Un esforç, la recompensa d'un esforç no és veu en l'instant, crec perquè va acompanyada de patiment, de cansament... Ara desprès d'un parell de hores a casa, una dutxa de prop de 40 minuts (ho sento, ser que no s'ha de fer per un dia és un dia) Tinc aquella sensació de benestar, d'haver tornat a fer el cabra i arribar el màxim de cansament del meu cos... Molta culpa la te entrenar amb un altre persona i avui el Rubens m'ha donat un llisor i el tió esta molt i molt fort... joder no podia seguir-lo a les pujades... fins i tot el final l'he fet caminar...
De tot plegat, molt bones sensacions, algun que altre dolor acompanyada d'alguna que altre contractura.. però en la normalitat... això si, ara amb un gran sensació de que ara si que sembla que ara que arriba el bon temps tornaré a acumular kilòmetres, muntanyes, sensacions i segur que recuperar el camí cap un llibertat personal que trobo entre valls, muntanyes, rius, etc.. Tot i així encara no competir i em dedicaré a aprofitar el temps i gaudir d'aquest moments.. espero que amb companyia!
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada