Buffff....
realment necessito un descans!!
Avui he assistit a una Jornada de treball sobre models de producció agroalimentària Nord-Sud. Ha estat molt curiós veure una taula "rodona" formada per un representant internacional de Nestlé, un directiu del grup Borges, un representant de Via Campesina, un representant del Moviment de camperols sense terra, un de Veterinaris sense Fronteres, un d'Unió de Pagesos i un de la Xarxa de consum Solidari. Entre el públic, gent d'Unió de Pagesos, gent d'universitats (tal que jo), pagesos i productors, gent d'ONG...
El millor de la jornada ha estat que després que les multinacionals juguessin al joc defensiu de dir el fútbol es así, i que les ONG i demés defensessin la sobirania alimentaria i nous (nous?) models productius basats en les necessitats alimentàries i no les econòmiques, un pagès que estava entre el públic, amb aquell sentit de l'humor i de la realitat de la gent de la terra, ha preguntat "Sí, bueno, però jo ara quan torni a casa meva, què he de fer?". El millor de tot és que ningú no ho sap, tot i la seguretat amb la que han parlat tots els que eren a la taula.
Un altre món és possible, el que passa és que no sabem com es fa. El que està clar és que calen més debats d'aquesta mena. Vull dir, que massa sovint ens limitem a debatre entre els que ja estem d'acord, i això porta a pocs llocs.
Doncs sí. La gent de pagès (sobretot la gent gran, i ho sé per experiència, doncs els meus avis i bona part de la meva família són de pagès) té aquesta mena de «saviesa contundent» que et deixa sense arguments en un plis-plas.
ResponEliminaSovint penso que, en realitat, les coses són molt més senzilles del que certa gent ens vol fer veure, i que les compliquen artificialment per intentar justificar els salaris obscens que guanyen fent servir eines com aquesta.
Qué bonito tema para una charla. La verdad es que con el tema de la agricultura y la alimentación de los países del sur hay muchos lugares comunes que, como casi siempre, falsean la realidad. La mayoría de las gentes de África, por ejemplo, se abastece no de los macrocultivos, que se realizan para la exportación, sino de los huertos de subsistencia. Además, esos macrocultivos baratos ponen en situación de inferioridad los cultivos de Europa y EEUU, y los agricultores -en su mayoría pertenecientes a empresas de la alimentación que potencian los macrocultivos en África- exigen a los gobiernos subvenciones para que el cultivar salga rentable.
ResponEliminaVamos, que la industria agrícola gana con los cultivos de uno y otro lado. ¡Eso sí, que Níger sufra hambruna! Mientras la producción pueda exportarse libremente, qué importa lo que suceda.