Vallibierna (post endarrerit)

El 12-14 d'octubre vam ser a Benasque acampats al càmping Aneto. Un dels dies vam passejar per la vall d'Estós i l'altre dia vam intentar el Vallibierna.
Aquí en presentem algunes imatges:

Aquest és l'aspecte que oferien les valls del Pirineu, quins colors de tardor!!

L'intent al Vallibierna. Abans d'arribar on s'aparca el cotxe, trobem pel camí la Laura i el seu cunyat, que també van a intentar un 3000. Els pugem, ja que ells havien decidit aparcar a mig camí pel mal estat de la pista.
El camí va pujant tranquil·lament. Aquí es veu el riu que ve del llac de Llusàs, i el Rusell i Margalida al fons.
Després de deixar la desviació del camí que va a Llusàs, trobem uns llacs que ens cal vorejar per l'esquerra. Passat els llacs ja cal enfilar cap a la dreta, cosa que nosaltres no vam fer, i per això no vam arribar al Vallibierna.
Sinó que vam arribar a aquest coll tan bonic i tan lluny del Vallibierna.
Això sí, des del coll tenim una bonica vista del Russell i la zona de Llusàs. Em passo tota l'estona explicant una excursió que hi vam fer fa temps (eh, Fonte...).
I mi-te'l! El Vallibierna. Casi l'encertem, eh, Esteve? òsti, que lluny.
Però fem un cim que està per allà, que l'hem buscat als mapes i no té nom. Vaya. I ara què posem a la senyera?
El camí de tornada, els mateixos llacs (i oju! és aquí la desviació!!!)
I ja arribant al cotxe, imponents vistes del cim no aconseguit... Un altre dia serà!