Dissabte: Neu, vent , i estrenar casc.

Aquest dissabte hem pujat a veure si podíem treure la pols dels esquis de muntanya que la temporada passada van descansar a l'habitació dels trastos tot l'hivern. Doncs així que quedem amb el Xori cap a les 9h a casa seva a Sant Joan, i cap a Ulldeter. A Setcases ens aturen i ens fan posar cadenes i cap amunt. Des de Setcases neva i com més pugem neva més. Arribem a l'aparcament cobert d'uns 3 o 5 cm de neu i després d'esperar una estona al cotxe decidim anar pujant. Degut a l'estat del temps només pujarem per una de les pistes de l'estació de Vallter fins allà on puguem i sense sortir de la pista. Les pistes d'esquí degut al temps estaven tancades.
Així que nevant i amb fort vent varem pujar fins l'antic refugi d'Ulldeter per fer la primera baixada, estrenar la temporada i passar una mica de fred... Això sí, amb un vent de l'hòstia i una nevada que va deixar un bon gruix, encara que falta molta neu per la zona d'Ulldeter per poder gaudir.

Aparcament inferior de l'estació d'esquí.

El Xori al fons i l'Eva amb la nevada.

El Xori i l'Eva pujant i amb el sol que no té força per desfer els núvols.

El vent aixecant la neu.

El sol sense força i la neu que segueix...

Fortes rafegues de vent que feien difícil avançar.
i quan el sol comença a sortir i el vent pren més força decidim baixar.

i per fi he pogut estrenar el cacs (Formiga atòmica) que l'Eva em va regalar el Nadal passat! ara ja no hi haurà qui em pari a les baixades! Mai por!

Reptes II

Avui he decidit anar a provar la nostre nova camara a la platja de Castelldefels. Així amb el trípode i la camara m'he plantat a la platja. Volia arribar quan encara hi hagués llum a l'horitzó, però no ha pogut ser. Així que aquí deixo algunes de les imatges (les poques aprofitables, encara en faig un lio! :P ) que he fet fins que ja el fred i l'airet m'ha fet tornar cap a casa.

Presentació del Fòrum social de Castelldefels

Està clar que hi ha moltes maneres d'implicar-se i intentar canviar el nostre entorn més immediat. Des l'associacionisme, els col·lectius socials, veïnals, entitats, ONG, partit polítics, assembles de joves i veïns, etc...
Doncs a Castelldefels aquest Dissabte 12 de Gener a les 19h al Centre Cívic Frederic Mompou es presenta el Fòrum Social de Castelldefels i el Forum social Català

Tot i que vull manifestar el meu suport al Fòrum i que espero poder participar els dies 17-18-19-20 de Gener en les activitats del Fòrum Social de Castelldefels, no em puc estar de criticar l'exclusió d'aquelles persones que decidim implicar-nos i participar activament amb un partit polític perquè creiem que es una eina vàlida, com qualsevol altra, per construir i lluitar per aconseguir una alternativa al model establert. Això sí, s'hi pot participar com a persona individual i no com a representant d'un partit.

És una cosa que mai he acabat d'entendre i que em sembla que xoca frontalment amb l'argument següent, que està estret de la pàgina del FSCat,: "El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa" La meva veu, opinió o reflexió no és igual d'important que la d'aquella persona que es compromet i treballa amb una ONG, o una associació de veïns, etc...? ells no estan fent política? No fer un fòrum amb tots els agents socials, polítics, etc... que es vulguin sumar i implicar amb la recerca d'alternatives al model actual no és retallar el dret a la participació? no es fer dues classes de persones?

Tot i aquestes preguntes que en en ronden pel cap des de fa molts de temps, el mateix que fa que vaig d'assemblea en assemblea de molts moviments socials, animo a tothom a participar activament, perquè mai he cregut que hàgim d'anar restant si el que realment perseguim és algun dia aconseguir la construcció un model de societat més justa, digna i lliure.

Ens veiem el dissabte 12 a les 19h a la presentació del FSCat i del Fòrum social de Castelldefels!

Reptes

Anava a titular aquesta entrada "La nova joguina", per allò de fer referència a les dates i els Reis, i el retorn a la infància i tal.

Però l'Esteve diu que no li agrada, perquè no és una joguina. Ell proposa "Una nova òptica", però a mi em sembla una mica fàcil la broma.

Crec que donat el nivell de complexitat del manual d'instruccions, dels botons de la bèstia en sí i dels programes de tractament d'imatge que han aterrat al nostre maltractat ordinador el més savi seria titular-lo "Que Déu ens ajudi", però com que sóc alegre i optimista, he decidit que "Reptes" era una manera descriptiva d'explicar com ens sentim.

Viatge a Andalusia: capítol 2, Torcal de Antequera

Després de visitar l'Alhambra vam fer uns tombs per Granada, i cap a les 6 ens vam posar a buscar un bar on poder veure el Barça-Madrid. Després del partit, vam anar camí a Antequera, i vam dormir a l'aparcament del Torcal. L'endemà, vam fer una volta pel fantàstic parc del Torcal de Antequera.

El Torcal de Antequera està a la vora d'Antequera (és el que té), i és molt curiós, perquè és un paisatge amb tot d'agulles, que recorda molt a Montserrat, però en canvi és tot roca calcària, i és molt molt molt humit. Té aquesta pinta:







En una esplanada on ens vam aturar a treure'ns roba que ens sobrava, perquè havia sortit el sol, se'ns va acostar descaradament i sense cap mena de por una guineu no massa grossa i molt bonica. No estava gens espantada i se'ns va acostar molt, i ens va deixar fer-li moltíssimes fotos.

Però res és gratis: l'esteve li va haver de donar una barreta de cereals.
I se'n va llepar els bigotis, la tia!!
Hi havia moltes menes de molsa i herbetes i plantetes i de tot.

I al costat de l'aparcament, la roca tenia aquesta pinta, com de safates apilades. Molt i molt bonic.


El temps, però, no ens permetia massa alegries pel que fa a l'escalada, de manera que vam anar a dinar a Antequera i l'endemà vam fer camí cap a la Garganta del Chorro.

+ notícies des de l'hort...

Després de les vacances ha estat moment de posar una mica d'ordre a l'hort de casa, les pastanagues ja aviat faran els 90 dies tot i que em sembla que esperarem a fer la collita uns 10 o 15 dies més per donar una mica de temps a que pugin créixer més. Els enciams els he netejat i trasplantat perquè pugin créixer be, ara en tinc 12. La maduixera torna a anar bé després d'eliminar un cuc que s'estava menjant les fulles.
Hem comprat una capsa per fer planter i estem fent experiments amb 6 llavors d'oliveres collides a Montserrat després d'una excursió. Tenim una tomaquera que comença a créixer, va sortir de manera espontània i l'estem protegint per veure si després del fred la puc trasplantar i començar un altre cop a collir tomàquets.

Enciams creixent...

La distribució dels enciams.

Pastanagues.

Detall de les pastanagues.

Filera d'enciams.

I com sempre, la nostra vigilant de l'hort, que li hem plantat unes herbes que se les menja que dona gust i a canvi ens cuida l'hort.

XXV Sant Silvestre a Castelldefels

Com hem tingut que tornar avanç d'hora del nostre viatge per Andalusia, podré acabar l'any intentant tornar a córrer!
Aquest any no ha estat un bon any per les curses, tot i que tenia moltes expectatives... primer van ser el temps dedicat a les eleccions municipals que no van deixar entrenar prou i després unes molèsties lumbars i de ciàtica que m'ha tingut apartat de les curses de muntanya i dels entrenaments. Tot i que encara no ser si podré seguir corrent per les molèsties que arrossego i que encara estem investigant el seu origen a cal metges.
No vull acabar l'any sense fer allò que m'agrada, sense correr, aixi que dintre de un parell de hores a correr la XXV Sant Silvestre, una cursa molt popular que es correr pel barri del costat de Casa i que te un recorregut de 3.2km...
Tot esperen començar a trobar-me be i encara el 2008 amb una pila de km! i el repte de l'UTMB a l'agost!
Bona entrada a l'any, bon 2008!

Viatge a Andalusia: capítol 1, Granada

Hem sigut fora uns quants dies, de visita per Andalusia. Vam arreplegar trastos, i vam engegar motors, cap a Granada, on ens esperaven l'Anna i el Benet.

