divendres, de setembre 16, 2011

i retornem!


Tenia moltes ganes de tornar a córrer. Poc temps per entrenar, poques estones per sortir a les muntanyes... Això si, moltes ganes i il·lusió.
Després de tot el tema de les eleccions i amb més temps degut als resultats, és hora de tornar a posar-se les sabatilles i córrer, entrenar i fer kms... Uf! com és de difícil tornar a posar la màquina a treballar i que fàcil és que la mandra pugui amb tu quan els crits del sofà ressonen dins teu: quedar-se a casa o anar a la platja...

Aquest cop em poso a entrenar amb la finalitat de gaudir, de córrer cada dia més ràpid però amb la norma de gaudir del que faig. Amb l’objectiu de tornar a principis de setembre amb la cursa que més m‘agrada, la burriacatac, muntanya, nit i molt bon ambient...

Entrenaments, esforç, kms, incorporar la bici de muntanya... Acompanyat de la lectura del llibre d’en Kilian Jornet "córrer o morir" que durant el viatge al Nepal m’ha omplert el dipòsit de molta motivació. Tot i estar a hores lluny dels seus temps, de la seva fortalesa, llegir el llibre comporta veure’t reflexat en ell. Des de la distància, però te n’adones que les sensacions, els sentiments, les raons i les visions del perquè de córrer són molt similars, sigui davant de tot de la cursa, al pelotón o al final... però el que el llibre va aconseguir és despertar-me molt més encara la passió x les muntanyes i per córrer x elles... a part d’aprendre i entendre’m una mica més.

Així que just al retorn del Nepal, amb pocs kilòmetres, amb poques hores, cap a Vilassar a córrer. Cap excusa i moltes ganes, repetir els rituals i els nervis... esperar els últims moments i sortir corrents cap a les muntanyes. Molta gent, massa pel meu gust, que fa difícil llençar-me a les baixades, així que em tocar córrer menys del que voldria i patir una mica més al pla... però tot i que a mitja cursa tinc un baixón... redueixo el ritme i em recupero per poder tornar a accelerar cap al final de la cursa per arribar fos a la meta...

Com mola, com mola córrer, acabar cansat, l’esforç, la muntanya... uf! tornem-hi!!! Fins la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari