Hi ha molts cops que estes a apunt de començar una cursa, en plena pujada o relliscant per alguna baixada tècnica i no pares de pensar: que cony faig aqui?. Hi ha cops que mires el rellotge i portes 12h hores corrent o caminant pel mig del bosc amb la negra nit fet companyia i no peres de pensar que al proper avituallament ho deixares córrer i tornares a casa.Almenys jo, sempre he tingut algun moment de debilitat en alguna cursa o marxa que m'ha portat a pensar que després d'aquella ja no calia tornar a patir...
Peró no saps com al cap de 15 dies tornes a calçar-te les sabates i a córrer pels corriols, canals, crestes, en mig de muntanyes, boscos i prats del Pirineu o de la serra litoral. Gaudint més que patín i compartint amb uns quants "romans" aquesta bogeria per les curses de muntanya.
Ara des de fa dos mesos que no poc córrer per les muntanyes, una lesió muscular em priva de fer al cabra i no paro de pensar amb tots els km que vull fer per les muntanyes, no he parat de fer plans per quan poguí començar un altre cop i de marcar-me objectius per l'any vinent. En aquest moments deixes de banda qualsevol dels moments difícils per obrir pas a tots aquells moments que et fan tornar a tenir ganes de calçar-te les sabatilles i córrer pel monte.
Així espero poder tornar a donar guerra a principis de Novembre amb l'objectiu fixat de poder participar(si les condicions físiques i si poc fer la inscripció) al 29-30-31 d'Agost del 2008 a l'Ultra Trail del Mont-Blanc o sigui 163km amb 8000m de desnivell positiu (16000 acumulats) amb menys de 48h. un recorregut que dona la volta al macís del Mont-Blanc....
Ara a espera i recupera-me aviat per poder començar a fer km... espero que en algun d'ells algun s'animi a venir...
La mare que ens ha parit! això no és una cursa, és un crea-munyones al final de les cames (sí, a aquell lloc on se suposa que hi has de tenir els peus).
ResponEliminaEts foll, foll, foll...
I tu Eva, també aniràs a la "cursa"?
Òndia tu ! Q tindran aquestes coses que són tant sofertes i alhora tant adictives ? Serà precisament per això ? Quants moments he defallit per aixecar el cap amb més força i energia que mai ? D'on surten aquestes forces quan sembla que ja s'han acabat ?
ResponEliminaHi ha moltes maneres d'invocar les forces de fatiga, que en diuen,
Sempre endavant ! Mai por ! La meva preferida una que deia el meu mestre "Iyn Nhé" la traducció literal vindria a ser alguna cosa així com "No hi ha dolor!"
Parafrasejant aquella dita :
Les curses de muntanya són a l'esport el que un martell hidràulic al món dels massatges.
ànim campió q ja falta poc !