Primer vespre, per Granada, unes canyes, unes tapes, una bona passejada, i després buscar un racó on dormir:


Es lleva un dia xepi xepi, com si diguéssim, de manera que decidim calçar-nos la càmera de turista i anar cap a l'Alhambra.

Tenim moltíssimes fotos, aquí una tria:

Postals de l'Emporada

Postals del Montgrí, aquest post es part de l'anterior, deixo algunes panoràmiques que vaig fer foto a foto i que després he enganxat amb el programa PortPanMaKer que per mi es el que millor resultat m'ha donat.
Apa algunes postals:

Extrem oest del Montgrí. Vist des de la pista que puja cap a Santa Catarina.

Vista des del castell cap el Baix empordar, el poble que es veu es Torroella de Montgrí i ulla.

Panoramica des del Castell cap la zona de la desembocadura del ter.

Panoramica des del Castell cap al mar, amb les illes medes el fons, l'Estartit i tota la serralada del Montgrí cap el mar i més a l'esquerra es pot intuir el començament del golf de roses.

Vistes de Tor des del pla.

Cap de setmana pel Baix Empordà

Aquest cap de setmana varem estar per Tor, un petit nucli de cases a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà. Allà els pares de l'Eva tenen una casa. Però no hi vam anar sols, ja que la visita a Tor era per celebrar l'aniversari de l'Elena. Així, cap a Tor vam anar amb l'Anna, el Joan, l'Aina, el Pablo, el Victor, l'Elena, el Pep i la Laia. Un bon cap de setmana relaxat i rient molt. Això sí, un fred que carda ja per aquelles terres, sort de la llar de foc. El diumenge pel matí em vaig escapar amb la bici a fer una volta pel Montgrí i algunes fotos de l'Empordà despullat pel fred de l'hivern.

Llar de foc....

Vermells, foc i flames.

Pati del castell del Montgrí.

Pomers despullats.

Tor al fons i les capses de fruita esperen la propera collita.

.... any de sequera.

seguim sent moneda de canvi, fins quan?

Poc a poc el Govern del PP del País València esta tancant els repetidors d'Acció cultural del País València que permetia poder veurà TV3 amb tota normalitat el sud dels països catalans. Una demostració més de l'anti-catalanisme i neofeixisme dels senyors i senyores del PP.
El problema, apart de la part crònica del PP, es que el ministre Clos d'indústria i "justícia" i el govern de ZP no pensen moure un dit per TV3 , almenys ara a les portes de les eleccions, i fins i tot dubto que després, per por a perdre els vots més espanyolista.
El PP juga amb l'anti-catalanisme perquè li dona vots i el PSOE es un espectador per por i fins i tot crec que per convicció.
Cada dia que passa començo a tenir més clar que amb espanya, millor dit amb els polítics dels grans partit espanyol no anem enlloc. I si volem avançar, millorar i créixer com a poble nomes ens queda ser lliure i decidir el nostre futur sense les cadenes que ens lliga'n a l'estat espanyol que contínuament ens maltracta com a nació, que maltracta i menysprea la nostre llengua i cultura.
Seguiran sent fàcil fer-nos servir com a moneda de canvi, seguiran sent fàcil guanyar vots amb les insults i atacs a Catalunya a l'hora que seguim empobriment la nostre societat si seguim sent més rucs que aquelles engantxines que duem els cotxes.

Va sent hora de fer-nos gran i emancipar-nos!

i ara comencen a sortir els enciams...

Fa un parell de setmanes vaig plantar les llavors d'enciams, i aquest dies estan començant a sortir. Ara per ara encara no faig planter i em dedico a anar netejant fins deixar les que millor creixen. De cara a l'any vinent començarem a fer un calendari per planificar millor i també a fer planter, comprar un testos més grans i dedicar-li una mica més de temps.

Aquí us deixo amb unes imatges dels primers enciams, fixeu-vos en el detall que encara té la llavor enganxada a la fulla.

Primer enciams, amb la llavor a la fulla.

Maduixera....

Pastanagues, crec que he saturat massa aquest test i les pastanagues no acabaran de sortir prou fortes....