Ahir al vespre sentia la noticia que Carod avalava la candidatura de Puigcercós a la presidència de la Generalitat. Els que em coneixeu sabeu que sempre he pensat que Carod és del tipus de polítics que ens manca al país. Lluny de la grisor i de la "professionalització" de la majoria. D'aquells que vénen d'un camí llarg, que encara conserven un carisma i una forma d'entendre la política al servei d'unes idees, d'un país i la seva gent.Tot i així, crec que primer de tot hi ha un ideari, hi ha un projecte polític per sobre dels personalismes, per sobre dels noms amb majúscules i fins i tot som molt més importants tots aquells milers de noms amb minúscules que barri a barri, carrer a carrer, treballem per la independència i per la justícia social. Però tornat a ahir a la nit, aplaudeixo la seva actitud i crec que ens reforça com a partit i també com a moviment polític que algun dia hem d'esdevenir majoritari a la nostra societat per poder avançar en el camí cap a la llibertat nacional i social.
Crec que hi ha sectors del nostre partit que haurien de començar a prendre nota i començar a dibuixar un horitzó conjunt tot assumint els resultat de l'últim congrés. Jo he estat crític amb moltes actituds i així ho vaig manifestar amb el meus vots a les eleccions a presidència i secretari general i després del congrés. Cal assumir els resultats i saber valorar quan és l'hora de posar-se a remar tots junts si realment creiem en el projecte polític que representa ERC. Perquè una cosa és la batalla per les idees, pels projectes i els camins i una altra la baralla pel poder. A mi només em trobaran a la primera i després em posaré a córrer, a remar en la direcció que hàgim decidit entre tots i totes. Crec que són les regles del lloc democràtic i les regles de l'assemblearisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada