Ara sembla que tot sigui molt fàcil, que demà, després d'aquest estiu calorós, arribi la primavera, els clavells i esdevinguem un país normal... Sembla que a voltes només persegueixin un sol objectiu: la independència, i ens oblidem de la realitat que existeix en aquest país...
Doncs hi ha qui no, qui creu que sense alliberament social no és possible l'alliberament nacional de la nostra nació i no es qüestió de triar un o altre, ja que són dos elements que han de caminar junts. Per mi el procés d'independència no és un simple procés d'esdevenir un estat de ple dret dins del món, sinó d'esdevenir un estat dins del món amb un model de societat just, solidari, cohesionat, plural, sense classe, respectuós amb el medi, amb el territori, sostenible, verd... per això per mi és impossible dividir l'alliberament nacional de la construcció d'una societat més justa. L’independentisme per mi no és cap ideologia, només és una eina més per fer política i construir un projecte polític republicà, d’esquerres i català.
Sé que els independentistes i d'esquerres tenim un paper difícil i que en aquests últims anys ens hem sentit de tot... Però crec que, tot i els errors comesos, és injust negar el paper clau d'ERC en el creixement sociològic de l'independentisme que ara apareix reflectit en l’agument dels independetistes. Crec que sense l'estratègia d'ERC, no haguéssim arribat on som ara. Sense haver fet Montilla president de la Generalitat no haguéssim trencat la tanca de la divisió que a uns i altres els agrada alimentar.
El conflicte actual amb l'estat espanyol no és fruit d'un govern de concentració catalanista, ni el creixement del sobiranisme és gràcies a CIU... L'estratègia d'esquerra és una peça clau per trobar-nos on som, poder ens hem equivocat amb algunes maneres de gestionar el poder, i tot té un preu... però estic segur que val la pena pagar-lo per haver portat el país fins l'actual situació. Hem comès errors, i com sempre som els únics que ho hem reconegut, però es innegable el paper important que ERC ha fet en aquest 7 anys de govern en la globalització de l’independentisme, i com no, acompanyat de la construcció d'una societat més justa, dins dels marges que hem pogut desenvolupar amb les mans lligades.
No em serveixen discursos maximalistes i personalistes o fins i tot discursos més propers al feixisme excloent que a l'independentisme d'esquerres. Difícil paper, que per mi no cal que ningú reconegui, perquè tinc el convenciment que seguirem treballant, compromesos amb aquest model de país i societat, i que la gent, la ciutadania, és prou madura per saber-ho valorar.
Però sempre hi ha qui vol córrer més quan veu que l'escletxa s'obre de bat a bat. Això sí, sense ser conscient de la realitat actual del país i de la feina que encara queda per fer i per construir...
I faig la reflexió des de la independència de no tenir cap càrrec a la direcció, sense ser conseller nacional i sense tenir el cul llogat a ningú, fins i tot sent crític amb decisions de la dirrecció, com apartar a Carod Rovira del capdavant d'ERC, per mi un dels capitals polítics més importants que hem tingut... tan a nivell de partit com de país... Però per una altra banda tinc clar, si no no seria on sóc, que per mi la unitat es construeix al voltant d'esquerra, i seguiré treballant en aquesta línia. Fins ara ha quedat clar que som l'eina més forta, més valida per transformar la societat i per construir una nació plena i lliure i segur que ho seguirem fent, tot i el treball que ens queda... i si algun dia no fos així, els viratges es fan cap l'esquerra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada