nassos de cridar "Tots som Garzón"... Sr. Saura vostè també es còmplice de la trajectòria d'aquest jutja?
El mateix jutge que mai va investigar i no va fer cas a les denúncies per tortures als independentistes que el 1992 van patir la repressió de les seves pròpies mans i que el 2004 el Tribunal d'Estrasburg va condemna Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures. Un jutge que mai ha volgut investigar les possibles tortures patides a les presons de l'estat espanyol, un jutge que fins i tot va anar a unes llistes d'un partit polític i que després, en no tenir el poder que ell pensava, va tornar i va anar contra ell (que ara són els primers que li riuen les gràcies), un jutge que té pendent vistes per presumptes cobraments de diners per conferències... Un jutge que il·legalitzar idees i en conseqüència els drets fonamentals de molts ciutadans d'exercir el dret a vot...
Però com sempre, la solidaritat i la justícia lluny de les fronteres d'això que anomenen Espanya sempre és més important que el que facis a casa teva. No "dubto" de la feina ben feta a nivell internacional. Tot i que per això ja tenim tribunals internacionals... i tot plegat no és més que el seu propi circ, una cortina de fum.
Tot el que succeeix al voltant de la justícia en aquest país els darrers temps (Garzón, TC) no es més que una demostració del nyap que va ser la transició i que el franquisme només es va canviar el color de la camisa, que no existeix divisió de poder en això que anomenen Espanya, que tot està agafat amb agulles d'estendre la roba...
Tinc clar que a mi no m'hi trobaran perquè ara estigui de moda, perquè sigui una nova xapa de la samarreta, que cal posar-se, perquè si cal demanar justícia, per què no la demanem per aquells que ell va consentir que fossin torturats i va mirar cap un altre lloc, quan eren torturats pel sol fet de ser independentistes. i en aquell moment, on eren els progressistes de cap de setmana?
La Blanca està trista, què deu tenir la Blanca?
ResponEliminaUn sospir s'escapa de la seva boca rosada.
Entre merlets rosegava ungles de nervis.
De dalt la torre del castell emboirat
Mirada que busca i es perd debades
Mirada perduda que busca de lluny estant
Els taronges del capvespre que van ser violetes
Es tornen verds per un últim instant.
Entén la dama Blanca per fi les angúnies
que la sotjaven com un ritu constant.
Per aquell príncep de maneres estranyes
sospira la Blanca ebria d'amor
com notes salobres de música pagana
es dibuixa la silueta d'aquell qui la confon.
Espasa cenyida a la cintura estreta,
ulls penetrants com vidres profunds,
el príncep s'acosta a la torre escarpada
sense trobar la porta del seu cor pregon.
Dama Blanca, gentil damisel·la
obriu la porta al gentil cavaller
No rebutgeu per Venus tal ofrena
Desperteu per fi al somni plaent.
Gràcies pel poema!
ResponEliminaHola Esteve!
ResponEliminaAvuí m'he decidit a deixar-te un comentari al blog i polemitzar una mica, que si escriguís per estar d'acord amb el post, això no tindria cap gràcia.
Desde fa molt de temps, he sentit crítiques a Garzón de tots els colors: Que si jutge vedette (per molts altres jutges), que si li feia el joc a ETA (quan instruia el cas GAL), que si era un comunista (Pinochet dixit), un feixista (per l'entorn etarra), un socialista odiador del PP (pels peperos)... Haig de reconèixer que aquesta que expliques ara de no voler investigar les tortures patides per un grup d'independentistes catalans detinguts fa uns anys no la coneixia, tot i que sembla que alguna cosa semblant se li retreu amb detinguts abertzales, tal com m'ha semblat entendre a l'article que ens ha enviat el César per e-mail. (Si sapigués més de bloggspot, aquí aniria un link a aquest article).
Ara intentaré explicar perqué s'ha de pujar (o perqué jo si que em pujo) a l'autobús aquest del suport a Garzón:
- És independent. Tu plantejes al post que vivim en una mena de pròrroga del franquisme i que no n’hi ha separació de poders. No conec gaires casos més on s’hagi vist a un ex-ministre d’interior i un ex-secretari d’estat d’interior a la pressó per haver fet terrorisme d’estat. Això és un fet que em fa creure que potser si que és possible un funcionament de la justícia independent del poder executiu. Apart, en els seus casos ha anat contra gairebé tothom (per això potser té tants enemics i li passa el que li està passant)
- És valent (per no fer servir una altre expressió més castiza i viril). Les lleis que aplica ell també les pot aplicar qualsevol altre jutge, fins i tot de l’estranger. Al 1998 n’hi havia al mon molts països que havien signat acords que els autoritzaven legalment a perseguir delictes contra la humanitat fins i tot fora de les seves fronteres. Però només una persona va redactar i envïar a Scotland Yard una ordre de detenció contra Pinochet. El mateix es pot dir de les decissions de tancar les herrikotavernes, de seguir buscant a Ortega Lara, d’imputar a Barrionuevo i Vera, i d’altres moltes decissions que ha prés peti qui peti al llarg de la seva carrera. Hom pot dir que el que busca és sortir als telenotícies. A mi també m’ho sembla, però no m’importa gaire.
- Les seves causes es caracteritzen per la defensa dels drets humans. Arreu del mon. Contra dictadors i dictadures, torturadors i feixismes varis. Un jutge no tria quins casos investiga. Li toquen els que es presenten al seu jutjat quan està de guàrdia. El que si pot fer es no admetrel’s a tràmit o deixar-los dormits en un arxiu per sempre més. Garzón admet els casos de crims contra la humanitat, de violacions de drets humans i els porta al límit de les seves possibilitats legals. Podria no fer-ho, però ho fa.
ResponElimina- Va detenir a Pinochet. Ha engarjolat a Videla i d’altres torturadors argentins per milers de delictes de tortura, segrest i assassinat que ells mateixos pensaven restarien inpunes gràcies a les lleis de punt final amb que van acavar les seves respectives dictadures. Només per això i pel precedent mundial que va crear, per mi aquest home ja s’ha guanyat el meu respecte i la meva admiració.
No conec el cas dels torturats per ser independentistes. Així que no puc emetre cap judici de valor massa fonamentat. En principi, per la trajectòria de Garzón em costa de creure que mirès cap a una altra banda si n’hi havien prous indicis sòlids d’aquestes tortures. Segur que amb més informació és podria parlar molt de fins a quin punt aquestes tortures i la seva investigació van ser responsabilitat de Garzón. En el pitjor dels casos, que les coses hagin sigut com plantejes, posar aquest cas al mateix nivell dels casos de les dictadures xil•lena, argentina o espanyola em sembla que és no tenir clar l’ordre de magnitud de les coses.
I ara se’l volen carregar. I precisament per investigar els crims de la dictadura franquista! És molt fort. Si els falangistes guanyen aquesta batalla legal contra Garzón, la justícia universal, els autors de crims contra la humanitat seran els que més riguin. I davant aquesta situació ha sorgit un moviment espontani a nivell mundial de solidaritat amb Garzón. I jo m’alegro que així sigui. I jo m’apunto, encara que em diguin progre de cap de setmana. Jo pujo a l’autobús a veure si aquesta batalla legal la guanyem i la justícia aconsegueix anar més enllà dels polítics i permet que per primera vegada en aquest païs (perdó, volia dir estat) es condemni legalment el franquisme i els seus líders pels crims que van cometre i que fins ara han estat inpunes.
Desde la finestra d’aquest bus veig als que no han volgut pujar-hi: Dictadors de tot el mon, feixistes, peperos, sociates, etarres i ara els nacionalistes... Llàstima que Garzón no sigui català per veure’t a dins!
Salut!