dimarts, de juny 26, 2007

La flama de l’esperança i d’unitat.

Cada 22 de juny i quan el sol s’amaga sota l’horitzó als cims de la Catalunya nord, un grup d’excursionistes de Perpinyà puja al cim del Canigó amb tres fanalets on porten una flama que té molta vida. Un cop al cim i els primers minuts del dia 23 de juny s’encén una petita foguera al cim per donar nova vida a la flama. És la regeneració de la flama del Canigó. Des d’aquell moment fins al dia següent, els excursionistes d’arreu dels Països Catalans pugen al cim per recollir la flama i portar-la cap a les seves comarques i viles. Al cavespre, la nit de sant Joan moltes fogueres d’arreu dels Països Catalans són enceses amb aquest mateix foc, foc que simbolitza l’agermanament entre tots els pobles d'aquest Catalunya dividida amb fronteres imposades.

Aquest any, la Béatrice i el Dani, del Centre Excursionista Roca Negra, amb la companyia de l’Eva i el Marius hem anat a buscar la flama directament al cim del Canigó per dur-la a Castelldefels. Una tradició que per mi és ja part de la meva vida ja que fa 21 anys que no em perdo l’oportunitat d’ajudar amb el meu petit granet de sora a fer arribar el foc de la flama i el seu missatge allà on pugui.

La nit del 22 no varem d’arribar prou d’hora per pujar a la regeneració de la Flama i varem passar la nit acampats al costat del Refugi de Cortalets. Esperant a pujar el cim al dia següent. De bon mati cap al cim, una excursió senzilla i tranquil·la, amb una mica de vent que deixava el cel net i feia que els sol escalfés prou per fer suportable la pujada.

Dalt del cim varem trobar farcells de llenya que la gent d’arreu dels Països Catalans puja i acumula a la creu del cim per encendre la foguera la nit de Sant Joan amb la flama que la nit anterior s’ha regenerat allà. Arreu dels Països Catalans s’encenen fogueres amb el mateix foc.

Després de la foto al cim, baixem cap a les tendes, recollim la flama i cap a Castelldefels per fer el recorregut per la ciutat i arribar a temps per encendre la foguera, llegir el missatge i recordar que encara que hi ha molta gent que ho vol negar i lluita per impedir-ho, hi ha un llengua, una cultura i unes tradicions que agermanen els pobles dels Països Catalans.

Visca els focs de Sant Joan, Visca els Països Catalans!

Cim del Canigó.




Imatges de la pujada.


Cim del Canigó. (Marius, Eva, Esteve, Béatrice i Dani) i sí, amb la bandera de Venezuela, això es una llarga historia.

La creu del Cim amb els Farcells de llenya.


La Flama amb els nostres fanalets.


Imatges de l'arribada de la Flama a Castelldefels.


i un foto dels primer grup de corredors del l'any 1987. (Pedro, Yolanda, germana de la Yolanda, ?, l'Alicia la meva germana gran, Juanito, jo, i germa del pedrito...)

5 comentaris:

  1. Va ser una fascinant nit de Sant Joan. Erem a un cim, però no era cap muntanya, sinó que erem a un edifici del Clot barcelonenc.

    El Cacique negre i els Vegafina ens acompanyaven (és una nit especial), amb els pensaments que fluctuaven entorn una foguera imaginaria. Les seves flames es centren en la gent més propera, aquella amb la qual toca conviure. Somiant en que tot pot ser i ho podem fer millor. Pero els que ens quedem mirant, absortos, aquesta flama, tenim sempre la mateixa sensació: ens sentim una miqueta sols i volem que això canvii. Perque no hi ha motiu per ser esclaus de la soletat, encara que, sovint, volem ser els seus socis.

    Potser no compartim la mateixa visió de la vida, pero aquesta ens diu una cosa a tots: no s'ha de deixar que s'apagui mai aquesta flama d'esperança.

    Greetings from LH

    ResponElimina
  2. Hola soc l'Alícia i he vist la foto que has posat de la primera vegada que es va fer correr la flama del canigó per Castelldefels, ja fa 20 anys!!!! He vist que no t'en recordes que la germana de la Yolanda és l'Olga i el germà del Pedrito és el Manolo.

    Alícia

    ResponElimina
  3. jeje, trens rao! la meva memoria!
    Fins ara!

    ResponElimina
  4. Hola, Esteve, bona tarda,

    crec que "?" és Xavi del Hoyo

    A10, JR

    ResponElimina
  5. si, és veritat mira que no recordava el seu nom! tot i que durant la campanya electoral ens varem veure molt ja que ell feia campanya per icveuia.

    ResponElimina