El que està succeint demostra un cop més la debilitat de la democràcia espanyola i com la voluntat d’uns “magistrats” poden tombar la voluntat d'un poble que el 18 de juny 2006 va parlar mitjançant les urnes i ho dic des del punt de vista que jo no vaig votar favorablement a aquest estatut, però com a demòcrata vaig decidir acatar la voluntat majoritària expressada, sense renunciar al meu projecte polític, però sent conscient del que per majoria havíem decidit.
Tot plegat segueix posant de manifest que ni el PP ni el PSOE tenen un projecte d'estat espanyol plural, que la independència no és cap quimera ni cap utopia el costat de l'Espanya federal que ens prometien el PSC o el mateix ZP.
Ja no som a les portes d'un procés constituent, sinó que som ja dalt del carro i avançant, perquè cada cop som més els que veiem que la independència, l'autogovern, són eines per sortir de la crisi, per millorar la societat, perquè són eines per decidir el nostre futur, les nostres prioritats i està clar que ja ens hem fet grans i tenim un llastre que es diu Espanya, tenim uns pares que no ens deixen marxar de casa, que ens neguen el dret a decidir i viure com nosaltres vulguem...
Crec que portem massa anys intentant canviar l'estat espanyol, poder massa esforços que no ens han portat a cap lloc, així és l'hora de dir adéu Espanya, que ens veurem pel camí, que esperem ser amics però que ha arribat l'hora de poder decidir el nostre futur, de poder construir la nostre pròpia casa, el nostre propi projecte nacional i social!
