Cafè per tothom?

La Clara en un post anterior feia un comentari posant de manifest la facilitat que existeix des de Catalunya de fer referència a la frase del “cafè per tothom” per criticar el tracte que rebem els catalans i Catalunya per part de l’estat espanyol. Crec que hi ha un petit problema, que molts cops passa, que els polítics d’ofici parlen en clau interna pels seus col·legues polítics sense fer-se entendre d’una forma planera i recorrent els mateixos recursos literaris sempre que es parlar d’un mateix tema.
Des de la meva modèstia intentaré explicar que vol dir això del cafè per a tots i per què no és una bona fórmula en la construcció, com a mínim, d’un estat plurinacional com el que és l’estat espanyol. El cafè per tothom vol dir que tots els territoris es tallen pel mateix patró, que no existeixen diferents mesures per les diferents realitats nacionals, econòmiques i socials.
Sobretot és una frase que s’aplica als sistemes de finançament de les mal anomenades “autonomies” ja que no tots els territoris tenen les mateixes necessitats socials, econòmiques i d’inversions d’infrastructures. No podem tenir sistemes de finançament centralistes que siguin iguals a nivell de repartir la inversió de l’estat o la recaptació dels impostos especials per nombre alguns exemplars. Sistemes com l’actual impedeix el desenvolupament de Catalunya en benefici del desenvolupament d’altres indrets de l’estat, desenvolupaments que son desmesurats i molt superiors al que correspondria per l’esforç fiscal que fan els seus habitants i per contra les inversions i traspassos d’impostos que reben els catalans per l’esforç fiscal que fem no es corresponen i comportar greus conseqüències socials i econòmiques.
Aquesta mal entesa solidaritat provoca desigualtat a nivell d’inversions de l’estat en els diferents territoris provocant l’empobriment de zones que havien estat el motor econòmic i que perden força per manca d’inversió a nivell d’infrastructures adequades o d’ajudes a les empreses...
En els camps socials es veu com per exemple les zones de l’estat que reben molts més immigrants han de tenir un tracta d’inversió superior al igual que les zones més poblades i on el cost de la vida es molt superior, el cafè per tothom no només afecta les grans instàncies de les administracions, també fa créixer el nivells de pobresa global i la manca de serveis socials.
Però mai el cafè per tothom no ha de provocar desigualtats entre els pobles d’Espanya, si que s’ha de fer en clau de construcció equitativa i quantitativa del tot. Ara podria fer una llarga llista de greuges comparatius entre els diferents pobles de l’estat espanyol però no crec que tampoc calgui, ja que és de tots i totes coneguda la llarga llista...
El que realment està clar que a diferents necessitats han d’existir diferents solucions, perquè aplicar una solució per tots i totes iguals (cafè per tothom) fa que solucions dignes i en clau de millora l’autogovern global, com l’estatut del 30 de setembre, es converteixin en solució a la baixa que perjudiquen el desenvolupament o la subsistència de part del tot que després afecta a la totalitat. El cafè per tothom es el que sempre des de Madrid s’ha ofert per impedir avanços en l’autogovern de Catalunya. No es tracta de cap tracte en benefici d’uns per perjudici dels altres sinó d’un tracte digna per a tothom.
El que jo també em pregunto és: per què no donen cafè de la marca Euskadi o Navarra per tothom? O per què no s'aplica l’estatut del 30 de setembre a tots els pobles d’Espanya? Aquí crec que ningú dubtaria en demanar-ho i acceptar-ho.

Pero com tots i totes sabeu, per mi el cafe per tothom millors és aquell que ens faci ciutadans lliures en una nació amb Estat propi i que formem part d'un mon just i solidari amb totes els pobles del planeta...

Espero haver resolt el dubte de la Clara i d’algun més....