qui serà president?

El Xavi en feia una proposta en el post anterior. La proposta-exercici és escriure ara el possible post que publicaria a la finestra el dia desprès d’un hipotètic pacte PSC+ERC, en que òbviament seria president Montilla. Difícil reptar...

Aquest pacte és possible segons les enquestes. Encara que les enquestes també diuen que CIU guanyarà per una majoria amplia i contundent i si això també fos així crec que no seria bo per l’estabilitat del país un contragovern de concentració massa ajustat i fins i tot de dubtable credibilitat política. Per si fugim de les enquestes i tornem a la realitat, no podem descartar cap possibilitat totes son democràtiques en el sintema establert.

També cal tenir clar que per sobre de les persones i sigles hi ha el pacte d’un projecte polític i és aquest punt el que marcarà a qui esquerra donarà suport a la presidència de la Generalitat.

Així més que importar-me com es dirà el proper president, és quin serà el model pactat de país. Uns amb 23 anys i altres amb 3 ja ens ho deixat clar pel model que apostant.

Tornant a l’exercici de política ficció. Hi ha moltes variables en la resolució de l’exercici que s’han proposa. No seguiré fugint de la repte que en llaçava el xavi i vaig el gra:

Esquerra tornar el govern amb d’il·lusió renovada i amb l’aprenentatge d’aquest últims 3 anys.

Esquerra ha tornat a tenir la clau per formar govern i ha acabat pactant un acord de govern per aquest propers 4 anys. Esquerra en aquestes eleccions va posar sobre la taula el seu projecte polític, les seves propostes, les seves idees per transformar el país.

Ara hem establert un pacte, que millora en escreix el pacte del tinell. Si esquerra tornar a ser en el govern és en bona part degut a que els seu soci de govern ha acaptat el contracte amb la ciutadania a que esquerra ens varem comprometre, s’ha fet un pacte de govern amb marcat caràcter d’esquerres i catalanista, un pacte que tornar a ser un pas més en la construcció social i nacional d’aquest país. Si esquerra ha donat els ses vots per formar un govern estable és degut a que s’ha aconseguit un pacte que farà avançar el país i la seva gent en els tres gran eixos en que vessàvem el nostre programa electoral:

-En la millora de les politiques socials,

-En les politiques educatives i culturals,

-En les politiques econòmiques, de desenvolupament i de planificació territorial,

-En politiques institucionals de cooperació i de seguretat.

Per això no importar tan el nom d’aquí hem fet president, si no de quin és l’horitzó que es dibuixar pels propers anys. Nosaltres creiem en un projecte polític de transformació social, per això avanç de noms, cognoms i sigles hem posat sobre la taula les idees i des d’aquest punt hem treballat pel país, oblidant les sigles dels companys de viatge i els noms i cognoms. Aquesta és l’aposta d’esquerra i esquerra no ha dubtat de pactar amb aquells que han acceptat part de les nostres propostes. Esquerra es la garantia de transformació social i nacional. Cap de les dues opcions possibles que teníem ens farà lliures i ens farà avançar, però amb nosaltres el govern podrem anant fent camí.

Estar clar que en cap moment he nombrat a Montilla ni Mas, aquest post pot ser escrit indistintament per un eventual pacte amb uns o ham els altres. Però estic segur que aquest és el post que escriuria desprès de que esquerra entres a governar. No m’he importar amb qui pactar, tots dos ens han demostrat sobradament quin es el seu paper que tenen a l’auca i sincerament cap dels dos és un bon company de viatge. Jo ho tinc clar, esquerra ha de ser prou forta per no renunciar a res i aquesta força nomes li poden donar els vots de tots i totes que confien amb el projecte polític que representar esquerra i esquerra no pot pactar a qualsevol preu, si ningú ens vol acompanyar en el viatge, a l’oposició a picar pedra i a seguir treballant per construir.