Un any més, ja som a l'Agost i ja estem a la nostre festa Major, tot i que el govern municipal
pinti cada dia més girs la nostre festa, com si tingues d'intenció de deixar-la morir... Hi ha un grup de gent que seguirem programant les nostres vacances, el nostre temps lliure amb el pensament de ser a Castelldefels pels dies d'agost i sortir a fer Castells, diables, Balls popular... a omplir els carrers de cultura popular i de colors...i que seguirem reivindicant una festa popular, una festa de qualitat, per tots i totes...
Dissabte 7 d'agost l'ACPC representava la llegenda del Gar i Got, i com els últims 3 anys, "gallina de piel" donar vida el Gar i Got a la representació.. a més a més no podia acabar millor, un dia complert, després de la llegenda, cotxe cap a Roses escoltar els Obrint Pas i acabar a les 4 de matinada amb un bany a la platja....
|
Un moment del Gar i Got 2010 |
I ara la recta final, tot apunt pel dijous 12 a les 21:30h fer l'assagi public de Castells a la plaça de les Palmeres abans dels Castells de Focs. Divendres correfoc, dissabte cercaviles i diumenge cercavila amb la diada Castellera, que aquest any tenim el repte de descarregar tots els castells per la nostre festa major... aixi si teniu algun furat i voleu venir per Castelldefels, ja sabeu, que estem de Festa Major...
|
El curs de disseny gràfic donar el seus fruits , cartell pels Castellers de Castelldefels. |
i com sempre, aquest dies t'adones que a voltes, la feina la fem el voltat de la gent, que el nostre compromís és veu quan i ets allà currant colze a colze, que la transformació social, la implicació social, la voluntat de transformació és veu quan sues la samarreta o la camissa sense espera res a canvi, que fem molta més feina per tot plegat quan compartim, quan ens discutim fent unes birres o col·locant els coets... i elles s'obliden que el carrer parlar i les pedres escolten, que la gent no esta lluny... T'adones del poder de la cultura, de la force que te com a eines d'integració, de cohesió social, de transformació, que poder ens perdem en grans linears polítiques, en grans discursos maximalistes i oblidem a voltes moltes realitats i ells seguixen avivin en el seu mon..., per aixo sempre he pensat que aquest és i serà el meu lloc...
P.D: avui una entrada una mica "macedonià"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada