Ningú m’ha preguntat seriosament, descarto totalment la campanya del bus-estatut, Quin estatut vull i quan he volgut participar quan he tingut la voluntat política d’intentar dir la meva participant en el procés de participació ciutadana via internet que va començar la generalitat, encara molts mesos desprès no he rebut cap mena de resposta a les meves petites aportacions. Crec que el silenci es el mecanisme actual dels processos de participació ciutadana.
Però això si, tota la classe política del país, s’omple la boca dient que parlar en nom del poble de Catalunya, que això es el que vol Catalunya, que si un diu no o l’altre diu si haurà de rendir comptes el poble de Catalunya. Sembla un ball de màscares en que la majoria de Catalans i Catalanes no som convidats. Això si, demana a la societat civil que es mobilitzi. Però per quin estatut??
Però poder cal preguntar-se si el poble de Catalunya ja començar a estar fart de la situació actual i de tenir un classe política que te por, que viu mirant-se el melic cada dia i preguntant tot el dia si això ho pot fer o no, si això cap dins la constitució o no, si ens deixaran o no. Si us plau! Que som majors de edat i no ens mamem el dit!!
No aprenem, i cada dia mes la política institucional i la ciutadania allargant distancies, un projecte engrescador com podia haver estat el nou estatut ha fet perdre molta il·lusions pel camí esta portant a un trencament i a una perdre d’ambició.
No cal demanar la lluna, només ser coherent amb allò que es pretén i amb allò pel qual t’han votat, per allò que dius representar. Un acord a gust de tots i totes no es mes que un fals acord que en seguirà allunyant de construir un país plenament lliure i socialment just e igualitari. Ningú s’adona que anar a Madrid amb estatut ambicions i just, il·lusionat per la gent pot fer que un No a Madrid ens uneixi mes com a poble, que falta ens fa! I si ens diuen No pot ser un pas decisiu per alçar el vol. Un estatut sense que el dret a l’autodeterminació estigui reconegut com a dret no en val. Un estatut sense concert econòmic no en val... sense aquest dos drets no podrem esdevenir un societat tonalment justa e igualitària per totes i totes, no podrem esdevenir un nació plena.
Si fem una mica d'història s'entendrà aquesta absurda situació del "nou estatut". Originalment és una maragallada, és a dir una idea absurda llençada per un suposat lider i aplaudida a rrabir per l'entorn que aspira a tenir un càrreg. I així es va muntar la campanya electoral: - nosaltres Si que farem un nou estatut.
ResponEliminaAixò va agafar a la futura opisició en pilotes i tots plegats s'hi van incorporar a l'idea amb singular alegria.
Ningú, ningú es va demanar: - Cal?
I ara es troven atrapats (agafats pels collons, en termes col·loquials) en un muntatge que, si poguessin, farien marxa enrrera.
CiU no vol un nou estatut que signifiqui anar al Parlament a aplaudir en Maragall, el PSC (majoritàriament PSEO, cal recordar-ho) potser si que el vulldria, però més per satisfer el lider que per necessitat. Però es troven entre el que vulldriem presentar a la borregada (votants) i els que els hi permetrà l'eix Cornellà-L'Hospitalet-Madrid.
Per acabar-ho d'adobar, en Zapatera va dir que acceptaria l'estatut que votés el Parlament... després va matissar "que sigui constitucional" i finalment, els coleguilles li van apuntar que a més a més "que ens agradi, ajudi al bien común d'España...".
O sigui, que estem fotuts, que l'estatut que "ens donaran" serà el que "agradi a Madrid", no el que aprovi el Parlament.
En la meva modestísima opinió: per dolents que siguem tots plegats, no ens mereixem els polítics que tenim.
Continuarà...
Màrius