Patum de dijous, Pollegó inferior divendres...

Dijous de corpus, ja sabeu que per la finestra aquesta data esta marcada amb retolador vermell... aixi que dijous cap a Berga, amb la mateixa emoció que aquell segon cop, amb les mateixes ganes que any rere any i amb aquella mateixa sensació de "gallina de piel" que tens quan veus Berga des de la carretera...
Aquest cop el Xori m'espera a la rotonda de Rasos, el vaig a trobar, aparquem, ens vestim per la ocasió, sopem els entrepans de truita que l'Olga ens ha fet i fem una volt fent temps per arribar a 2/4 de nou per entra a la plaça amb els primers salts.. i a plaça tot es transforma, tot és d'un altre color i sense adonar-nos ja saltem el ritme dels turcs i cavallets, el so del tabal de les maces i les guites i ens emocionem amb el ball de l'Agilà, per tornar a saltar amb els nans vells, gegants i nans nous... i tot aixo es reparteix, fins el salt de Plens on les espurnes purifiquen... i tot tornar a començar i la nit s'allarga el mateix temps que et fa estimar aquesta festa, aquesta gent i aquest país...
Abandonem Berga i anem cap l'aparcament del Refu del Pedraforca, passem la nit dins la furgo.
Unes hores després, i quan el sol escalfa i amb l'olor de patum ens llevem i anem cap el cim del pollegó inferior, l'oblidada enforcadura del Pedraforca que maia havien pujat. Camí solitari i molt vertical que amb l'ajuda de las mans anem superant fins arribar el cim. Vistes increïbles, un dia impressionant...