dijous, de desembre 15, 2011

Inici d'un retrobament: Curses de Muntanya

A voltes em pregunto com enganxa tant això de córrer per les muntanyes, com tot hi haver patit tant segueixes buscant per internet alguna cursa pel cap de setmana, canvies cada mes de calendari, busques més forats en l'agenda per entrenar... i de cop et trobes corrent pel mig del bosc, pels cims, pels corriols.
El 2004 començava a córrer per les muntanyes amb un dorsal al pit, diguem que per mi una evolució natural de pujar i baixar muntanyes el més ràpid possible es va transformar amb fer-ho dins de la competició. La proximitat que em donava fer la cursa del Taga, ja que el Xori participava en l'organització, en va fer que m'he acabes animant després de pujar sense aturar-me des de casa meva fins el turó del Faixó. Des del setembre del 2004 vaig començar a completar moltes curses de muntanya amb mil moments des de fer penúltim en la copa de mon a Andorra el 2005 fins fer 28 a la Burriac atac del 2006 o des de tornar a córrer la pujada al castell de Castelldefels de 5km a fer la Nuria-Queralt de 97km... El juliol del 2007 vaig haver d'atura-me per problemes físics degut a la sobrecarrega de curses i entrenaments... Però cap a l'Abril del 2009 tornava a intentar posar-me les bambes i tenia bones sensacions i retornava amb ganes de seguir fent el cabra per les muntanyes, però desprès de la Burriac atac d'aquell any em vaig tornar a ressentir i vaig tornar a atura la maquina fins que aquest any i en la mateixa cursa que l'any 2009 penjava les bambes tornava a córrer de nit pels corriols i les muntanyes i aquest cop amb una altre mentalitat, amb ganes de tornar a gaudir de com ho feia, de competir més contra mi que contra el rellotge o els companys de cursa. entrenant més pel plaer de córrer que per obligació.
Des del Setembre fins avui, curses de tot tipus, la BurriacAtac vaig patir massa pero el fet de ser nocturna és un al·licient, la cursa de volta la Maria d'Avia em vaig notar lent i pesat, la Burriac Xtrem vaig tornar a tastar les curses dures, amb un grau de patiment i d'esforç que feia temps que no tastava i ja aquesta ultima setmana tornant a l'asfalt de casa amb la pujada al castell tornant el temps de 2006 en 5km i finalitzar la temporada amb una bonica i gran cursa: la mitja de l'Ardenya on he tingut les millors sensacions, on he gaudit amb les baixades, la zona de grimpada i m'he sentit ràpid i que estava donant el màxim! Ara descans de curses, seguir amb els entrenaments amb molts objectius per l'any 2012, grans i petits. Però mantenint la mentalitat de gaudir pels corriols, per les crestes i fins i tot per les pistes... ufff!

Cursa voltalamaria:

Burriac Xtrem:

Pujada el Castell:



Mitja de l'Ardenya


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada